Eulàlia Massana-Molera, cap d’estudis de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la UVic-UCC.

De l’11 al 15 d’abril ha tingut lloc la dotzena edició de l’e-week, la setmana digital de Vic: Digitalització i accessibilitat per a la innovació social, organitzada per la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya.

Cada any aquesta setmana inclou diferents tipus d’activitats al voltant de la digitalització. Enguany s’ha centrat en els avenços tecnològics i la innovació social en diversos àmbits com el màrqueting digital, els nous formats audiovisuals  i interactius, l’educació, la salut i l’administració pública. També s’han parlat sobre  la llibertat d’expressió i la gestió de la privacitat de les nostres dades a la xarxa.

Comparteixo aquí alguns frases fixades en tuits publicats  i les reflexions que em suggereixen.

Tots som coneixement i cadascú té el seu itinerari (Montse Casas).

Tots som únics i amb un aprenentatge diferent, que ha d’augmentar dia a dia al llarg de tota la vida.

El 65% dels estudiants de primària treballaran en un tipus de feina que encara no existeix (Francisco Martín, @pacomartinbal).

Això és una esperança sobretot per als nens i joves si aconseguim transmetre’ls la capcitat d’adaptar-se a un entorn constantment canviant.

Els joves ens heu d’empènyer, ens heu de superar… heu de tenir l’esperit d’avançar-nos per tot arreu! (Marc Sansa, @marc_sansa)

Cal que els que vinguin darrera nostre siguin millors que nosaltres: cal esperonar-los. I cal saber-ho acceptar quan ens passin la mà per la cara.

Incorporeu psicólegs, filòlegs i flòsofs en els vostres equips de màrqueting per fer millors campanyes (Iolanda Guiu, @iolandaguiu).

L’especialització dels llocs de treball hauria d’anar acompanyada de la capacitat de treballar en equip, de complementar-se per enriquir el resultat final. Hi ha formacions que, encara que hi hagi gent que no ho cregui, tenen futur.

En una societat democràtica no existeix el dret a no ser ofès. Tot pot ser objecte de crítica o burla (Joan Barata, @JoanBarata).

Estem preparats, per això?

Els informàtics diuen que el problema és el que hi ha entre el teclat i la cadira, és a dir, l’usuari (Jorge González).

La legislació no està adaptada als canvis trepidants de la Societat de la Informació. Però el problema més gran és la persona i l’ús que fa de les eines que té a l’abast.

A Internet no s’esborra res (Emma Teodoro).

Hauríeu d’haver vist la cara de sorpresa de l’estudiant que va preguntar a la ponent si això era realment veritat. I jo em pregunto: com pot ser que encara hi hagi gent jove que es faci aquesta pregunta?

Cap a l’any 2020 hi hauran 25 bilions de dispositius connectats al món (Enrique Santiago, @kikesm1).

L’Internet de les coses farà que tot estigui connectat i que poguem fer coses que encara ningú no ha ni imaginat. Ara sembla ciència ficció, però també ho haguessin semblat els smartphones fa 50 anys.

Innovar és arriscar i el sector públic no arrisca. Les administracions públiques no s’han assabentat que necessiten perfils professionals nous que no tenen (Xavier Sancliment Casadejús, @xsancliment).

Un altre camp per explorar, innovar i créixer. Serem capaços d’aprofitar-ho?

Les coses passen ara i és ara quan s’ha d’actuar; sinó, no tindràs una segona oportunitat perquè potser ja ho haurà fet un altre (Enrique Santiago, @kikesm1).

I és ben bé veritat.

 

Article publicat a El Vigatà, el dia 6 de maig de 2016.