Ramon Oller. Professor del Departament d’Economia i Empresa
A més de fer classes, què fan els professors d’una universitat? Doncs, recerca, és clar. Quina és la millor fórmula per desenvolupar una bona recerca interdisciplinària? Reunir un quants doctors especialistes en diferents disciplines en un mateix espai físic (per exemple, els despatxos del departament d’Economia i Empresa de la Facultat d’Empresa i Comunicació). Si aquests investigadors s’engresquen en un projecte i col·laboren, l’inici d’una bona amistat i bona recerca està assegurat. Aquest va ser el motiu pel qual es va crear el grup de recerca DAM (“Data Analysis and Modeling”) ja fa uns anys. I què podia interessar a 3 doctors especialistes en teoria econòmica (Rafa Madariaga), economia aplicada (Joan Carles Martori) i estadística (Ramon Oller)?. Doncs, per exemple, la renda salarial i la seva distribució en l’espai (la comarca d’Osona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona…). Així va començar tot; bé, volia dir, el tema que ens ocupa.
Les diferències geogràfiques en el nivell d’ingressos són importants per desenvolupar i implementar polítiques a les ciutats i al territori. El nivell de desagregació territorial (comunitat autònoma, província, comarca, ciutat, secció censal…) en què s’obté la renda pot determinar la utilitat d’aquesta informació. En aquest sentit, les seccions censals són molt interessants ja que proporcionen un nivell de divisió petit i força homogeni (agrupen zones d’entre 500 i 2000 habitants). El problema és que no hi ha informació de renda a aquest nivell de desagregació.
Per tant, teníem un problema i uns investigadors que volien abordar-lo. Quina va ser la idea? Doncs, creuar 2 bases de dades, l’Enquesta d’Estructura Salarial (EES) del 2002 i el Cens sobre població del 2001 que proporciona l’INE. L’EES proporciona el salari mitjà d’un treballador segons la seva categoria laboral i el sector econòmic on desenvolupa la seva activitat. El Cens proporciona per cada secció censal el nombre de treballadors dins de cada categoria laboral i cada sector econòmic. Així, una manera d’obtenir una aproximació de la renda salarial a nivell de secció censal era considerar que en una secció censal tots els treballadors que estan en la mateixa categoria laboral i sector econòmic tenen el mateix salari: el salari mitjà que proporciona l’EES.
El càlcul d’aquesta estimació de la renda té una sèrie de dificultats. Primer cal revisar i preparar bé les dades de l’EES i el Cens per tal que es puguin enllaçar correctament. Després el càlcul de la renda salarial és una operació matemàtica molt simple, és un producte de matrius: una matriu fila amb tots els salaris mitjans de l’ESS (72 en total) i una matriu (72 files i 5317 columnes) amb el nombre de treballadors a cada secció censal de Catalunya (hi ha 5317 seccions censals). Aquest càlcul, amb un volum tan gran de dades, es va fer amb el programa estadístic R. El resultat és una nova base de dades amb la renda salarial per cada secció censal de Catalunya.
La base de dades està georeferenciada, és a dir, per cada secció censal es disposa de les coordenades geogràfiques del polígon que la representa. El gràfic de tots els polígons dóna lloc al mapa de Catalunya. Aquest mapa el podem acolorir tenint en compte el nivell de renda de cada secció censal i també el podem retallar per analitzar, per exemple, només Barcelona o bé la comarca d’Osona (vegeu els gràfics que venen a continuació).
Aquesta recerca ha derivat (de moment!) en la publicació de 3 articles científics a les revistes Ausa, Scripta Nova i Empirical Economics. Els 2 primers analitzen la renda salarial a Osona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona. En el tercer article (acceptat i pendent de publicació) es proposa una modelització a l’Àrea Metropolitana de Barcelona de la relació entre la renda salarial a cada secció censal i la distància d’aquesta secció al centre de Barcelona.
Bé, aquesta és la història d’una col·laboració, que ben segur continuarà.
