Una conferència de la Consellera d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Àngels Chacón, va posar punt i final aquest dimarts a la tarda al cicle de webinars “La nova normalitat l’endemà de la Covid-19” que ha organitzat la Facultat d’Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) amb la col·laboració d’El 9 Nou al llarg del mes de juny. Ho va fer amb una sessió dedicada a la transformació digital de les empreses i el coneixement, en què va analitzar els reptes que tenen ara per davant l’empresa, l’economia i l’ecosistema de coneixement a Catalunya. En la sessió, que va comptar amb 120 persones inscrites, la consellera també va voler reconèixer “la tasca de reequilibri territorial i generació de coneixement” que està fent actualment la UVic-UCC.

“Soc molt partidària de la interacció entre la universitat i el teixit empresarial, i vosaltres ho esteu fent, i ho esteu fent molt bé, en un territori que és molt dinàmic”, va dir la consellera, qui va afirmar que “des del Departament sempre hem demostrat i defensat que aquest tipus d’iniciatives calen si volem que el coneixement estigui ben distribuït territorialment”. En aquest context, Chacón va reconèixer que, en el cas de la UVic-UCC, “tot i necessitar un finançament  més estable, els resultats són excel·lents, s’està fent una tasca excel·lent que jo sempre he defensat”. En relació a les converses que hi ha engegades entre la Universitat i la Generalitat per al tancament d’un nou contracte programa per als propers cinc anys, la consellera va assegurar que està entre els seus objectius i es va comprometre a treballar per aconseguir-lo.

Precisament la necessitat d’aquest contracte programa va centrar també la intervenció del rector de la UVic-UCC, Josep-Eladi Baños, que en la cloenda de l’acte va tornar a reivindicar-ne la prioritat. “La UVic-UCC té els peus al territori i la mirada a Europa; és una Universitat que vol ser híbrida, flexible i adaptable a una realitat que canvia i a un futur que no coneixem”, va dir el rector segons el qual “tot això només ho podem fer amb un finançament estable que ens permeti desenvolupar polítiques a llarg termini”.

El coneixement, la clau de la competitivitat

En l’anàlisi que la consellera va fer sobre els diferents reptes que en el món postcovid-19 tenen les empreses, l’economia, va destacar que calen “polítiques públiques per al foment d’una Catalunya basada en el coneixement per afrontar el futur amb garanties”. “Davant el greu impacte de la Covid-19, el coneixement és el factor que determinarà la competitivitat de territoris i empreses”, va remarcar Chacón.

La consellera també va assenyalar que “és molt important garantir els llocs de treball del segle XX, però també els del segle XXI; i tenim prou elements per ser un subjecte en aquesta nova economia del coneixement”. En aquest sentit, va destacar que “en els propers mesos hem de prioritzar on invertim i quines polítiques públiques escollim per reactivar l’economia i per definir el país que volem ser d’aquí a uns anys”. Per a Chacón, l’aposta ha de ser “promoure una economia innovadora, sostenible, integradora i oberta al món”.

La consellera d’Empresa i Coneixement també va apuntar que “les relacions canvien, ja no parlem d’interdisciplinarietat, sinó que hem de parlar d’antidisciplinarietat”. En aquest punt va explicar que “diferents agents, publicoprivats han d’elaborar les estratègies i desenvolupar consensos, com hem fet amb el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement”, un exemple molt clar de com s’ha de treballar d’ara en endavant, unint esforços del sector públic i del privat: “És l’estratègia de país perquè educació superior, recerca, innovació, economia productiva i polítiques públiques, treballin de forma coordinada i eficient per al benestar col·lectiu”, va concloure la consellera.

“Buscar referències per superar la confusió”

El degà de la Facultat d’Empresa i Comunicació, Josep Burgaya, va ser qui va obrir i conduir l’acte d’aquest dimarts, en el transcurs del qual va recordar que l’objectiu del cicle de debats impulsat pel centre que dirigeix ha estat “buscar una visió d’urgència de tot el que ara mateix està passant des de diferents perspectives, per obtenir una primera visió de com serà el dia de després i per trobar idees i punts de referència que ens ajudin a superar aquesta confusió”. També va afirmar que tant per la temàtica abordada com pel perfil de la ponent “escoltar la consellera em sembla la millor manera possible de tancar el cicle”.

En el webinar també hi va intervenir el director d’El 9 Nou, Víctor Palomar, que va agrair que “cicles de debat com aquest no quedin circumscrits a l’àmbit universitari, sinó que arribin a tota la ciutadania i comptin amb la implicació de mitjans de comunicació de proximitat”. El professor del Departament de Comunicació de la Facultat d’Empresa i Comunicació Xavier Ginesta va moderar el torn de preguntes i de debat posterior a la conferència d’Àngels Chacón.

Una sessió cada dimarts de juny

El cicle de webinars, que s’ha celebrat cada dimarts del mes de juny amb un total de cinc sessions, ha tingut com a objectiu promoure la reflexió sobre els efectes de la pandèmia de la Covid-19 des d’un punt de vista polític, social, econòmic i comunicatiu. Per això ha comptat amb la presència de diferents experts d’aquests àmbits en el si d’un programa que també ha format part del conjunt d’activitats de la Universitat d’Estiu de la UVic-UCC.

El catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona, Antón Costas, va inaugurar el cicle, amb un seminari sobre els reptes de l’economia i l’ocupació en un escenari de postpandèmia. Després va ser el torn del periodista Antoni Bassas, que va radiografiar la cobertura mediàtica de la Covid-19 amb una xerrada sobre “Qualitat o fake news. Els mitjans de comunicació després de la Covid-19”. En la tercera sessió, l’economista i catedràtic d’Economia Financera de la Universitat Pompeu Fabra, Oriol Amat, va parlar de “Casos empresarials d’èxit en temps de coronavirus” i va donar pautes a les empreses per fer de la crisi una nova oportunitat. I, per últim, l’escriptor, periodista i filòsof Josep Ramoneda, va parlar de “Cultura democràtica, autoritarisme postdemocràtic” i va posar de manifest les conseqüències polítiques de la pandèmia.