Experts, acadèmics i membres de la comunitat sorda es van reunir ahir a la Sala Segimon Serrallonga de la UVic-UCC en una Jornada Científica dedicada a l’estat actual i l’evolució de la llengua de signes catalana (LSC) a l’ocasió de la commemoració del bicentenari del naixement de Jaume Clotet, una figura clau per a l’impuls i el reconeixement d’aquesta llengua. La jornada es va realitzar de manera totalment accessible amb traducció simultània en llengua de signes i un equip de subtitulació.
El primer bloc de la jornada es va centrar en la figura del claretià i les seves circumstàncies personals i històriques que contextualitzen la rellevància de la seva obra i del seu llegat. El missioner del Centre d’Espiritualitat Claretiana, Juan Carlos Martos va descriure Clotet com “un home humil, observador, sensible amb la realitat que l’envoltava i molt metòdic”. “Un home senzill, que es va interessar per aprendre la llengua de signes i comunicar-se així amb els nens i nenes sords que, a l’època, eren menystinguts i exclosos de l’educació”. La Dra. Maite Godayol va contextualitzar el moment històric, polític i econòmic on té lloc l’obra del claretià: “Clotet va viure en un moment de canvi molt important : les estructures de l’antic règim s’estaven esfondrant i s’estaven posant les bases per a un nou model d’estat i d’escola, on l’Església havia de ser útil”. I, és en aquest sentit que “Clotet va saber copsar la visió de l’Església de cara als canvis del nou món que s’estava construint i al qual ell contribueix a canviar i a humanitzar”.
Una obra d’extrema singularitat
La ponència de Xavier Moral, cap de l’Àrea de Foment de la LSC de la Generalitat de Catalunya, llegida per la periodista Olga Rodríguez, es va centrar en les aportacions de Clotet en el reconeixement de la llengua de signes com una llengua plena, rica i completa en contra de la concepció general de l’època que la consideraven com “un llenguatge pobre i rudimentari”. L’escriptor Ramon Ferrerons va ampliar aquesta visió amb l’exposició d’un estudi sobre les referències dels signes que documenta Clotet i les variacions semàntiques que han tingut al llarg del temps. El primer bloc es va tancar amb la conferència a tres veus del Dr. Jordi Serrat, la dra. Miroslava Cruz-Aldrete i Luis Gerardo Granados Troncoso, qui va venir des de Mèxic, per parlar de la petjada que Clotet va deixar al país i que encara es manté viva avui amb l’escola per persones sordes a la capital mexicana que porta al seu nom: Centro Clotet.
La llengua de signes viu gràcies als signants
El segon bloc de la jornada es va iniciar amb la presentació del projecte del futur documental “El logos a les mans” del productor Pablo Navarro, que va donar pas a la taula rodona dedicada a la “Religió i educació i persones sordes” on quatre persones van parlar de la seva experiència educativa. Totes ells van subratllar les importants dificultats per intentar adaptar-se a un sistema pensat per a oïdors; de la recerca de centres -encara escassos, i la majoria en règim intern- que contemplessin les particularitats dels infants sords i de quina manera, tots ells sentien que el moment de trobar una educació en llengua de signes havia significat un punt d’inflexió i d’alliberament per a poder expressar-se i comunicar-se plenament. És per aquest motiu que, malgrat la comunitat sorda sent que la llengua de signes es fa i es viu des de la comunitat, agraeixen la sensibilitat i la capacitat integradora de figures com la de Jaume Clotet que els han acompanyat en la lluita del reconeixement dels seus drets com a col·lectiu.
Aquest va ser també l’esperit del missatge institucional inaugural que va anar a càrrec del Dr. Francesc Xavier Vila, secretari de Política Lingüística de la Generalitat; Bet Piella, regidora de Cultura i Promoció de l’Ajuntament de Vic i el Dr. Josep Bau, vicerector de Relacions Internacionals de la UVic-UCC, així com de tancament per part de la Dra. Eva Espasa, coordinadora del grup TRACTE i acabada de nombrar vicerectora de Recerca i Transferència de Coneixement de la UVic-UCC.
