El proveïdor de continguts locals amb seu a Chicago, Journatic, liderat per Brian Timpone, gestiona des d’aquest mes d’abril les seccions locals del ‘Chicago Tribune’. Fins aquí, hi veiem una reorganització empresarial més, però Journatic planteja una nova manera de fer periodisme. Es tracta d’un model en “cadena de muntatge” que contracta periodistes autònoms i n’aprofita les millors qualitats, de manera que cadascun aporti el millor de si mateix.
Brian Timpone ha parlat dels beneficis d’aquesta nova manera de treballar la informació, que ja s’ha descobert a la xarxa. D’una banda, parteix del periodisme col·laboratiu en tant que s’abeura de fonts de l’àmbit local tant diverses com les comunitats, associacions, escoles o esglésies. Alhora, treballa amb una base de dades d’interessos i anunciants, segons cada regió.
Però Journatic va més enllà. En l’equip de professionals autònoms, cadascú fa allò que millor sap fer (gestionar les fonts, pensar continguts o escriure). “És com una cadena de muntatge”, ha assegurat Timpone, convençut que és la clau per fer un “periodisme millor”. Segons el CEO de Journatic, els professionals aprofiten millor el temps perquè no han d’estar pendents de tot el procés i també estan més motivats.
La decisió de Tribune Company, de prescindir d’una vintena de treballadors i convertir l’edició TribLocal en Journatic, no ha quedat exempta de crítiques que han titllat el proveïdor de “fàbrica de continguts” i lamenten la tendència a contractar periodistes “mal remunerats” (Journatic paga de 2 a 4 dòlars per peça, o 12 dòlars l’hora).
El debat és obert, com ho és el camí pel qual avança el periodisme en una era tecnificada i en canvi consant. Per ara, el model que planteja Timpone és només una opció que el temps dirà si acaba per consolidar-se.
