Sergi Solà. Professor de Departament de Comunicació

La temporada radiofònica a Catalunya ha començat aquest any amb novetats destacades pel que fa a conductors dels programes líders a les emissores i les propostes programàtiques. En una època en què la lluita per l’audiència és un dels principals objectius de les grans emissores públiques i privades, la recerca de presentadors amb potencialitat mediàtica s’imposa a l’hora de confeccionar les graelles. En aquest sentit, Catalunya Ràdio ha apostat pel fitxatge de Mònica Terribas com a conductora del seu espai líder d’audiència, El matí de Catalunya Ràdio. L’arribada de Terribas, que va ser directora de TV3 i presentadora del programa La nit al dia a la mateixa cadena, entre d’altres, es produeix després de quatre temporades amb Manel Fuentes al capdavant de l’espai.

El repte de Terribas és que Catalunya Ràdio recuperi el lideratge d’audiència a la franja matinal de la ràdio catalana, un lideratge que des de la temporada 2011-2012 ostenta de forma ininterrompuda el programa El món a RAC1, amb Jordi Basté al capdavant. De fet, des que RAC1 va aconseguir convertir-se en l’emissora líder en audiència al país no ha deixat de ser-ho, i és capaç d’erigir-se com la freqüència més escoltada a Catalunya durant 14 hores al dia, de 07.00 a 21.00h. Tot això, és clar, segons les últimes dades de l’EGM i a l’espera de la primera onada de resultats d’aquesta temporada, que mostraran si hi ha o no canvis de tendència en la preferència dels oients catalans en quant a l’oferta radiofònica.

Un aspecte que no es pot oblidar en aquest punt és que fins el desembre de l’any passat hi havia, a Catalunya, dues metodologies per al càlcul de les audiències, la de l’Estudi General de Mitjans (EGM) i la del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, i que acostumaven a donar resultats divergents. Si bé l’EGM constatava com a líder el programa de Jordi Basté a RAC1, el Baròmetre li atribuïa a Fuentes a Catalunya Ràdio. Malgrat la diferència, però, l’estudi que es prenia com a referència era el de l’EGM, per tradició i continuïtat en el temps.

Sigui com sigui, la competència entre l’emissora del grup Godó i la de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals és la que se segueix amb més atenció mediàtica al nostre país, fins al punt que el dia que es fan públiques les dades de l’EGM aquests resultats es converteixen en notícia i passen a encapçalar programes i informatius. I no ho fan només a les pròpies emissores, sino que també se’n parla a la resta de mitjans.

Aquesta mediatització dels resultats de les audiències tenen l’efecte de la retroalimentació, i es converteixen en els arguments de les emissores per aconseguir més oients i possibles anunciants. El dia que apareixen els resultats passa com en una jornada electoral, en què ningú perd i tothom guanya, i cada emissora llegeix les dades des de l’òptica de l’augment d’oients i el creixement respecte el resultat anterior o l’acostament a la competència. És en aquest sentit que els primers resultats de l’EGM de la temporada 2013-2014 seran seguits amb especial interès per l’estructura mediàtica, per veure si Catalunya Ràdio és capaç de retallar la distància vers RAC1 o si aquesta aconsegueix mantenir-se com l’opció amb més seguidors al país.

El que també caldria qüestionar és si davant d’un mitjà viu i en constant transformació com és la ràdio, el més adient per medir-ne les audiències és un sistema que ofereix els seus resultats tres vegades l’any i no ho fa de forma més continuada en el temps.