El degà de la Facultat d’Empresa i Comunicació, Josep Burgaya, i el cap de l’oficina del Pla Pilot per implementar la Renda Bàsica a Catalunya, Sergi Raventós, van debatre sobre el nou futur laboral que dibuixa la IA i la connexió amb la renda bàsica en el marc del cicle dIAlegs que va tenir lloc dijous passat a l’Ateneu de Vic.
Els efectes de la IA sobre professions actualment qualificades i la necessitat de trobar alternatives per redistribuir la riquesa van centrar el debat entre els dos experts. Josep Burgaya va explicar les circumstàncies amb què neix la IA i alguns dels efectes que pot tenir sobre el futur de l’economia occidental. “Les tecnologies no són neutres. La tecnologia digital respon a la lògica de la concentració [de rendes] en detriment de la redistribució de la riquesa” – va afirmar Burgaya– “Si els salaris i la fiscalitat no redistribueixen, caldrà trobar altres mecanismes que ho facin”.
És el moment de la RBU?
La renda garantida universal, per la qual treballa Sergi Raventós a Catalunya, podria ser una de les fórmules, tot i que segons l’expert, no pot ser l’única mesura.“Cada vegada hi ha més sectors que contemplen aquesta possibilitat però alguns models que es defensen -des del mateix Silicon Valley- estan pensats en detriment de l’estat del benestar”. Segons Raventós, actualment existeixen prou fons per finançar una renda bàsica però en qualsevol cas, tots passen necessàriament per la recaptació d’impostos i la seva redistribució, amb el seu conseqüent i espinós debat. “Cal voluntat i valentia política”.
“Vivim en la cultura del treball”
Una altra de les reflexions sorgides al llarg de l’acte va ser el fet d’imaginar una vida on el treball no ocupi la part central de la nostra vida adulta. “Vivim en la cultura del treball. Les democràcies occidentals estan edificades sobre el treball i imaginar un món on la feina sigui secundària ens desubica del nostre lloc a la societat. El treball articula la vida”, va afegir Burgaya.
La regulació, la clau
Durant el torn de preguntes, el públic va exposar les seves inquietuds relacionades amb els processos d’aprenentatge dels joves, la manipulació informativa, la pèrdua d’intimitat i la capacitat d’actuació dels governs sobre els efectes de la IA. En aquest darrer aspecte, Burgaya va subratllar la importància de la regulació dels límits de la nova tecnologia i la relativa agilitat de la Unió Europea al respecte, tenint en compte la diferència de tempos entre la tecnologia i els debats parlamentaris entre estats previs a la redacció i aprovació d’una legislació comuna, almenys a Europa.
Els dIAlegs
El cicle dIAlegs de l’Ateneu de Vic pretén ser un espai en què el diàleg, el coneixement i la reflexió permetin dibuixar el futur davant la irrupció de la intel·ligència artificial. Al llarg de sis sessions, repartides en sis dijous entre febrer i juny, i amb la participació de persones expertes en àmbits com la política, l’educació, la salut, el treball, la tecnologia o la filosofia, es reflexiona sobre la intel·ligència artificial des d’una mirada transversal i amb la voluntat d’arribar i interpel·lar tota la ciutadania.
