L’escriptor, periodista i filòsof Josep Ramoneda ha impartit el quart webinar del cicle de la FEC, aquest cop titulat “Cultura democràtica, autoritarisme postdemocràtic”. Una trentena de persones han assistit a la seva conferència, en el preludi de la revetlla de Sant Joan. El cicle es tancarà el proper dia 30 de juny, amb la sessió de la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, a les 5 de la tarda. La seva conferència portarà per títol “La COVID-19 i la transformació digital de les empreses i el coneixement”.

En el webinar d’aquesta tarda, Ramoneda ha començat citant el politòleg Ivan Krastev, que diu “si el coronavirus afecta més a la gent que té problemes previs, la pròpia democràcia ja tenia problemes previs”. En aquest sentit, ha explicat que “fa força temps que hem vist una aparició creixent de moviments d’extrema dreta a Europa i una certa radicalització de la dreta convencional, amb pocs problemes per flirtejar amb l’ultradreta que va a l’alça”. “Tenim el risc que el resultat d’aquesta crisi sigui avançar cap a un cert autoritarisme”, ha reblat per situar els seus arguments.

La crisi del 2008 i l’auge de l’extrema dreta

Ramoneda situa l’inici d’aquesta crisi política que vivim, també, en “la revolució neoliberal, que té un moviment culminant amb la crisi del 2008, on es van produir fractures a les societats democràtiques convencionals”. Segons ell, “estem en una fase d’individualització radical on l’home va perdent atribuïts i va quedant reduït a una qüestió econòmica. La ciutadania es des-socialitza i creixen les institucions intermèdies que medien entre els poders i la societat. Per això, les fractures augmenten”. “La gent s’allunya del sistema polític perquè la gent considera que el representa poc, mentre que les fractures socials augmenten”, ha conclòs.

Diu Ramoneda que “amb la crisi del 2008, les classes mitjanes es parteixen. Els qui mantenen els llocs de treball poden superar la crisi, els qui no entren en un pou que no estava al seu horitzó vital. Això provoca una gran sacsejada i davant d’això apareixen els grups radical-conservadors que intenten capitalitzar el malestar, de la mateixa manera que també ho fan alguns grups provinents de l’extrema esquerra. Per això, segons ell, els partits de l’statu quo queden “en fora de joc” pels nous actors.

Els feixismes eren de caràcter corporatiu, ha explicat Ramoneda en relació amb els que hi van haver als anys trenta. Però, segons el filòsof, “els nous partits de l’extrema dreta, la novetat és que tots ells assumeixen inqüestionablement el projecte econòmic neoliberal i no el posen en qüestió. I aporten els instruments necessaris per si calgués fer un salt a un sistema més autoritari amb mecanismes de funcionament més repressius”. Per això, “l’autoritarisme postdemocràtic no es pot confondre amb els del segle passat, perquè no assistirem a un escenari de grans manifestacions com les del feixisme o el nazisme”.

Les conseqüències polítiques de la pandèmia

Tot això estava aquí abans que entrés en escena la pandèmia: “Les democràcies ja vivien unes certes dificultats, el bipartidisme no acabava de funcionar i hi havia un cert sentiment d’impotència”. Però, qui també ha estat director del CCCB entre 1994 i 2011, ha explicat que amb la pandèmia “aquests estats nació tan repudiats i que generaven desconfiança es troben parant mig món amb un simple decret llei”. Per tant, Ramoneda reflexiona que “potser els estats nació no eren tant febles com pensàvem”. Primer, es va imposar el model xinès i Xina “ens va fer creure que havia parat la pandèmia de manera radical sense massa concessions”; però, l’impacte del cop xinès ens va fer ser molt poc crítics a Occident sobre la pèrdua de “drets fonamentals a causa del confinament”.

Què ens ha fet ser tant dòcils, es pregunta Ramoneda? “Per una banda, la salut; per altra banda, la por [al contagi] i la culpa”, respon ell mateix. En aquest sentit, el filòsof també ens ha dit que ara costa sortir d’aquesta experiència perquè “ja ens havíem adaptat a la nova situació i perquè costa tornar a la intempèrie després d’estar protegits”. Aquest impacte pot tenir conseqüències en la línia de l’autoritarisme: “Quan et prenen una llibertat, costa de recuperar-la i els governants han descobert que la salut és una arma per poder imposar autoritat”.

“S’ha aturat el món, menys les grans elits i alguns col·lectius que viuen amb algunes dificultats considerables”, ha exposat Ramoneda. Per una banda, “els grans acceleradors de la revolució neoliberal han estat els grans guanyadors d’aquest episodi, i a més a més ha guanyat el paquet ideològic que els acompanyava: la revolució digital”, ha explicat Ramoneda. “És realment emancipatori el teletreball?”, s’ha preguntat de manera retòrica. Per altra banda, “amb aquesta crisis hem descobert el món dels serveis essencials, que estaven formats per gent amb situacions de precarietat laboral”. Per això, “quan parlem de represa, s’han de fer intervencions poderoses en l’economia; però, en el fons el relat econòmic és una mica prim perquè el ser humà té moltes més dimensions que l’estrictament econòmica”. “L’ingrés mínim vital és insuficient, és un recurs perquè no acabi canviant gran cosa”, ha criticat.

“L’ecologisme i el feminisme són els principals instruments de canvi que hi ha a l’escena”, ha sentenciat com a resum. “La pandèmia no ens ha acostat més a l’autoritarisme, el problema era latent, però cal que els estats recuperin el seu prestigi”, ha conclòs el filòsof i ha apel·lat a recuperar “l’esperit de l’estat del benestar” per cimentar àmbits com l’educació o la sanitat.