S’ha estudiat la presència a la vila d’intel·lectuals de la talla de Joaquim Renart, Moisès Broggi o Josep Maria Font i Rius i l’arribada de la colònia de periodistes presidida per Enrique del Castillo Yurrita.
El passat 25 de gener els investigadors de la UVic, Francesc Roma i Xavier Ginesta (FEC), van fer entrega a l’Ajuntament de Centelles del resultat final del conveni de transferència de coneixement per a la recerca històrica signat entre el grup de recerca Traducció Audiovisual, Comunicació i Territori (TRACTE) i el govern local centellenc. El projecte, d’anàlisi històrica de l’estiueig a Centelles, ha acabat amb l’informe “Setanta-cinc anys d’estiueig a Centelles (1895-1970)”, que posteriorment acabarà editat en forma de llibre i articles científics. A part dels professors Roma i Ginesta, també han elaborat l’informe els professors Manuel Llanas i Jordi de San Eugenio.
Aquest treball se circumscriu en una de les línies de treball del grup de recerca TRACTE, la que engloba la comunicació de proximitat i el desenvolupament de treballs de marca de territori. De fet, des de sempre Centelles ha estat considerada una vila d’estiueig i el llegat que el municipi n’ha tret es pot veure encara en la seva estructura social –on algunes famílies arribades a principis de segle hi han fet arrels–, urbanística –amb presència de cases i palauets d’estètica modernista, obra de l’arquitecte Manuel Raspall– i cultural –amb el llegat de l’obra de Joaquim Renat, Picarol o Labarta com a principals exponents.
Un dels aspectes que ha encuriosit més el treball dels investigadors ha estat la presència, des de la postguerra fins a finals dels anys seixanta, d’una important colònia de periodistes barcelonins, que liderava el director del Diario de Barcelona, Enrique del Castillo Yurrita. Amb ell, van arribar periodistes com Sempronio, Jaume Arias –a qui la FEC, l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC) i l’Ajuntament de Centelles ja es van unir per homenatjar a inicis del curs passat amb un acte a la UVic– o la família de periodistes i fotògrafs Pérez de Rozas.
El treball ha estat elaborat, principalment, durant l’estiu de 2012 i ha comptat amb una anàlisi en profunditat de la documentació històrica recollida a l’Arxiu Municipal de Centelles, el buidatge hemerogràfic de La Vanguardia i el Diario de Barcelona i, sobretot, amb 25 entrevistes en profunditat a testimonis orals que van viure el període, des dels propis descendents dels primers estiuejants a les famílies del municipi que van participar de la nova estructura social derivada de l’arribada d’aquells nous centellencs.
