La presentació del llibre Premsa i autodeterminació. Catalunya i Euskadi dins l’Espanya de la Transició (Editorial UOC, 2014) no podia arribar en millor moment. L’anunci, el dia anterior, de la convocatòria d’eleccions anticipades el proper 27 de setembre dibuixava un escenari idoni per escoltar l’autora, Cristina Perales, qui es mostrava emocionada en l’acte de presentació d’ahir a les set del vespre al Temple Romà.

El degà de la Facultat, Xavier Ferràs, com a moderador, juntament amb el periodista i corresponsal de TV3 al Parlament de Catalunya, Jordi Pons, i l’exvicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya, Josep Lluís Carod-Rovira presidien i acompanyaven a Cristina Perales en l’acte.

Jordi Pons va donar el tret de sortida. Va recordar que hi ha situacions que a nivell informatiu són complicades de treballar. Per exemple, va explicar, que “la reunió entre el President Mas i Oriol Junqueras a porta tancada va suposar unes 6 hores d’una cobertura informativa que de ben poc podia informar-se. D’aquí els cafès i formatge dels que parlava RAC1; petits detalls que, en un moment donat, aporten un què”. Si ve Pons aportava la part més tècnica i formal de la presentació, no va ser fins que Carod-Rovira li va agafar el relleu que va entrar en matèria històrica.

L’ exvicepreseident de la Generalitat va perfilar el context històric a l’auditori per tal de comprendre correctament l’escenari que planteja l’autora, Cristina Perales, en el seu anàlisi mediàtic de la Transició espanyola. Carod-Rovira ens va fer viatjar en el temps per fer una lectura de l’evolució del tarannà independentista de la que presumeix aquest petit país. Per exemple, l’any 1932, durant la República, hi havia un arc parlamentari que ideològicament diferia per complet del que va venir a posteriori, a partir del 1977. Aquell any, a Catalunya hi havia un 8% de favorables a la independència, a Balears un 2%, mentre que al País Valencià era un 14%. El que un dia fou president d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va tenir mà esquerra per robar somriures al públic, seguint la mateixa línia al llarg del discurs, amb alguns tocs d’ironia. Per exemple, Carod-Rovira recordava que els catalans, tot i que ara presumim de ser pacífics i apostar pel diàleg, si anem a Grècia encara n’hi ha que, per espantar a la mainada els diuen “que venen els catalans”, en referència a la campanya dels almogàvars. 

Evidentment no hi va faltar una valoració sobre la partida que començarà el proper 27 de setembre. Cardo-Rovira va resumir la reunió Mas-Junqueras: “A algú li han fet un gol per l’esquadra”. “Però, el que realment em preocupa és el 28 de setembre”, deia Carod-Rovira tement que sigui com el passat 10 de novembre, un dia després de la votació de la consulta, “un dia marcat per la desuvicació i desorientació del Govern”. 

Sobre el llibre, Carod-Rovira va dir que “no és un llibre gens improvitzat i és sòlid”. Un llibre que, recordem, parteix de la base que els mitjans, i en concret els diaris, són actors polítics que participen i contribueixen en l’escalada dels conflictes dels quals parlen, com qualsevol altre actor polític més.