Sílvia Martínez i Diana Matamoros, estudiants de Periodisme de la UVic-UCC.
8 de març, 9 del matí. Era un dia especial per la política i societat catalana, i la tensió i la intriga es palpaven a les portes del Parlament. Les concentracions en motiu del dia de la dona treballadora es portarien a terme a tot el món i durant tot el dia, i una de les jornades més esperades a la Ciutat de la Justícia començaria al cap de poca estona: Fèlix Millet i Jordi Montull feien la seva declaració pel Cas Palau a dos quarts de deu. Enmig d’aquests aldarulls, una vintena d’estudiants de Periodisme de la Universitat de Vic esperàvem ansiosos l’hora d’entrar a conèixer de primera mà les sensacions que omplien el Parlament de Catalunya.
La intriga –i potser també la il·lusió– van caure en picat després de conèixer, a una sala preparada per debats, a Jordi Cuminal, diputat de Junts pel Sí. Sense embuts i amb to provocatiu, Cuminal va etzibar unes paraules que segurament van colpejar i indignar a tots aquells que creiem en la nostra professió: “El codi deontològic dels periodistes, tal com us l’ensenyen a la universitat, no es correspon a la vida real. A la vida real s’han de fer coses que no agraden, com per exemple no dir sempre tota la veritat”. Cuminal va parlar sobre les tasques que es porten a terme des del departament de comunicació de JxSí, i va donar alguns consells, com que “la comunicació política no pot ser democràtica” o que als governs, tan catalans com espanyols, hi ha d’haver “un únic relat” per donar un missatge clar a la ciutadania.
El segon torn –i més llarg que el primer– va ser per la vigatana i diputada del PSC Marta Moreta. Després de presentar-se i explicar, per sobre, la seva carrera política, Moreta va donar pas a un torn de preguntes que van girar principalment entorn de dos temes: el dia internacional de la dona i el referèndum. Pel que fa al segon tema, Moreta va manifestar el seu suport a fer un referèndum, sempre i quan sigui “pactat amb el govern espanyol”. També va recordar que, pel que feia l’independentisme, a l’àrea metropolitana es percep de manera diferent de com ho fa a Osona.
La diputada i a l’hora regidora de l’ajuntament de Manlleu va parlar sobre la compatibilitat de càrrecs. Moreta va explicar que “no entra en contradicció fer les dues coses a la vegada, ja que els pactes que puguin haver-hi a nivell municipal no tenen res a veure amb la vida parlamentària”. Al llarg de la conversa, la diputada, en més d’una ocasió, va carregar contra els mitjans de comunicació, culpabilitzant-los de manca d’imparcialitat, ja que “no donen importància a depèn de quines coses que són molt importants, i sobretot si venen d’un partit que no els interessa” i va criticar que “els mitjans de comunicació no siguin imparcials”.
Passaven deu minuts de les deu del matí i la sessió plenària del Parlament ja havia començat. L’expectació tornava a créixer, i no va deixar de fer-ho durant les quasi dues hores que vam seguir des del galliner. Els temes més concurrents de la sessió van ser el cas Palau i la seva relació amb el PDeCat, i altres temes com el Consell de garanties estatuàries –amb el que Carles Puigdemont va defensar en tot moment que allò que s’aprovés aniria en favor del què vol el Parlament, i seguint sempre l’Estatut–. Després de presenciar durant una bona estona picabaralles entre els caps de l’oposició i el president de la Generalitat, vam abandonar la sala de plens en el moment que intervenia la líder de Ciutadans a Catalunya, Inés Arrimadas.
Pocs minuts després ens adonàvem que, davant les portes del Parlament, un grup de Mossos d’Esquadra s’estava manifestant amb un cartell que posava “Mossos en lluita” i xiulets. La concentració, però, quedava dissimulada per la gran quantitat de mitjans de comunicació que estaven pendents del que passaria poca estona després.
En motiu del dia de la dona treballadora, tots els membres del Parlament sortirien a llegir un manifest i a donar suport a l’aturada que es feia a tot el món. Amb representants de tots els partits a primera fila, Carme Forcadell va llegir el manifest que denunciava la desigualtat que es mostra en forma de greuges, entre altres: “Volem expressar el nostre compromís amb la lluita imparable per la igualtat efectiva entre homes i dones ens sumem a l’aturada internacional que han convocat moviments de dones arreu del món”.
Quan els rellotges van marcar la una del migdia era senyal que la jornada de visita al Parlament havia culminat i tocava tornar cap a casa. Una experiència per a la majoria interessant i on es va reflectir el moment històric pel que passa actualment el nostre país.
