La irrupció del ChatGPT a l’esfera pública ha provocat un debat sobre els límits i els reptes que planteja la intel·ligència artificial. L’accés general a aquesta tecnologia, en fase encara experimental, ha posat sobre la taula el plantejament sobre les professions del futur, els mètodes de formació i aprenentatge de determinats coneixements i, en definitiva, com treure el màxim de profit de les avantatges que ofereixen les noves eines. Juntament amb professors, docents, investigadors i professionals del sector, tant de l’àmbit d’empresa com de la comunicació, la FEC ha abordat la qüestió en dos actes celebrats recentment: la Jornada sobre Periodisme i Intel·ligència Artificial, realitzada el passat 21 d’abril en col·laboració amb el Consell de la Informació de Catalunya i a la VIII Trobada de Professorat sobre Economia i Empresa, que va tenir lloc el 26 d’abril a la Facultat d’Empresa i Comunicació.

Més enllà del ChatGPT

La intel·ligència artificial, entesa com els processos informàtics que realitzen comportaments que en l’ésser humà qualificaríem d’intel·ligents, s’estudia des de fa dècades i s’han anat incorporant progressivament en el nostre entorn personal i laboral en diferents àmbits. Existeixen robots industrials, robots de servei, robots utilitzats en medicina o de manteniment professional. Són aquelles màquines amb gran capacitat per gestionar i executar tasques programades a molta velocitat. En el món de la comunicació també se’n troben. Un exemple és en Sam, el primer home virtual que informava sobre la meteorologia a TV3, ja a l’any 2005, o el robot que s’utilitza des de 2011 durant la nit electoral per recollir dades de gairebé totes les poblacions de Catalunya i que permet millorar les informacions dels periodistes. A més, tal com va indicar Dani Bramón, cap de la unitat estratègica de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, en la Jornada sobre Periodisme i Intel·ligència Artificial “el robot està programat prèviament per periodistes que han hagut d’investigar a fons el sistema electoral per a introduir els paràmetres de les dades que volen obtenir. I tot el coneixement que s’obté d’unes eleccions permet aprofundir i millorar la precisió informativa que s’acumula de cara a esdeveniments posteriors”.

Cap a un nou model de societat

Per ara, els usos més estesos de la IA en les redaccions periodístiques es troben en els processos per captar tendències noticiables; facilitar procediments per a recollir dades o per contrastar i verificar informacions. “La tendència és claríssima: la IA s’està fent servir i cada vegada es farà servir més. El repte està en trobar l’equilibri entre els beneficis i les oportunitats que ofereix, però també ser conscient dels riscos”, va explicar Patrícia Ventura, autora de l’estudi del Consell de la Informació de Catalunya sobre IA i ètica en el periodisme, presentat durant la Jornada sobre Periodisme i Intel·ligència Artificial. En aquest context, els recels en l’entorn professional cap a la nova tecnologia se centren en la incapacitat per distingir entre les informacions creades a partir d’IA i les creades per persones que afectarien la rendició de comptes així com els biaixos de la informació creada. En l’àmbit acadèmic, les reserves cap a les noves eines es basen en els dubtes sobre el sistema d’aprenentatge utilitzat fins ara en algunes assignatures i, sobretot, en les formes d’avaluació.

Aquestes inquietuds neixen, en bona mesura, pel fet que per primera vegada en la història, “la indústria avança a més velocitat que l’acadèmia”, segons va afirmar el dr. Albert Armisén en la VIII Trobada de Professorat d’Economia i Empresa, però el fet de comptar amb una tecnologia que automatitzi tasques ultra complexes és suficientment disruptiu com per canviar la nostra manera d’aprendre, de treballar, de viure i en conseqüència “de canviar el nostre model de societat”, va concloure l’expert.

Les claus: ètica i transparència

Malgrat l’avançat nivell de relació de dades i de composició d’aquestes en textos creïbles i ben estructurats, la popular versió de la IA, el ChatGPT, té encara moltes limitacions i mancances, tal com va citar el degà de la FEC Josep Burgaya quan va reproduir la pròpia resposta del ChatGPT a la pregunta de si podrà substituir el periodisme. Algunes de les limitacions esmentades poden millorar amb l’evolució de la tecnologia. Pel que fa les altres, els experts en IA consideren difícilment substituïble aquelles habilitats que ens fan genuïnament humans com son la creativitat, la intuïció, la sociabilitat, l’empatia o la presa de decisions. És en aquest context on pren especial rellevància la motivació ètica dels periodistes com a valor inherentment lligat a la professió. “Les capçaleres i les firmes són el que tenen valor en el món de la hiperinformació. L’ètica no és un nou repte en el futur del periodisme perquè els valors sobre els quals gira la professió hi eren abans i hi seran ara”, va dir Agustí Danés, director editorial del 9 Nou. Patricia Ventura va afegir que “per ara, la IA no té motivacions, ni agència ni objectiu. Té sentit que sigui el periodisme el que assumeixi el rol d’agent fiable en l’elaboració i difusió de informació ”.

Amb l’objectiu de bloquejar un mal ús de la IA, en especial pel que fa l’informatiu, els estudis realitzats fins ara apunten a la mateixa direcció: serà necessari distingir amb claredat si l’autoria de les informacions i el procés  amb què s’han elaborat les peces informatives s’han fet a través d’un professional o mitjançant Intel·ligència Artificial. Es considera imprescindible legislar sobre aquest aspecte així com en referència a la recaptació i difusió de dades que afecten la privacitat de les persones. “El paper de la tecnologia s’ha de debatre i s’ha de regular. Cal establir normes al món virtual, igual que s’estableixen al món presencial” va resumir el degà de la FEC Pep Burgaya en la Jornada sobre Periodisme i Intel·ligència Artificial.

“Aquí ensenyem a capturar, crear i mesurar valor”

Les aparents funcionalitats de la IA auguren canvis generals en el futur. Les conclusions de totes dues trobades apunten a que les avantatges d’aquesta tecnologia tenen el potencial de millorar la nostra qualitat de vida i deixar-nos temps per a tot allò que, per ara, no poden fer les màquines. Es fa evident que s’establirà un mínim de coneixement tecnològic per poder desenvolupar determinades professions, però les formacions en periodisme o economia seguiran vigents perquè en paraules d’Albert Armisen “aquí ensenyem a capturar, crear i mesurar valor”.