El passat 9 de maig es van celebrar els 80 anys de la fi de la II Guerra Mundial, un conflicte que va reconfigurar el mapa europeu i, amb ell, l’ordre internacional que en va sorgir posteriorment. La invasió de Rússia a Ucraïna, a principis de l’any 2022, va evocar vells fantasmes i va recrear escenaris bèl·lics considerats històrics en l’imaginari social occidental. L’efemèride, a més, té un significat estratègic en la propaganda interna russa, celebrada des de 1965 com la victòria de la Unió Soviètica (juntament amb els països “aliats”) sobre el règim nazi i que s’ha continuat esgrimint com a argument en el conflicte actual.
A l’ocasió, l’alumnat del grau en Periodisme va tenir l’oportunitat de parlar amb Cristian Segura, corresponsal del diari El País a Kíiv des de l’inici de la guerra i reconegut amb el prestigiós Premi Internacional de Periodisme Julio Anguita Parrado 2025 i amb Plàcid Garcia-Planas, actual codirector de la secció d’Internacional del diari La Vanguardia, reporter veterà i guardonat amb el Premi Cirilo Rodríguez de Periodisme Internacional (2022) i el Premi Memorial Joan Gomis (2023), entre altres premis.
L’evolució del corresponsal de guerra i les noves tecnologies
Els dos reporters van dialogar amb l’alumnat sobre el dia a dia de l’ofici en països en conflicte, les demandes de les redaccions centrals als periodistes que es troben sobre el terreny i el canvi que han operat les noves tecnologies sobre l’ofici en general però també sobre els enviats a zones de conflicte. Així, tots dos ponents van coincidir amb què la immediatesa és “enemiga” del periodisme ben fet.
“Abans, un corresponsal era una veu d’autoritat i ara la necessitat d’immediatesa constant empeny a una voràgine de demandes diàries [per part de la redacció] que impedeix treballar en profunditat” va explicar Cristian Segura. “Avui en dia tenim moltes dades i poca informació i aquest excés genera un efecte contrari a l’objectiu d’informar amb qualitat i rigor” -va afegir Plàcid Garcia-Planas– “La tecnologia va molt més ràpid que la nostra biologia”.
La guerra que no s’explica des del front
Les dificultats de treballar en una zona de guerra comporten perills obvis. No obstant, els dos periodistes van voler desmitificar l’estereotip que envolta els corresponsals de guerra i, i tot i que els dos han estat a primera línia del front, van subratllar que des d’on millor s’explica la guerra no és allà perquè “malgrat tot, la gent continua fent vida ‘normal’”. En aquest sentit, Segura va explicar que en les ocasions en què ho considera necessari, prepara molt bé les sortides al front, tant pel que fa la l’enfocament de les històries com pel que fa la logística. L’enviat d’El País a Ucraïna, però, va recordar que ell viu allà i, per tant, té l’oportunitat d’aprofundir en molts altres aspectes que expliquen el conflicte i que impliquen impregnar-se de la situació. Per la seva banda, Plàcid Garcia-Planas va fer èmfasi amb què el reporterisme és reporterisme tant en zones de conflicte com en les que no ho són i que el que ha de moure al periodista sempre és trobar i saber explicar una bona història.
“Si no saps escriure una crònica des de l’Hospitalet, no la sabràs escriure des de Khàrkiv” va reblar Garcia-Planas.
La salut mental dels reporters en zona de conflicte
Durant la sessió, els ponents també van abordar la gestió de les emocions en aquests contextos. El periodista i editor de La Vanguardia va explicar que per ell, la redacció de la crònica ja és una manera d’ordenar emocions i idees. Tot i que ell ha cobert fins a 13 guerres té molts espais lliures d’aquests contextos perquè no hi viu permanentment.
“El que em porta a superar la por és una bona història. Traslladar-la en paraules i transmetre-la al lector. Escriure ja és intentar posar ordre en el caos” va dir.
En una línia similar es va expressar Segura, resident a Ucraïna des de 2022. El periodista va explicar que ha viscut moments d’estrès i de perill però que no son constants com els dels soldats que passen setmanes a les trinxeres o a les línies de front. No obstant, l’enviat del País sí que va transmetre l’estat d’incertesa i d’angoixa existencial permanent amb què viu la població i que gestiona de la mateixa manera que ho fa amb altres qüestions personals.
El biaix informatiu en temps de guerra
En el marc de situacions tan sensibles com els conflictes bèl·lics, en la sessió també es va parlar de l’objectivitat dels periodistes i el possible biaix envers un dels bàndols enfrontats, Garcia-Planas va destacar, en aquest sentit, la necessitat de “ser honest” més que “objectiu”.
El diàleg amb l’alumnat també va incloure qüestions com el desenllaç de la guerra, el joc que ha quedat sobre la taula amb la reelecció de Donald Trump i el nou Papa Lleó XIV i les percepcions personals sobre el president ucraïnès Volodimir Zelenski, a qui Segura va tenir ocasió d’entrevistar, les relacions entre els dos països amb el govern de Pedro Sánchez o el tarannà de Vladimir Putin, amb qui Garcia-Planas va coincidir en la seva primera aparició a l’estranger com a president de la Federació Russa, l’any 2000.
Aprenent a entrenar la mirada
Durant la sessió, els ponents també van fer referència a les maneres d’entrenar la mirada dels futurs periodistes per trobar i transmetre bones històries, que distingiran els professionals dels que no ho són en l’enorme brogit mediàtic. “Els lectors no solen recordar el que fem el dia a dia, però sí que recorden un bon reportatge” – va afirmar Segura. “No s’ha de perdre mai de vista per qui escriviu. No s’ha de perdre mai de vista el lector”, va reblar Plàcid Garcia-Planas qui també va recordar la importància de trobar una veu pròpia per explicar les històries.
