Júlia Bernat (Lleida, 1985) va estudiar la doble llicenciatura Administració i Direcció d’Empreses i Publicitat i Relacions Públiques entre els anys 2003 i 2008. Cursades totes les assignatures va fer les practiques de Publicitat a una agencia de Lleida. En acabar-les, la mateixa agència la va contractar. L’any 2009 va engegar, amb el seu germà, periodista de formació, l’empresa de comunicació UP2YOU. A més, compagina la gestió del seu projecte personal amb altres experiències laborals.

Júlia, com és que vas decidir engegar el teu projecte?

No hi ha major satisfacció que treballar per un mateix. Fer el que t’agrada i fer-ho al teu gust. Després de treballar per diferents empreses, notava que necessitava engegar el meu propi camí així que ho vam parlar amb el meu germà, que tenia les mateixes inquietuds i vam decidir “tirar-nos a la piscina”. Així, amb molta il·lusió i molts pocs clients, va néixer UP2YOU.

Quina és la vocació de l’empresa?

La vocació de la nostra empresa és conèixer als seus clients fins a tal punt que sàpiguen que els projectes que li confien estan en les millors mans possibles.

Mirant-ho amb perspectiva, quines dificultats vas tenir per emprendre el projecte?

Un cop has trobat la idea, la veritat és que el més fàcil de tot és emprendre el projecte. Al principi tot són dubtes i incerteses. Poc a poc van sortint les coses i només te’n adones de tot el camí que has recorregut quan un bon dia mires a una pissarra i veus tots els projectes en els que et trobes immersa. Mantenir el projecte i fer-lo rendible no va ser una obsessió, afortunadament, tot i que, és ara, després de 3 anys, quan estem satisfets en aquest aspecte.

Quins han estat els factors que t’han ajudat a tirar endavant el projecte?

La sort o desgràcia que tenim, és que tot queda en família. La veritat és que ens complementem molt bé amb el meu germà. Tot i que hem fracassat en alguns projectes, hem intentat sempre treure’n la part positiva i aprofitar-ne l’experiència per a aplicar-la als nous projectes. Si algú em demanés la recepta màgica, diria: “Treball i optimisme”.

Has continuat la formació després dels estudis a la UVIC?

Sí. Amb els temps que corren és essencial anar-te reciclant contínuament. Si t’atures a veure les coses passar, et quedes enrere. Després dels estudis a la UVIC vaig cursar un postgrau de Disseny de Projectes Web a ELISAVA. He assistit a nombroses fires relacionades amb el món del disseny i la impressió. Actualment, estic acabant els estudis d’Assessor Financer per l’EFPA (European Financial Planning Association).

A l’hora d’emprendre, quines coses de la formació t’han estat més útils?

Deixant de banda els coneixements, que és evident que són de gran utilitat, per mi la part més enriquidora de la formació és que m’ha aportat confiança, confiança per saber que ets una persona preparada, i que pots fer tot el que et proposis.

I, quines mancances has trobat?

Aplicació dels continguts a la pràctica. La formació generalment acostuma a ser força teòrica, i en alguns casos poc té a veure amb la realitat laboral.

Les altres experiències laborals, com les valores?

Tot suma. De qualsevol experiència laboral en pots treure alguna cosa positiva. Actualment, també treballo per BBVA. Crec que les experiències en altres àmbits laborals et permeten afrontar els diferents reptes empresarials des de més punts de vista. A més, les possibilitats d’adquirir nous coneixements s’amplien.

Tinc entès que ara estàs amb un nou projecte.

Sí, i ens il·lusiona enormement en els temps que corren. Hem parit una nova criatura que ara està en la tercera fase de les quatre que la composen. El projecte es diu OPTIMPRINT, i el seu core business es basa en una selecció dels productes més competitius de proveïdors d’impressió de tot el món, presentat de forma simple i organitzada. OPTIMPRINT ofereix multitud de serveis d’impressió a un preu optimista i de qualitat. Actualment hem llançat un catàleg imprès de 76 pàgines amb tots els nostres productes d’impressió, que ja s’està distribuint per Catalunya i Aragó. I tenim previst per al proper 2013, fer el llançament online. Com a dada curiosa, mencionar que des de gener de 2012 fins a setembre d’aquest mateix any, hem gestionat la preimpressió, impressió i logística de més de 2 milions de pàgines impreses.

Què ha estat el que t’ha esperonat per emprendre un altre projecte?

L’experiència i el dia a dia et fan descobrir mancances al mercat que t’accionen el dispositiu emprenedor. Ens vam posar a la pell de les empreses que habitualment imprimeixen (targetes de visita, expositors per fires, flyers, pòsters…) i ens vam adonar que mai saben si treballen amb el proveïdor d’impressió adequat. Buscar un proveïdor o substituir-lo, pot ser una tasca complicada i que consumeix temps. Un cop localitzat, sempre sorgeix la incertesa de provar sort, amb els conseqüents riscos de qualitat i de servei implícits. Però, i si una empresa fa aquest treball per tu?

Amb tota aquesta experiència laboral i personal, com valores la formació que vas rebre?

Tant personal com professionalment, la UVIC ha estat per mi una formació en tots els aspectes. Viure durant 5 anys fora de casa, haver d’iniciar vincles afectius amb gent nova, en un entorn lluny del teu, és una experiència que em va fer madurar molt. La formació que se’m va donar a la UVIC va ser una formació propera, molt personalitzada i en el que et senties molt més que un número d’estudiant. El tracte de tu a tu, les classes de pocs alumnes, agilitzaven molt la tasca d’aprenentatge.

Quins són els teus millors records de la teva estada a Vic?

Els millors records que tinc de la meva estada a Vic són els sopars de llesques de pa torrat amb embotit de la plana amb companyia de les meves amigues la Laura, la Montse, la Diana…

Mantens contacte amb els companys i amics de Vic?

I tant! Les barreres geogràfiques no limiten l’amistat. Castelló, Vic i Lleida estan permanentment connectats! Han estat 5 anys d’experiències i treballs en comú que han forjat una amistat de per vida. És bonic poder mantenir aquestes relacions tot i que la vida en un moment donat et separi en el camí.

Quins consells donaries als estudiants de cara al futur professional?

Que gaudeixin al màxim de la vida universitària, però que al mateix temps busquin una il·lusió que es pugui convertir en quelcom al que es puguin aferrar un cop surtin de la bombolla universitària.

Per últim, creus que seria interessant una xarxa d’antics estudiants?

No solament ho veig útil sinó que ho veig indispensable. Sovint, perds el contacte amb gent que t’ha envoltat durant molt temps i que no se sap com, el món gira i gira i en una volta perds la pista. Avui dia, les xarxes socials han ajudat molt a que els contactes no es refredin i puguem estar permanentment connectats, però tot i així, aquestes, en ocasions, perden la vessant professional i es centren en temes d’oci. És per això, que recolzo fermament una iniciativa com la de l’Obrellaunes, un nexe d’unió entre alumnes i professorat i que per mi, és una font de sinergies entre els membres que la composen.

Quines coses creus que hauria d’oferir aquesta xarxa?

Ofertes de treball d’ex-alumnes que cerquin candidats per un lloc de treball, entrevistes a alumnes i ex-alumnes, xats online en el que es pugui contactar al moment amb d’altres membres de la web, possibilitat de login per rebre informació interessant per a ex-alumnes.

 

Rafa Madariaga