El passat 14 d’octubre vam rebre la visita de dues peces clau del programa “Que No Surti d’Aquí” de Catalunya Ràdio: Juliana Canet, copresentadora, i Marc Andreu, director creatiu de la productora Crisàlide, que fa possible el programa. Van visitar l’alumnat de 3r curs de Periodisme en el marc de l’assignatura Taller de Producció Audiovisual, on els estudiants han d’idear i desenvolupar diferents formats radiofònics des de zero.
La sessió va començar amb un repàs de les trajectòries dels ponents per entendre com havien arribat a fer un programa del cor a la ràdio pública de Catalunya. Marc Andreu és segurament una cara menys coneguda de l’univers radiofònic català, però va explicar com ja feia temps que participava en projectes importants a l’altra banda dels micròfons. Per la seva banda, Juliana Canet ja porta prop de deu anys com a personatge públic. Ella va destacar especialment la influència de Roger Carandell (exalumne de la FEC) a la seva carrera com a comunicadora, des que la va anar a buscar, quan tan sols tenia divuit anys, fins al dia d’avui, que presenten junts un programa de gran audiència.
A continuació, els ponents van parlar de tots als projectes anteriors al “Que No Surti d’Aquí” que els van servir de prova per testar què era el que funcionava entre l’audiència jove. Van explicar que la seva filosofia a l’hora de fer aquest tipus d’entreteniment és “entre hormona i hormona, neurona”, reconeixent que la frivolitat és una cosa molt més seriosa del que sembla. Van dir que per molt informal que pugui ser un programa, si no és rigorós no arriba enlloc.
La segona part de la conferència va anar enfocada a aspectes més tècnics del programa. Van explicar com escriuen els guions, com es reparteixen les tasques i els rols dins de l’equip, i quins són els seus secrets perquè el directe surti bé. Van mostrar un dels guions d’un programa actual i el van repassar tot explicant detalls i comparant-lo amb com havia sortit realment en antena. Canet va donar consells útils als estudiants a l’hora d’escriure per ràdio com per exemple, procurar que el vocabulari sigui genuí o escriure’s sempre un mateix allò que haurà de dir perquè tot sigui més creïble. Relacionat amb això, tots dos van coincidir en el fet que la ràdio s’havia començat a pervertir una mica amb el gran pes que havia guanyat el contingut audiovisual. El seu programa, tot i ser per ràdio, es realitza sencer en vídeo per poder extreure’n clips per xarxes socials, de manera que la forma d’expressar-se, de vegades, pot veure’s afectada per aquest fet. Asseguren que ells intenten parlar com si només fessin el programa per la ràdio perquè els oients no es perdin en cap moment.
En l’última part de la xerrada, cap dels dos va esquivar les polèmiques que els han envoltat en els últims mesos i van reconèixer que han creat un codi ètic del programa que els permet unificar els criteris i estalviar-se força problemes. Van debatre sobre el fet de parlar obertament de rumors, sense que siguin notícies contrastades, afirmant que és totalment lícit, excepte en temes i personalitats concretes. També van voler destacar que dels personatges públics que no volen parlar de la seva vida privada i no en treuen mai benefici, no en parlen mai. En canvi, dels que diuen que no en volen parlar, però l’estan alimentant constantment, es veuen amb total llibertat per comentar-la.
La sessió va finalitzar amb un consell general per a tots aquells estudiants que es volen dedicar a la ràdio, que és que n’escoltin molta. Que escoltin moltes hores la ràdio, i programes i formats molt diferents, de manera que puguin agafar el que més els convingui de cadascun i crear nous projectes amb personalitat pròpia.
