L’endemà de l’estrena de ‘La casa en flames’ a plataformes, l’alumnat de Comunicació Audiovisual ha pogut debatre el guió de la pel·lícula catalana més taquillera de la història amb un dels seus creadors, Eduard Solà. El guionista ha parlat amb els estudiants sobre el procés de creació de la pel·lícula, les diferents maneres de relacionar-se amb els equips al món de l’audiovisual i la seva particular visió sobre la vida que acaba quedant reflectida d’una manera o altra sobre els textos que escriu.
A La Casa en Flames, la pel·lícula es va anar construint una mica sobre la marxa, ha explicat Solà. “Aquesta és una de les conseqüències de treballar amb Dani de la Orden” – va afirmar el professional en conversa amb els estudiants de l’assignatura de Taller de Guió Cinematogràfic- “Ell utilitza el guió de guia. Amb l’energia del rodatge, els actors comencen a improvisar sobre el text i es podria dir que vam anar descobrint la pel·lícula pel camí. Després, al rodatge la pel·lícula ha recollit el millor del guió i el millor de les improvisacions dels actors i actrius”, ha explicat el guionista.
“El cinema és una qüestió col·lectiva”
Solà ha fet referència així a les maneres de treballar en equip, que divergeixen en funció de les persones i del tipus d’encàrrec, però que sempre tenen en comú el treball en equip. “El cinema és una qüestió col·lectiva”. I ha afegit com a consell als estudiants:
“Aprofiteu que esteu en col·lectiu per fer coses. El que et donen les escoles és l’ecosistema per tirar-ho endavant”.
El guionista ha explicat que ell viu l’ofici d’una manera poc romàntica: sol escriure, guionitzar els encàrrecs que li fan, tot i que també hi ha altres guionistes que pensen molt en projectes propis. Al que sí s’ha referit és a la mirada que aboca sobre els textos que en aquest cas en concret, s’ha construït en tàndem amb el director Dani de la Orden.
“El to de La Casa en Flames és la nostra mirada [d’en Dani i meva]. La meva aportació està en allò emocional, jo necessito que la pel·lícula apreti al personatge i aquí ho hem fet així”.
Un reflex de la nostra mirada
En aquest sentit, l’autor ha aprofitat per assenyalar que els textos estan impregnats d’allò que som i del moment vital en cada cas. “No ens podem desempallegar de qui som”, ha afirmat l’autor, tot i que el resultat dependrà sempre de l’encàrrec que se li hagi fet. Així, el guionista ha comparat la seva professió amb un ofici com, per exemple, el d’un fuster a qui li encarreguen una taula. “A mi em demanen ‘una taula amb determinades característiques’ i jo intento servir el que em demanen” ha reblat Solà.
