Jordi de San Eugenio, professor del Departament de Comunicació de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, ha estat el guanyador de la sisena edició del Premi Extraordinari de Doctorat del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra per la seva tesi “La transformació de territoris en marques. El reconeixement i la diferenciació d’identitats espacials en temps postmoderns. Un estat de la qüestió”, codirigida per Mònika Jiménez Morales, professora agregada del Departament de Comunicació, i Joan Nogué Font, catedràtic de la Universitat de Girona, i defensada el 4 d’abril del 2011.
La Comissió d’aquesta VI edició del premi, nomenada per la Comissió Acadèmica de Doctorat del Departament de Comunicació, va estar formada per Rosa Franquet Calvet, catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona; Enric Saperas Lapiedra, catedràtic de la Universidad Rey Juan Carlos, i Marta Martín Llaguno, catedràtica de la Universitat d’Alacant. Optaven al guardó sis tesis doctorals, llegides entre el 4 d’abril del 2011 i el 10 de desembre del 2012, que havien obtingut en tots els casos la qualificació cum laude. A finals de maig es va fallar el premi, una decisió que posteriorment va ser ratificada per la Comissió Acadèmica de Doctorat i el Comitè de l’Escola de Doctorat.
L’informe de la Comissió menciona la qualitat de les tesis defensades i que els treballs han despertat molt interès per part dels membres de la Comissió. El premi en qüestió té en compte les principals aportacions de la tesi, així com la incidència de la investigació en el seu camp d’estudi. Un altre aspecte molt a tenir en compte és el recorregut experimentat per la investigació a nivell de producció científica (articles en revistes indexades, llibres, capítols de libres, transferència de coneixement, concurrència en convocatòries competitives de recerca, etc.).
Noves propostes per a l’estudi del territori
La tesi doctoral pretén assolir dos objectius fonamentals. En primer lloc, explorar l’estat de la qüestió en allò referit a les marques associades a espais geogràfics, que acaba derivant en una proposta teòrica i metodològica per a marques de llocs. Aquesta proposta sorgeix com a resultat de posar en ordre, amb voluntat interpretativa, allò que diu la literatura anglosaxona, i incorpora els resultats obtinguts en un mètode Delphi, que agrupa catorze especialistes provinents de diferents àmbits, així com el treball de camp desplegat en tres estudis de cas (Lluçanès, Priorat i Vall de Camprodon). En segon lloc, la investigació pretén fixar un model d’anàlisi de la vivència individual i/o grupal del territori, amb la finalitat d’habilitar una metodologia d’anàlisi per a l’anomenada place experience(experiència amb els llocs) mitjançant les marques de territori. Per assolir aquest objectiu, s’opta per una quàdruple aportació disciplinar des de l’àmbit de la comunicació, la geografia, la psicologia i la filosofia.
Jordi de San Eugenio és llicenciat en Geografia i en Periodisme, Màster en Medi Ambient i doctor en Comunicació Social per la Universitat Pompeu Fabra. Ha estat director del Departament de Comunicació de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (2011-2013), i actualment és vicedegà per a la Recerca, la Qualitat Docent i la Transferència de Coneixement de la Facultat d’Empresa i Comunicació d’aquesta universitat. Membre i director de la línia d’investigació “Comunicació i territori” del grup TRACTE (Traducció Audiovisual, Comunicació i Territori) de la UVIC-UCC, actualment és responsable de tres projectes de conceptualització i desplegament de marques territorials. És coordinador i coautor de l’obra Manual de comunicación turística . De la información a la persuasión, de la promoción a la emoción (Documenta Universitaria, 2011), i autor de Teoria y métodos para marcas de territorio (UOC, 2012). Els seus interessos de recerca són propers als processos de comunicació que s’esdevenen des del territori, amb especial incidència en el turisme, el paisatge i les marques associades a espais geogràfics.
Per la formació de base de l’autor (en geografia i en comunicació) la tesi representa, volgudament, un creuament de camins entre ambdues disciplines. Per tant, l’impacte de la tesi, quant a producció científica, s’ha produït també en aquestes dues esferes del coneixement. La utilització d’enfocaments metodològics considerats innovadors en l’àmbit del pensament geogràfic (geografia de la percepció, geografia humanística, geografia postmoderna o geografies emocionals, entre d’altres), i la seva vinculació a la conceptualització i posterior desplegament de marques territorials concebudes com a dispositius contemporanis de projecció de la identitat de llocs a qualsevol escala, explica, en bona mesura, aquesta doble mirada amb la qual la tesi es va omplir de contingut.
Font: Universitat Pompeu Fabra
