Un viral de Youtube on es dona a entendre que algunes votacions de l’1 d’Octubre es van fer al mig del carrer, sense control i de forma caòtica, va ser la principal desinformació que van emetre mitjans de comunicació el dia del referèndum. Així ho corrobora l’estudi “Vots al carrer l’1 d’octubre de 2017 a Catalunya: la fake news menys aclarida”, elaborat per Jordi Serrat, professor de Periodisme i investigador de la UVic-UCC, i publicat a la revista Trípodos.

El seu treball també conclou que aquesta peça, de la qual es van fer ressò diversos mitjans, va afavorir el posicionament unionista i compleix les característiques pròpies de les fake news. La notícia va sortir a titulars del Telediario, sense identificar-ne la font, sense ni tan sols dir on va passar i transmetent la idea general que la votació de l’1 d’Octubre va ser un desgavell total, que es va fer en qualsevol instal·lació i sense cap supervisió.

El treball de Jordi Serrat confronta els relats oferts al llarg d’aquell dia pel Telenotícies de TV3 i pel Telediario de Televisió Espanyola. “Mentre la televisió catalana va presentar l’1-O de manera èpica, per la resistència popular per salvaguardar uns drets que simbolitzaven les urnes enfront les càrregues policials, la televisió publica espanyola va emfatitzar que va ser una acció il·legal, sense garanties democràtiques”. L’investigador va escollir aquests dos mitjans i programes perquè “els elements més noticiables del dia del referèndum van tenir un fort component visual”, perquè “les cadenes televisives públiques estan sotmeses a una exigència social més alta que les privades” i perquè “les dades d’audiència converteixen TVE i TV3 en dues emissores potents i prestigiades pel públic”. L’investigador no va analitzar, però, altres notícies d’aquestes televisions, emeses altres dies o en altres programes.

Anàlisi des de l’òptica de les fake news

En la seva anàlisi, Serrat es pregunta si, més enllà de la diferència en el seu posicionament, les dues televisions públiques de més audiència van difondre informacions falses o fake news que afavorissin uns interessos concrets. Per això fa un anàlisi de contingut dels informatius emesos per les dues cadenes al llarg d’aquell dia, sotmetent cada peça informativa a una fórmula per definir les fake news: IPxA + ITxDF + RA (Impacte x Ambigüitat + Interès x Difusió + Rapidesa). Aquesta equació, utilitzada en la recerca, està extreta del treball de l’autor Marc Amorós ‘Fake news’, la verdad de las noticias falsas.

D’acord amb aquest esquema, diu Serrat, “les fake news amb fort component emocional tenen un inici cridaner (impacte) però és difícil adonar-se de l’engany perquè no aporten prou dades (ambigüitat), afavoreixen algun interès obscur i passen molt de pressa perquè colin de veritat”. Totes les notícies que eren susceptibles d’encaixar amb aquest esquema van ser sotmeses posteriorment a un fact-checking, és a dir, una verificació del contingut rastrejant l’origen de la notícia, contrastant els seus elements informatius i seguint el seu recorregut a xarxes socials.

L’anàlisi conclou que del conjunt de notícies visionades (126 de TVE i 91 de TV3) només n’hi ha una que segueix la fórmula esmentada. Es tracta d’una gravació feta amb mòbil que circulava per Youtube i que va ser difosa per Televisió Espanyola, tant en l’informatiu del migdia com en el del vespre. El vídeo compta amb tots els ingredients per ser considerat una intoxicació informativa perquè “no reflecteix el que va passar a la immensa majoria de municipis, perquè no s’indiquen ni la procedència ni autoria de l’enregistrament, perquè no es diu on va passar, perquè no queda clara cap de les 6W de la notícia i perquè resulta estrany que els mateixos partidaris de la votació sortissin davant la càmera i gravessin un vídeo d’una tupinada que els perjudicava”. La verificació del contingut confirma que altres mitjans com Antena3.com, La Sexta, Abc, El Mundo i La Razón van recollir el mateix viral, amb un contingut que va afavorir el discurs unionista.

El Consell d’Informatius de TVE va criticar l’edició

A diferència d’altres informacions confuses o errònies difoses per internet que es van aclarir d’immediat (octubre 2017) en aquest cas la notícia no va ser contrastada en el moment del referèndum per cap mitjà i va generar opinions de columnistes prestigiosos com Almudena Grandes crítica amb l’1-O. El Consejo de Informativos de TVE sí que va lamentar que els Telediarios de l’1-O van vulnerar l’Estatut d’Informació de la Corporació RTVE i el seu Manual d’Estil. No va ser fins al cap d’un any (octubre 2018) que diari Ara va publicar, en un article que comentava les notícies falses, que el vídeo era d’una votació simbòlica al barri de Sant Andreu; per tant, al marge del referèndum.

TV3: inexactituds i exageracions

Pel que fa al Telenotícies de TV3, l’anàlisi no hi localitza cap fake news, però sí tres notícies “susceptibles de ser inexactes, exagerades o tendencioses”, i que per això també es van sotmetre a una comprovació dels fets: una informació sense cap imatge sobre agressions patides per persones amb cadira de rodes quan anaven a votar; la precipitació informativa (després corregida) en donar per fet que el Barça no jugaria el partit de Lliga contra Las Palmas d’aquella tarda; i la notícia sobre un grup neonazi que hauria trencat una urna i l’hauria tirat al carrer i que posteriorment es va confirmar que havia estat retirada per veïns.

Opinions plurals de periodistes en actiu

L’anàlisi de Serrat es contextualitza amb opinions sobre la cobertura del referèndum de quatre periodistes catalans entrevistats per “reflectir la veu plural de periodistes en situacions professionals desiguals, que treballen en mitjans amb línies editorials oposades i àmbits de difusió o empreses diferents”. De les entrevistes fetes es desprèn que “l’ambient mediàtic que es va viure l’1 d’Octubre era procliu a la difusió de fake news” i que, en un entorn així, “sovint costa deslligar els elements emocionals i ideològics més acalorats de la manera d’interpretar la realitat i gestionar les dades informatives”.

“La visceralitat sentida per tot el que va comportar l’1 d’Octubre va provocar que hi haguessin condicionants o riscos per caure en la mala praxi”, assegura Serrat segons el qual, “aquella jornada la premsa seriosa no va arribar a l’extrem de manipulació malintencionada, malgrat les informacions errònies i les fotos falses sí que van circular per les redaccions”.

Foto: Una dona planta cara a les forces policials que han intentat entrar a l’escola Diputació de Barcelona. / Ferran Forné (Diari Ara).