L’alumnat de 1r curs de Comunicació Audiovisual de la Facultat va rebre la visita de Jordi Pascual, músic i tècnic de so amb una trajectòria de més de 25 anys vinculada als mitjans de comunicació. Actualment treballa en el muntatge de peces publicitàries per a RAC1 i RAC105, tasca que combina amb altres projectes relacionats amb la producció i el disseny sonor.

Tot i que inicialment va advertir que la seva especialització tècnica podria semblar allunyada dels interessos generals de l’alumnat de comunicació audiovisual, Pascual va defensar que la seva experiència incorpora competències transversals aplicables a qualsevol rol dins d’un equip creatiu. En aquest sentit, va destacar el valor dels entorns multidisciplinaris.

“Als mitjans de comunicació acabes aprenent de gent que no és del teu ram, i això et permet enriquir la teva feina”, va afirmar.

 

Evolució i situació actual dels mitjans sonors

Durant la sessió, també va voler reivindicar la vigència del mitjà radiofònic, assegurant que encara avui dia hi ha un volum considerable de consumidors de ràdio. A partir d’aquí, va introduir una aproximació al so des d’una perspectiva tant tècnica com biològica, fent especial èmfasi en la seva dimensió fisiològica i psicològica. Es va definir com una persona eminentment auditiva, en contraposició als perfils més visuals o verbals, i va explicar com aquesta manera de percebre el món ha marcat la seva trajectòria professional.

Pascual va exposar també l’evolució tecnològica del so, des de la seva propagació inicial a través de l’aire fins a la seva digitalització a partir de mitjan segle XX, fet que n’ha facilitat enormement la manipulació. A partir d’aquí, va centrar-se en el seu dia a dia laboral, detallant el procés de creació de peces publicitàries: des de la recepció del briefing fins al desenvolupament i execució del producte final.

 

Com ha de treballar un tècnic de so?

Un dels aspectes que va remarcar amb més insistència va ser la importància del guió. Va assenyalar que sovint els guionistes no tenen en compte que el tècnic rep la informació sense context previ, i que això pot dificultar el procés creatiu. En aquest sentit, va subratllar que li resulta més útil treballar amb referents concrets que no pas amb descripcions abstractes carregades d’adjectius. Igualment, va recordar que “s’està escrivint per ser escoltat i no per ser llegit”, i va recomanar llegir els guions en veu alta per detectar-ne les mancances.

Un altre element clau que va destacar va ser el ritme. Segons va explicar, una peça sonora necessita dinamisme per mantenir l’atenció de l’oient, especialment en formats més llargs. Per això, va defensar la necessitat de treballar amb múltiples pistes, variar la música, jugar amb efectes, silencis i volums, i fins i tot solapar veus quan sigui necessari. Pel que fa a les noves tecnologies, Pascual va compartir la seva experiència amb la intel·ligència artificial. Tot i mostrar-se prudent amb la IA generativa, va reconèixer la utilitat d’eines que permeten separar pistes i netejar veus, una tasca que antigament resultava molt més complexa.

La sessió es va tancar amb una demostració pràctica del seu flux de treball mitjançant una gravació de pantalla, que va permetre als estudiants conèixer de primera mà el funcionament d’un muntatge professional i adquirir eines útils per optimitzar els seus propis processos d’edició.