L’Aula de Cinema es va omplir a vessar dimarts passat per escoltar diferents expertes en els àmbits de la salut, la tecnologia, el periodisme i la ciutadania al voltant de la taula rodona sobre desplaçaments forçats a Palestina, organitzada en el marc del cicle Cartografies de la UVic-UCC dedicat enguany a les migracions. L’acte va comptar amb Paula Gil Leyva;  infermera i presidenta de Metges Sense Fronteres Espanya; Alys Samson Estapé, de l’Institut Novact de no violència; Judith Membrives, membre del Grup de Recerca Communications Networks & Social Change IN3-UOC i Cristina Mas, periodista del Diari ARA i autora del llibre ‘Palestina des de dins’ amb la moderació d’Anna Gómez Mundó, professora del Departament de Pedagogia de la UVic-UCC.

Un abans i un després a escala internacional

Els moviments forçats de dos milions de persones a la Franja de Gaza en els darrers dos anys de guerra amb Israel i les reaccions que ha despertat arreu del món van ser analitzats durant la jornada des de diferents punts de vista. Les ponents van coincidir en assenyalar el punt d’inflexió que ha significat aquesta ofensiva en la lluita dels palestins, però també entre la ciutadania global amb  un traspàs important de límits en el dret humanitari. L’atac israelià ha portat, segons les ponents, a asfixiar deliberadament el sistema de salut i d’ajuda humanitària amb accions deliberades com el bombardeig dels hospitals, les consignes per ferir  les persones forçades a acudir a la línia de front per aconseguir menjar, l’optimització de la tecnologia per vigilar i causar el màxim dany entre la població civil o la prohibició de l’accés de la premsa lliure internacional a la Franja i la priorització d’atac sobre periodistes palestins locals.

Gaza, banc de proves en l’ajut humanitari

En l’àmbit de la salut, Paula Gil va explicar que tots els hospitals de Gaza han estat parcial o totalment destruïts i les evacuacions mèdiques per persones que no poden accedir a tractaments, ja sigui degut a ferides de guerra o a malalties impossibles de tractar actualment a Palestina, arriben a 15.600 de les quals només se n’ha pogut evacuar a 137.

“S’ha condemnat a la població de Gaza a viure de manera miserable durant mots i molts i molts anys” va afirmar Paula Gil.

L’atac al sistema sanitari no passa només per les infraestructures ja que tal com va assenyalar l’experta, la població palestina viu pràcticament al ras, no té accés a l’aigua potable, respira la pol·lució dels edificis enrunats i es veu obligada a moure’s constant i improvisadament deixant enrere qualsevol pertinença.

“És difícil fer-se una idea real del que passa fins que no es posa un peu a la Franja” va explicar Gil.

Tecnologia per la guerra

Per la seva banda, Judith Membrives va parlar sobre l’ús i el desenvolupament de la tecnologia, en especial de la implosió de la digitalització i de la IA, per millorar les eines per vigilar, parametritzar i atacar la població palestina. En aquest sentit, l’experta va fer referència a l’extracció de dades en circumstàncies de gran vulnerabilitat de la població. Així mateix, Membrives també es va referir a tecnologies dissenyades per ser utilitzades tant en l’àmbit militar com per ser exportades per a ús civil.

“Les aplicacions que utilitzem per connectar-nos amb els nostres amics són les mateixes que s’utilitzen per ‘perfilar’ palestins”, va explicar la ponent qui va insistir en el fet que “la tecnologia no és neutral, sinó que depèn de qui la dissenya i amb quins propòsits” a banda d’estar recolzada per grans empreses que també en treuen profit amb la seva comercialització a nivell global.

“Ningú vol tenir un periodista a prop perquè saben que això augmenta les possibilitats de ser atacats”

La tecnologia unida a la transmissió de la informació porta el conflicte al terreny del periodisme on va intervenir Cristina Mas, redactora de la secció d’Internacional  del Diari Ara. La periodista va explicar com el sionisme ha intentat guanyar la batalla del relat global, d’una banda, bloquejant l’accés de la premsa internacional independent a Gaza i, de l’altra, criminalitzant, deshumanitzant i desacreditant als professionals palestins “obligats a narrar el seu propi genocidi”. Sobre això Mas va afegir que els periodistes són, a més, objectius específics de l’exèrcit fins al punt que en aquest moviment continu de població per evitar els bombardeigs “ningú vol tenir un periodista a prop perquè saben que això augmenta les possibilitats de ser atacats”.

Així, les ponents van coincidir amb què la gravetat del que succeeix actualment a la Franja transcendeix Palestina perquè marca pautes de futur en altres escenaris com ja succeeix actualment a Sudan, Ucraïna i a altres parts del món. El debat es va centrar en l’emergència humanitària però també es va parlar de, per exemple, programes d’espionatge com el que va afectar els polítics catalans durant el procés.

La força de la mobilització popular

En aquest sentit, Alys Samson va fer èmfasi en l’organització i mobilització de la ciutadania per generar canvis, encara que a priori puguin semblar ‘petits’. “Cal entendre que l’estat d’Israel no porta a terme aquest atac tot sol, que ho fa amb la connivència i complicitat d’empreses, institucions i entitats d’arreu del món”, va afirmar Samson i que la força de la gent “és real” ja que en algunes empreses i també al govern  espanyol ja hi ha hagut moviments en aquest sentit “gràcies a la pressió que ha generat l’organització i mobilització popular”.