El professor de la UVic analitza la complexitat del model social europeu en una nova obra divulgativa editada per Octaedro
Josep Burgaya, professor d’història de la Facultat d’Empresa i Comunicació (FEC), ha presentat aquest inici de curs El Estado de bienestar y sus detractores (Octaedro, 2013), obra divulgativa que serveix per analitzar els orígens d’aquest model i els reptes que té en aquests moments de crisi econòmica. L’obra va ser presentada a l’Espai Icaria de Barcelona, el passat 2 d’octubre, amb la presència de l’exconseller socialista i líder de NECat, Ernest Maragall.
El professor vigatà va assegurar que l’obra parteix d’una doble irritació: “Per una banda, com explicàvem, la crisi actual, basada en la simplicitat. Per l’altra, com es parla de l’Estat del benestar, com si fos una despesa innecessària. Com si fos insostenible”. A partir d’aquí, i inspirant-se amb alguns intel·lectuals –com el citat Tony Judt– Burgaya refà el camí que ha fet l’Estat del benestar a Europa, des dels orígens en el marc dels consensos de la postguerra fins a la crisi actual i l’aparició de “terceres vies”. “Les terceres vies nascudes des de la socialdemocràcia –a Espanya, cita a Zapatero– situen els seus relats dins dels estàndards neoliberals”, critica Burgaya en aquesta obra. De fet, l’autor no amaga el seu posicionament ideològic –com li va recordar Maragall en la laudatio prèvia–, que li serveix per reivindicar la figura de J.M. Keynes i criticar “el triomf dels fonamentalistes del mercat o els economistes d’aigua dolça, apel·lant a la zona dels Grans Llacs d’on venien els ideòlegs del neoliberalisme dels anys vuitanta”. Burgaya va ser contundent en la seva exposició: “La crisi econòmica s’ha convertit en una oportunitat pels detractors de l’Estat del benestar per liquidar-lo”.
En la presentació de l’autor, l’exconseller Maragall va destacar la gosadia de l’autor a l’hora d’enfocar l’obra, que va qualificar de “valent i amb rigor”. De fet, va assegurar que “no és un llibre que es queda amb els tòpics”. Maragall va assegurar que el llibre “té un component de relat i situa les peces de manera entenedora. És un llibre per començar a llegir per les conclusions”. Aquí, va revelar-ne la que creu més important: “Hem de decidir si volem una societat inclusiva o excloent”. “Una manera fantàstica d’acabar l’obra”, va dir.
