L’article ha estat publicat aquest final de desembre en un número especial sobre marques de territori i planificació urbanística de l’European Planning Studies.
Els professors titulars Jordi de San Eugenio-Vela i Xavier Ginesta, de la Facultat d’Empresa i Comunicació, han publicat juntament amb el catedràtic de la Universitat de Leicester, Mihalis Kavaratzis, l’article titulat “The critical role of stakeholder engagement in a place branding strategy: a case study of the Empordà brand”. L’article ha estat publicat aquest final de desembre en un número especial sobre marques de territori i planificació urbanística de l’European Planning Studies, un dels títols de referència internacional en l’àmbit de la Geografia, la Planificació espacial, l’Urbanisme i les marques de territori.
Aquesta revista té un índex d’impacte de 2,101 i es situa en la posició 36 sobre 83 de la categoria de Geografia de JCR. A més a més, s’ha mantingut al primer quartil de SJR des de l’any 1999. L’article, no només té importància per estar publicat en una revista de tipus A, segona AQU i ANECA, sinó perquè consolida el circuit traçat entre la transferència de coneixement, la recerca i la posterior divulgació que els dos investigadors del TRACTE van implementar en començar a estudiar les marques de territori. Aquest article, concretament, fa una valoració crítica dels resultats del projecte que el TRACTE, Eumo, l’Ajuntament de Figueres i els dos consells comarcals, de l’Alt i el Baix Empordà, van iniciar per a dissenyar i conceptualitzar la marca “Empordà, tocat pels déus”, presentada a les ruïnes d’Empúries el 2015.
L’article permet posar en valor els processos de participació ciutadana en la conceptualització de les marques de territori, la necessitat de considerar aquests projectes com a actius per a la governança i la planificació urbanística per part de l’Administració Pública, així com també critiquen la influència del tactisme polític en la seva implementació. Per tant, els investigadors destaquen que en la conceptualització i creació del relat de la marca va ser especialment rellevant un lideratge público-privat compartit entre: a) les iniciatives privades que ja usaven el terme Empordà de manera aglutinadora per a les dues comarques (com la denominació d’origen vitivinícola que porta el mateix nom); b) la incidència que els mitjans de comunicació comarcals van tenir-hi propiciant i amplificant el debat i c) la necessària direcció política del projecte. A més a més, l’article reflexiona sobre la necessitat de fer que les noves marques de territori (com “Empordà, tocat pels déus”) puguin conviure amb les que arrosseguin èxits precedents, com la consolidada a la Costa Brava.
Els dos investigadors de la UVic-UCC han pogut treballar, gràcies a l’estada de recerca que Jordi de San Eugenio va fer el 2016 a la Universitat de Leicester, amb un dels grans referents d’aquest camp, el professor Mihalis Kavaratzis, qui ha estat un dels principals impulsors de la redefinició i teorització del place branding, així com també ha instaurat un dels principals fonaments teòrics pels quals l’acadèmia s’hi ha aproximat: l’orientació dels processos de conceptualització de marques de territori a partir dels interessos dels stakeholders i la implementació de processos de participació ciutadana.
