El personal investigador i l’alumnat de la Facultat d’Empresa i Comunicació han tingut l’oportunitat d’escoltar en viu i en directe Siobhán McHugh, una de les referents internacionals en l’àmbit del pòdcast narratiu. La multiguardonada experta ha donat les claus per comprendre quin és el toc captivador d’aquest format, emergent i en alça, en un apassionat seminari de recerca per a personal investigador i una Masterclass per a l’alumnat de Periodisme de la UVic-UCC.

El pòdcast està de moda. Fa temps que existeix, però va prendre força durant la pandèmia, en part, com a resposta a l’esgotament causat per les pantalles. En tant que format sonor, l’associem a la ràdio, tot i que la resta de mitjans -escrits o audiovisuals- també l’han anat incorporant a la seva oferta. La reconeguda experta Siobhán McHugh ha estat la primera convidada del curs 2023-24 per explicar quines son les peculiaritats d’aquest format i les eines per realitzar un pòdcast que connecti realment amb l’audiència.

La diferència amb la ràdio

“El pòdcast està fet només de so. I el so té una gran capacitat immersiva” va explicar la investigadora. No obstant, la veritable connexió que s’esdevé amb l’audiència, més propera i més íntima que en la ràdio, és el fet que el pòdcast es mou en el poderós terreny de les emocions. “El 80% del so que conforma un pòdcast és la veu, la que té la capacitat de crear respostes emocionals en els oients. Parlem de la veu del conductor o conductora i, sobretot, la veu de les persones entrevistades”.

Els elements clau per un bon pòdcast narratiu

Si bé existeix una gran varietat de tipologies de pòdcast, en el cas del narratiu caldrà fer un esforç significatiu d’investigació.  La història en sí i els personatges també han de tenir un mínim de qualitat i d’interès per tirar endavant amb la producció. A continuació, es buscaran els elements -sempre sonors- que ajudin a explicar la història i a crear els efectes desitjats, pertinents en cada cas, on prendrà especial rellevància l’estructura de la història que caldrà organitzar a través d’altres sons, silencis i efectes. “Les persones que entrevistem han de tenir capacitat expressiva; hem de saber jugar amb la música i els silencis així com altres sons en plans secundaris per a ‘puntuar’ la història que estem explicant”. A través de la metàfora d’una “coreografia de sons”, McHugh va parlar del to, del temps i la textura per a l’elaboració de cada pòdcast.

La subjectivitat, un tret característic

“La subjectivitat és bona. De fet, és essencial” va afirmar l’experta. A diferència del periodisme convencional, “el punt de vista del narrador o narradora és fonamental en la història”, tot i que va aclarir que “la subjectivitat no pot ser gratuïta” sinó que ha d’aportar alguna cosa al relat. Per aquest motiu, en el planejament del pòdcast és important que els autors o les autores reflexionin bé sobre aquest punt: “Si no tenim clara la nostra connexió amb el tema, tindrem una opinió sobre el tema”, va acabar McHugh.

Totes dues sessions van despertar un fort interès entre els assistents per les particularitats del format i alguns dels recursos utilitzats, en especial pel que fa la subjectivitat i els recursos manllevats de la ficció per explicar històries de no ficció, com en alguns dels exemples mostrats sobre el pòdcast narratiu. Així mateix en les sessions va quedar palès que el pòdcast obre possibilitats interessants de col·laboració tant en l’àmbit professional com en el de la recerca acadèmica.