Experts en marques de territori debaten al Col·legi de Periodistes en la presentació del Postgrau en Branding Territorial i Marketing de Ciutats de la UVic-UCC
La marca Espanya “va malament” a causa de la imatge de crisi i corrupció institucionalitzada que transmet el país i la marca Catalunya “no existeix”, perquè encara està en fase de construcció i el país es sustenta sobre la marca Barcelona. Aquestes van ser dues de les conclusions que els experts en place branding van treure de la taula rodona “Construir la marca de territori: valors tangibles i intangibles”, celebrada aquest dimarts al Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC) en el marc de la presentació del Postgrau en Branding Territorial i Marketing de Ciutats de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). Una taula rodona organitzada en coordinació amb l’Associació Catalana de Comunicació, Investigació i Estratègia Política (ACCIEP).
El professor Jordi de San Eugenio, investigador de la UVic-UCC i codirector del programa juntament amb l’analista Neus Arqués, va ser meridià quan va contraposar les marques Barcelona i Catalunya. De fet, per ell “la marca Barcelona no canibalitza la marca Catalunya, ja que la marca Catalunya no existeix”. Un comentari que estava en relació amb el fet que, segons ell “no podem col·lapsar la gent amb marques de territori”, sinó que els gestors i les administracions han de ser prou cautes per “generar un mapa mental on els ciutadans puguin situar aquestes marques”. Ciutadans, a la vegada, que són essencials en el procés de conceptualització de la marca i el relat associat a aquesta. Pau Canaleta, director del Centre Català d’Anàlisi i Informació Internacional (CCAII), va afegir-se a la reflexió del seu col·lega afirmant que “la marca Catalunya no pot viure sense la relació amb la marca Barcelona”, a la vegada que va ser clarament crític amb la construcció de la marca Espanya. “Va malament” –va apuntar– a causa de la crisi que arrasa el país i la sensació de corrupció. De fet, Canaleta aposta per la “coherència en el relat de les marques”, segons ell l’aspecte essencial pel seu èxit futur.
Parlar de la relació entre marca Barcelona i marca Catalunya era imprescindible en una taula que també comptava amb Neus Arqués –qui va participar dels treballs de definició de la marca de la ciutat comtal– o Rosa Romà, directora del Pla Global de Comunicació de l’Ajuntament de Barcelona. Romà va explicar que la ciutat ha de gestionar unes 500 campanyes de comunicació anuals de tipus sectorial, i que “cal ordenar-les i crear valors compartits perquè destil·lin una imatge i un posicionament institucional clar”. De fet, va assegurar que els conceptes “d’innovació, felicitat i capital de la cultura catalana” són els actuals vectors de la marca de la ciutat. Arqués, però, va ser crítica amb alguns dels actius bàsics de la marca Barcelona, com el seu club emblema: “El FC Barcelona és un ambaixador de la ciutat, però amb Qatar a la samarreta pot trencar aquesta simbiosi perquè representa uns valors que no estan vinculats amb la seva tradició”. La taula també va comptar amb Joana Barbany, regidora delegada de Comunicació, Atenció Ciutadana, Promoció de la Ciutat i Tecnologia de Sant Cugat del Vallès, que va aprofitar per explicar el seu projecte, en curs, de definició d’una marca de ciutat alineada amb tot el teixit associatiu de la vila. “A fora del país volem sortir amb la marca Barcelona, però dins de Catalunya volem reforçar la idea de Sant Cugat”, va assegurar la regidora de Sant Cugat del Vallès.
