Demà dissabte 20 de desembre, el professor de fotografia i fotoperiodisme de la FEC, Jordi Ribot, innaugurarà a Girona el projecte ‘Tossudament’; un projecte que l’ha fet des de l’empresa Iconna encapçalada pel mateix Jordi Ribot, i Joan Castro. En motiu d’aquesta estrena, ‘Perfil Propi‘ ha entrevistat a Ribot perquè ens parli del mateix projecte. 

Demà es presenta tossudament a girona. Com ho esperes?
Amb nervis, perquè és una innauguració i abans d’una innauguració sempre hi ha uns nervis que són el que et fan sentir viu i que et faci tenir il·lusió que allé que has treballat durant un any, la gent ho pugui veure i gaudir i finalment donar la seva opinió.

Pel que hem vist a les xarxes, “Tossudament” és el relat del procés català. Però a més, aquest dimecres es va estrenar a TV3 un reportatge d’Isona Passola que també parla de l’independentisme català. Què té ‘Tossudament’ que no tingui un altre reportatge?
Bé, el ‘Tossudament’ està agafat de la cançó de Lluís Llach ‘Tossudament alçats’ i, aleshores, nosaltres, els catalans, som tossuts per definició i estem esperant sempre que arribi un moment en què siguem lliures. Nosaltres el que hem fet des d’Iconna  és fotografiar els últims 3 anys, les 5 grans mobilitzacions. I, per tant, l’exposició és de fotografia en la qual es podrà veure la Diada del 2012, el concert del camp Nou, la Via Catalana del 2013, la Diada 2014 (la V) i el 9-N. Per tant, nosaltres hem fet aquest seguiment fotogràfic del què feia la gent i, per tant, podreu veure aquestes fotografies i tmbé podreu veure 9 entrevistes que hem fet a 9 persones, per nosaltres rellevants, que parlen sobre el procés.

I per fer aquest reportatge heu comptat amb altre ajuda?
Sí, perquè el reportatge fotogràfic tingués una forma visual amb una exposició l’hem complementat, per exemple amb 5 textos en cada apartat. Hem agafat persones, com per exemple la Cristina Perales, d’aquí la UVic, que ens ha escrit sobre la Diada del 2012. Després, hem agafat una periodista de ‘El Periódico’, la Cristina Huesa, que ens ha escrit sobre la Via Catalana; un pedagòg, que li agrada molt la música, ens ha escrit sobre el concert; un amic que tenim del món de la fàrandula ha escrit sobre la Diada del 2014; i el mateix Alcalde de Girona ens ha escrit sobre el 9-N. En aquesta gent, què li hem dit? Que expliquin la seva experiència en el procés, i els hem demanat que escrivíssin en aquests apartats. Per altra banda, en el vídeo i l’edició del vídeo i la direcció del vídeo, també ens hi ha ajudat gent que treballa amb nosaltres. Nosaltres som en Joan Castro i jo mateix, i després hi ha en Rubén i en Quim, que som les 4 persones que fem aquest equip i que hem produït aquest projecte.

I després d’aquest procés tan laboriós que ha durat anys, ara que poseu punt i final, us treieu un pes de sobre?
Bé, des del punt de vista material, d’esforç, sí, et treus un pes de sobre. El que passa és que aquesta exposició està oberta perquè el procés no s’ha acabat. A nosaltres el que ens va apassionar d’alguna manera és veure la cara de la gent quan sortia al carrer, i això és el que ens va donar la idea de fer l’exposició; veure que era un moviment, per primer cop a la història, que anava d’abaix cap a dalt. I com ha dit molta gent, i el President mateix ho va fer, “sense insults, sense cops, sense papers a terra”. Nosaltres com a fotoperiodistes vam quedar realment al·lucinats perquè estàvem acostumats a anar a manifestacions on esperaves el final, i aquí, el final era millor que l’inici. O sigui, era una cosa que, realment jo no les puc explicar amb paraules, i per això us remeto a veure les imatges, de veure com va ser això, o com està essent. Per això diem que no és una exposició tancada. 

És clar, perquè el procés encara no s’ha acabat, però m’imagino que, amb el que heu viscut fins ara, podreu extreure’n les vostres pròpies conclusions, dels balls que hi ha, també, a l’arc parlamentari.
Sí, sí. És clar. Cadascú de nosaltres té una opinió i segur que cadascú de nosaltres opta per una de les vies, no? En tot cas, jo a l’exposició, demà, també faré una reflexió de: “polítics, si teniu algun dubte, de com anava tot això, torneu aquí i mireu l’exposició, perquè és la gent. No sou vosaltres. Per tant, fem cas a la gent?”. 

Teniu previst que a la innauguració hi assisteixi algun polític?
Sí. De fet tenim confirmat que la innauguració es farà a càrrec del Conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, acompanyat d’en Xavier Soy, que és membre de la Diputació. Ens han de confimar si vindrà algú més, però també vindrà l’Alcalde de Girona.

Llavors sarà una exposició que tindrà ressò a nivell nacional, imagino.
A veure, esperem. Perquè la finaliat de l’exposició, també, és que sigui itinerant i, de fet, ara ja tenim parlat precisament amb la Universitat de Vic-Univeristat Central de Catalunya, que l’exposició la visiti a l’inici del curs que ve. En el 2015 estarà de ‘bolos’ que diem. I ja tenim confirmal Olot i Figueres. 

Pel que fa a les personalitats destacades que comentàvem abans, ha sigut complicat contactar amb ells i aconseguir-ne la seva participació?
Bé, haig de dir que des d’una empresa molt petita com som nosaltres, que som dos persones i col·laboradors, mantenir l’activitat normal i corrent, que és fer fotografies i explicar l’actualitat de les comarques de Girona, donar classes a la UVic i a diferents lloc, muntar un projecte d’aquestes característiques suposa un volum de feina molt important i localitzar a aquesta gent, és difícil. Com sempre, i això és el que dic als meus alumnes, els contactes són fonamentals i es treballen dia a dia. Per tant, hem treballat uns contactes, que han aconseguit que hi hagi una resposta positiva. Val a dir que una de les entrevistes que a nosaltres ens fa especial il·lusió és haver entrevistat al lehendakari Ibarretxe.  Que des del 1999 fins al 2009 va impulsar un pla, el pla Ibarretxe, i a través de la professora de la casa Cristina Perales, i els seus contactes, vam aconseguir una entrevista en exclusiva. Quan ens vam veure ens van dir que: “no concedim entrevistes a ningú. Us la concedim a vosaltres perquè ens heu explicat bé el projecte i entenem que no forma part del soroll mediàtic que hi ha”. I, per tant, aquesta entrevista va ser gràcies a la Cristina.

Llavors aquest és un argument més pel qual no ens podem perdre l’estrena del projecte.
Sí, perquè a part de veure fotografies inèdites, o de tornar a recordar moments que tots hem viscut, veurem 9 persones parlant de com ells ho van viure. Hem defugit una mica de buscar conclusions. El que hem demanat a la gent amb qui hem parlat és que ens expliquin com ho van viure. Tenim a la Pilar Rahola explicant què va sentir quan va anar a votar, a Josep Mª Terricabras que explica com no hi va poder ser perquè va tenir un accident, al senyor Joan Font, que va anar a la Via Catalana a la Jonquera perquè es demanava que la gent col·laborés; la Carme Forcadell o el mateix jutge Gerard Quintana, que explica  com es va muntar el concert del Camp Nou, o la transició que fa Joaquim Nadal, no? Que quan comença el procés està a part més important del PSC i quan acaba ja no hi és.

Podríem dir que és un documental ja històric perquè relata ben bé el procés
Sí, jo crec que quan hi estàs pel tros et venen ganes de fer alguna cosa més, pero l’espai és el que tens i després, bé. L’exposició està pensada perquè vegi la llum amb una aplicació que precisament ens la farà una ex-alumna d’aquí que és l’Elisabet Fons. Estem treballant amb ella perquè amb una app puguem veure tot el que no es pot veure a l’exposició.

Esteu molt actius a les xarxes socials, perquè també hem pogut fer el seguiment a través de Facebook i de Twitter les entrevistes que heu fet, i a més ara l’aplicació. Esteu molt al dia.
Ho intentem perquè creiem que és aquest futur que nos sabem ben bé cap a on va però sabem que hi hem de ser. Per tant, podem dir que estem experimentant amb les xarxes socials.

Però imagino que tot això de les aplicacions té un cost.
Sí. És clar. L’exposició, per exemple, l’ha pagat principalment la Diputació de Girona, l’Ajuntament de Girona i aquests llocs on fem els ‘bolos’ amb l’exposició. Després, des d’Iconna hem fet una importat aportació d’hores impagables. És la nostra feina és un producte que fem que ens el sentim molt nostre i, per tant, hi dediquem tot el temps que podem.

Quan veu tenir la idea d’iniciar aquest projecte?
Nosaltres el projecte crec que l’iniciem al 2013 quan s’acaba el concert al Camp Nou. Però quedem al·lucinats al 2012 quan sortim de l’estació de RENFE, perquè veniem amb els trens des de Girona, i veiem una manifestació inabastable. Allà quedem impressionats i comencem a parlar sobre el tema. Però és arran del concert  del Camp Nou que comencem a fer un projecte. Primer intentem fer un llibre amb un Verkami que no ens en sortim, però ens dóna forces per tirar endavant. Reservem la sala a finals del 2013 perquè això s’ha de fer amb certa previsió i comencem a treballar tot del 2014.

No ets pas el primer que parla de projectes financiats per un Verkami. Animes als estudiants a finançar-se projectes per aquesta iniciativa?
Sí, però també animo a anar a veure gent. És a dir, jo quedo sorprès de les possibilitats que tenim de comunicar i explicar coses. DE fet aquí a la Universitat és un dels principals objectius, poder comunicat un producte, explicar una hisòria, i està molt bé utilitzar una plataforma per subvencionar-te, però també està molt bé anar a explicar el teu projecte a persones que poden estar interessades. Perquè el Verkami no deixa de ser un anonimat i jo crec que s’ha d’anar a veure gent.