La professora i consultora Maite Llopis va ser la padrina de la promoció 2016-20, que finalment va poder-se graduar al Teatre L’Atlàntida de Vic el passat 18 de juny. Aquesta va ser la promoció que va viure l’esclat de la pandèmia de la COVID-19, i que per aquest motiu no va tenir el seu acte de graduació a final del curs passat, com tocava. Finalment, es va poder celebrar l’acte per tots els graus de la Facultat (Periodisme, Comunicació Audiovisual, Màrqueting i Comunicació Empresarial, Publicitat i Relacions Públiques i ADE), amb una bona afluència de públic, entre estudiants i familiars. La padrina va ser la professora de Màrqueting de luxe, Maite Llopis, qui també ha estat periodista i consultora de comunicació. A continuació reproduim el seu discurs d’apadrinament.
Excel·lentís
sim i magnífic Sr. Jordi-Baños, Rector de la Universitat de Vic; Il·lustríssim Sr. Josep Burgaya, degà de la Facultat d’Empresa i Comunicació; Il·lustríssima Sra. Montse Corrius, vicedegana de la Facultat d’Empresa i Comunicació; Professors, graduats i famílies.
Bona tarda i moltes gràcies per donar-me l´oportunitat d´apadrinar aquest acte de lliurament dels diplomes dels graus d’Administració i Direcció d’Empreses, Publicitat i Relacions Públiques, Periodisme, Comunicació Audiovisual, i Màrqueting i Comunicació Empresarial.
Amb aquesta gran responsabilitat (jo que normalment dissenyo i organitzo esdeveniments com aquest, però no els protagonitzo) intentaré compartir algunes reflexions de com és l’entorn professional i donar-vos algunes pistes sobre el que probablement viureu a partir d’ara.
En una situació semblant a la d’avui, a la Universitat de Stanford, el gran Steve Jobs, empresari de referencia, gran comunicador i visionari, va fer servir TRES RELATS per explicar quins aspectes havien guiat la seva trajectòria professional i vital.
EL PRIMER RELAT parlava sobre la necessitat de confiar. Confiar en el teu instint, en les pròpies capacitats, en el destí, en les creences, en el karma…, en allò que sigui important per cadascun.
EL SEGON RELAT era una reflexió sobre la dimensió que el treball té a la vida. Jobs explicava que l’única manera d’estar realment satisfet del que es fa, és fer un treball genial. I l’única manera de fer una feina genial és estimar el que es fa. I afegia també, que si no es troba, s’ha de continuar buscant.
LA TERCERA HISTÒRIA era una reflexió sobre les ganes d’aprendre i les ganes de viure. I Jobs defensava allò que tant heu sentit dir de que “les ganes d’aprendre no s´han de perdre mai”, afirmació que en boca d´un home tant exitós, que ja no tenia cap necessitat de treballar ni de demostrar res, té encara més valor.
Estic plenament d’acord amb els 3 relats de Jobs que parlen de coneixements, però també d’actituds, d`experiències vitals i de desenvolupament personal.
En aquesta Universitat heu rebut coneixements, de qualitat, per professionals amb llargues trajectòries tant a l’àmbit laboral com a la docència. Això ja ho teniu. Està a la vostra motxilla d’actius.
A partir d´ara, part del vostre èxit dependrà de com utilitzeu aquests coneixements i de quina forma feu vostres 5 punts que han de formar part del vostre propi full de ruta…
- Passió per la feina que feu
- Esforç per fer-ho cada dia millor
- Inquietud i sana ambició per avançar
- Actitud positiva davant les dificultats
- Humilitat i compromís amb persones i projectes
I aquests 5 punts no son responsabilitat d’Steve Jobs, sinó que són collita meva. I a més afegiré que, efectivament, “més important que com caus és com t’aixeques”, però també, que millor caure el menys possible, perquè fa mal.
Durant els meus 25 anys de trajectòria professional he viscut moltes coses que, si me les haguessin explicat al començament, hauria pensat que eren impossibles i que m’han donat coneixements, m’han ajudat a saber que cadascuna de les decisions que prenem són importants i que m’han fet una persona humil en un procés d’aprenentatge continu.
Com a professional he dirigit la comunicació corporativa de grans, mitjanes i petites empreses i he gestionat escenaris de crisi que han tingut una gran transcendència per les organitzacions i les persones. Per això, us dic que no es poden escatimar esforços per ser el millor professional possible, sigui quin sigui el nostre àmbit d´activitat, perquè el que fem importa.
També vull compartir amb vosaltres que en aquests anys de carrera he tingut l’oportunitat de conèixer personalitats del món polític, econòmic, cultural i social i que ha estat un privilegi poder mirar, des d´aquesta privilegiada finestra, i aprendre del que he vist. Tot això, m’ha ajudat a entendre una mica millor el món en el que vivim.
Ja sé que si poguéssiu em preguntaríeu detalls de com són Leo Messi, Mariano Rajoy, Mario Vargas Llosa, Pedro Duque, Montserrat Caballé o Agatha Ruíz de la Prada, per posar només alguns exemples, i de ben segur que hi ha algunes anècdotes que podria explicar, però també heu de saber que un professional “val més pel que calla que pel que explica”. Així que el meu consell és que no us fieu gaire del que parla sense mesura.
En una dia com avui, quan he d’escriure un discurs, m’agrada inspirar-me en figures importants, representatives de diferents àmbits i moments històrics, i nodrir-me de les frases que van dir amb certesa. Com quan he parlat al començament de Jobs; o la frase de Ghandi que deia que “el futur depèn del que facis avui”; o de Winston Churchill que explicava que “l’èxit es la capacitat d´anar de fracàs en fracàs sense perdre l´entusiasme” o de Coco Chanel (a la que havia d’esmentar, no oblideu que dono aquí classes de comunicació i màrqueting d’empreses del sector del luxe) que va dir que “si vesteixes sense classe, els altres només veuran el vestit; però que si ets elegant, veuran a la persona”.
Però, m’estic dirigint a una generació diferent a la meva, així que potser també hauria de nodrir-me d’altres fonts. Recentment algú va dir “mai abandonis els teus somnis”, “no et deixis portar pel que diu la gent si no és el que penses” i també “si l’examen dura 90 minuts, no t´aixeques fins els 91”. Son frases d’El Rubius, de Vegetta i d’Ibai Llanos, que son una barreja de triomfadors i filòsofs contemporanis amb milions de seguidors.
I una vegada us he fet aquestes reflexions, entro a fons a parlar-vos del món laboral. El món laboral viu un moment difícil. A vosaltres us ha tocat viure un entorn de precarietat laboral permanent, de més oferta de perfils professionals que de demanda, d’una època marcada per la pandèmia.
Això vol dir que no trobareu feina? No.
Vol dir això que treballareu en el que us agrada i que serà fàcil? Tampoc.
Es normal sentir preocupació pel futur, però cada persona té la llibertat de decidir fins a quin punt aquesta por influeix en el seu futur.
Una conclusió a la que he arribat després d’aquests anys de carrera professional de la que us parlava es que no tothom es igual. A l’hora de buscar feina, el que diferencia a un candidat d’un altre son molts factors: l’aptitud es fonamental, però també es determinant l’actitud i el propòsit, un concepte ara tant de moda.
Comparteixo amb l’escriptor i periodista Gabriel García Márquez el seu convenciment que la saviesa ens arriba quan ja no serveix de res. Quan miro cap a enrere, penso que, en els meus temps d’iniciació, m’hagués agradat saber una mínima part del que sé ara. Amb aquesta perspectiva temporal i per si us resulta útil us diria avui que la fórmula necessària per enfrontar-se al món laboral és una combinació de coneixements, vocació, perseverança i compromís amb el que es fa.
Respecte als vostres coneixements, us vull transmetre que estic convençuda de que teniu una bona formació. La Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya és una organització compromesa amb el que fa, arrelada al territori, implicada, capaç d’adaptar-se a les demandes del mercat i als nous paradigmes, que fa recerca, que té vocació internacional.
Sentiu-vos orgullosos de ser graduats a Vic i dels diplomes que avui rebreu i que son resultat de l’esforç de 4 anys de les vostres vides. Els UVic ja sou una marea formada per nombroses promocions, presents a moltes institucions, organitzacions i empreses. Aprofiteu la força d’aquesta sinergia comú.
Respecte a la vostra actitud, sigueu sempre vosaltres mateixos però mostreu la vostra millor versió: la vostra capacitat de treball, el vostre compromís, la actitud positiva, la proactivitat, la motivació, l’empatia.
I valgui com exemple el que una vegada em va dir Federico Mayor Zaragoza, director en aquell moment de la UNESCO, que havia declinat amablement una proposta que jo li havia fet i a qui vaig tornar a escriure una llarga carta amb un munt d’arguments al meu favor: “Senyoreta -em va dir- acceptaré la seva petició perquè és just reconèixer que és una persona perseverant i persuasiva”. Molts anys desprès he recordat aquestes paraules que van reforçar la meva manera d’entendre la feina. A més d’agrair-li infinitament que em digues perseverant i no pesada.
Finalment vull desitjar-vos a tots i a totes molts èxits. Espero trobar-vos aviat “per aquí fora” com a periodistes, publicistes, experts en màrqueting, comunicadors, formant part d’un empresa o creant-ne una de pròpia. Us esperen gran coses si esteu disposats a lluitar per aconseguir-les.
Moltes gràcies.
