La consultora en diplomàcia pública, Rita Giménez, va visitar el passat 12 de febrer l’alumnat dels graus en ADE i en Global Studies com a convidada en el marc del programa professionals a l’aula de la FEC. En la xerrada, l’experta va oferir als estudiants una visió ‘desoccidentalitzada’ de la Xina, país on va créixer, estudiar i on actualment treballa.
La història de Rita Giménez està a cavall entre Catalunya i la Xina. Va arribar al país oriental als 11 anys per motius laborals de la seva família i hi va viure fins que a l’adolescència, va tornar a Espanya. Es va llicenciar en Ciències Polítiques a la Universitat Autònoma de Barcelona i poc després es va especialitzar en política i diplomàcia xineses a través d’un màster a la Fudan University, que admet poquíssims alumnes l’any.
Així, Giménez, va explicar a grans trets l’enorme complexitat del país on conviuen gairebé 1.500 milions de persones de 57 ètnies, es parlen 295 llengües, s’hi troben 5 grans àrees de temperatura i coexisteixen 20 cuines diferents.
Un socialisme amb característiques xineses
La sessió va abordar l’estructura de govern, replicada en totes les seves capes en l’estructura del Partit Comunista de la Xina, únic i omnipresent perquè és “el que va guanyar la batalla contra el feixisme”. L’experta va explicar que, tot i que hi ha divergències internes, el país té molt clar quin és el seu objectiu: construir una societat moderadament pròspera. El sistema governamental permet que, malgrat els imprevistos, el país tingui una enorme capacitat d’organització i eficiència, en part gràcies al calc entre l’estructura de poder i la del partit que permet que vagin tots a la una.
“La Xina és un gran projecte a llarg termini” va afirmar Giménez.
Segons l’experta, el país no es regeix per un sistema democràtic, sinó pel que anomenen “un sistema socialista amb característiques xineses” que encara està reflexionant sobre quina mena de democràcia vol tenir perquè busquen, sobretot, “que el sistema sigui el màxim d’eficient durant el màxim de temps possible”. Giménez va explicar els aspectes que fan la dictadura xinesa ‘menys rígida’ en comparació a altres règims i va assenyalar també la seva gran capacitat propagandística portes endins.
La col·lectivitat per sobre l’individu
La sessió va abordar també la qüestió dels drets humans a la Xina, segurament la que més controvèrsia genera a ulls d’Occident. En aquest sentit, l’experta va explicar que molts d’aquests aspectes estan relacionats amb la concepció de col·lectivitat versus individualisme, en la qual es prima l’efecte sobre el conjunt per sobre de l’individual.
Com es relaciona la Xina amb el món
Altres pilars de les relacions internacionals vistes des del punt de vista xinès, descansen sobre la idea d’un “món harmoniós” en la què destaca la narrativa de “protecció sobirana” per la qual la Xina no vol interferir en els afers d’altres. Així mateix, l’experta va destacar el substrat confucià de la societat, per la qual hi ha tendència a voler aprendre i a explorar mitjançant “expedicions”.
Durant la sessió també hi va haver temps per abordar les relacions de la Xina amb altres països considerats del Sud Global i les noves institucions no liderades per occidentals amb altres BRICS. Segons l’experta, malgrat la forta expansió econòmica, el país encara es considera empobrit i busca crear aliances amb països a qui considera afins per impulsar qüestions internacionals.
