La vicedegana de la FEC, Ana Palomo, va participar ahir, 15 de març, en la X Jornada Fi de Vida, organitzada per la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar, amb una intervenció dedicada a la representació de la mort al cinema. La conferencia va reunir professionals de l’àmbit de la sociologia, l’art, la infermeria i els serveis policials per oferir una visió polièdrica sobre la forma amb la qual la societat occidental actual conviu i es prepara per la mort.

La sociòloga Anna Ramon va pronunciar la conferència principal de la jornada, titulada “La mort en la quotidianitat de la nostra societat”. En ella, la ponent va fer una aproximació al concepte de la mort pròpia i aliena, la manera com l’hem percebut socialment al llarg de la història i les estratègies individuals i col·lectives que hem desenvolupat per a fer-hi front. La sociòloga va explicar que malgrat tractar-se d’un fet inevitable, avui en dia percebem la mort “com un enemic a combatre”, tot i que no sempre ha estat així. A l’Edat Mitjana, l’experimentació del final de la vida era “un fet acceptat, normal, quotidià” i “viscut des de l’esfera pública”. No obstant, l’evolució de les societats al llarg del temps també ha canviat la relació d’aquestes amb la mort, de manera que l’experiència queda avui “negada” i més aviat “amagada”.

La mort, un tabú de la societat actual

En la seva exposició, Anna Ramon també va parlar de les característiques del tabú actual de la mort i de les respostes socials creades per a evitar-la. Algunes d’elles fan referència a la mort com a espectacle, escenificada com a entreteniment i vehiculada a través dels mitjans de comunicació; la comercialització de la mort representada per la indústria funerària; la reritualització de la mort a través de cerimònies que ens ajuden a donar-li forma; la professionalització de la mort, el pes de la qual recau sobre els professionals de cures pal·liatives i, per últim, l’especialització acadèmica de la mort, ressorgida en les darreres tres dècades en l’àmbit de la recerca. En la última part de la conferència, la sociòloga també es va referir als canvis que ha introduït la recent pandèmia de COVID19 en la nostra relació amb la mort, així com possibles tendències de futur vinculades amb la nostra empremta tecnològica.

Diferents mirades professionals sobre la mort

La taula rodona posterior va reunir professionals de diferents àmbits per a aprofundir en alguns dels aspectes enunciats per Anna Ramon en relació a l’experimentació de la mort de la societat actual. La periodista d’El Punt Avui, Tura Soler va explicar com s’ha explicat la mort des dels mitjans de comunicació des de la seva experiència com a redactora especialitzada en successos i necrològiques; Cristina Montero, infermera d’hospitalització mèdica de l’Hospital Comarcal de Figueres, va introduir l’important paper de la infermeria com els professionals més propers a les persones en la darrera fase de la vida en el context de l’aplicació de la nova llei de l’eutanàsia, aprovada l’any 2021. En una perspectiva més experiencial, Xavier Palomar, infermer d’urgències i emergències del Consorci Hospitalari de Vic va oferir una reflexió sobre l’acompanyament a l’entorn de les persones que moren de forma inesperada o, de vegades, traumàtica i la caporala dels Mossos d’Esquadra i cap de Proximitat i de Relacions amb la Comunitat de l’Àrea Bàsica Policial d’Osona, Lídia Barri, va parlar de la comunicació de les morts i de la invisibilitzada funció d’acompanyament que fa la policia en aquestes circumstàncies. La crítica de cinema i vicedegana de la FEC, Ana Palomo es va referir al llenguatge del cinema com a vehicle per narrar el món que ens envolta i, per tant, alguns dels abordatges que s’han fet al voltant de la mort des d’aquesta vessant artística.

La mort, un tema cinematogràfic recurrent

Durant la seva intervenció, Ana Palomo va contextualitzar el cinema com a vehicle expressiu de la societat per narrar i narrar-se la seva pròpia realitat, de manera que les històries explicades a través del cinema permeten un anàlisi de la realitat, encara que sigui ficció. En la segona part de la seva intervenció, la degana de la FEC va fer una categorització de les diferents  temàtiques relacionades amb la mort representades a la gran pantalla per mostrar així algunes de les reflexions que es fan avui sobre la mort. Alguns dels conceptes esmentats per Palomo durant la seva exposició van ser la minimització de la mort a través de l’excés de violència; la mort com a última etapa d’un procés de decadència; la mort voluntària i la reivindicació del dret fonamental a la dignitat en la última etapa de la vida; la mort com a càstig; la inevitabilitat de la mort o el clàssic probablement més popular al cinema: la mort per amor. Altres reflexions relacionades amb la mort esmentades ahir per Ana Palomo són aquelles que fan referència al vincle amb l’entorn supervivent de les persones que moren: el dol per la pèrdua d’un ésser estimat i la forma de condicionar la vida dels que es queden i, per últim, la mort explicada als nens, “una necessitat mai prou ben resolta”, va afirmar l’experta.