L’entrevistat d’aquesta setmana és l’alumni Jordi de Planell, que va cursar el grau en periodisme a la Universitat de Vic. En Jordi, que actualment és redactor del Preguntes Freqüents (FAQS) de TV3, ha treballat en altres mitjans com RAC1, en el programa El Món amb Jordi Basté; NacióDigital o 8TV.

Per què vas decidir estudiar periodisme a la Universitat de Vic?
Per una barreja de factors i de circumstàncies, però n’hi va haver dos de molt importants. El primer: sabia que la UVic em permetria compatibilitzar els estudis amb les primeres feines com a periodista que començava a fer llavors. La Universitat sempre ha prioritzat la vessant pràctica dels estudis i tots els professors que he tingut han fet tot el possible perquè pogués compaginar les responsabilitats acadèmiques amb les professionals. L’altre factor clau era la proximitat. Volia estudiar en un centre que apostés pel contacte entre els alumnes i els professors i, encara més important, entre els mateixos grups d’estudiants.

Què és el que més et va agradar de la universitat?
Ser conscient que no m’havia equivocat escollint-la. Els grups reduïts em van permetre tenir accés a materials i a espais, com el plató de televisió o l’estudi de ràdio, imprescindibles per començar a experimentar. Fèiem moltes pràctiques i això implicava equivocar-nos sovint i, per tant, aprendre dels errors. A més, la relació amb els companys –la majoria ara són molt bons amics- era boníssima, i aquest clima de treball t’ajudava a gaudir encara més del que feies. Però la proximitat no només et permet entendre’t millor amb els companys i tenir més oportunitats de provar-te en el terreny dels mitjans de comunicació, també et dona un accés directe als professors que jo considero bàsic en qualsevol aprenentatge. Sense el feedback i el mestratge d’un professional, és molt difícil atrevir-te a assumir riscos.

Què és el que més trobes a faltar de la Universitat?
L’ambient universitari, amb tot el que implicava. Els amics i les festes, per suposat, i també l’alleujament que suposava –almenys durant un temps- haver d’estar centrat només en els estudis. Però també l’estímul associat a la descoberta de noves cares de la meva feina, el periodisme, que abans em semblava un univers molt més petit i menys complex del que realment és.

Quins creus que són els fets que més destaquen de la Facultat d’Empresa i Comunicació?
Els que, de fet, ja he anat enumerant: la proximitat dels professors, l’accés a espais i materials professionals que representaven anticipar-te a allò que et trobaries quan fessis el salt al món laboral, i l’esforç que feien la gran majoria de tutors per potenciar la vessant pràctica de les seves assignatures. A banda de la facilitat per fer pràctiques a empreses de referència del nostre sector i per compaginar les obligacions acadèmiques amb les professionals.

Què és el que més destacaries dels estudis de comunicació de la UVic-UCC?
Crec que comparteixen la filosofia del conjunt de la FEC i de la UVic: l’aposta per la proximitat i la convicció que la millor manera d’aprendre a fer alguna cosa és, senzillament, fent-la. Tots els nostres professors ho tenien clar. Els recordo com una espècie d’entrenadors: ens donaven les instruccions bàsiques i ens feien sortir al terreny de joc. Al principi perds per golejada, però mica en mica en vas aprenent i, al final, t’adones que ets autosuficient. Això et dona molta confiança.

La Universitat de Vic compta amb unes aules d’espai reduït a les classes i amb un tracte molt proper cara el personal docent. Sota la teva experiència, quina opinió et mereix aquest fet?
És una de les claus de la Universitat. La proximitat alumne-professor et fa perdre la por a provar-te, a intentar donar el millor de tu mateix. El feedback estimula la creativitat, sobretot quan tens professors que no et jutgen i companys que tenen tantes ganes de dedicar-se al periodisme com tu.

Després del grau, t’ha costat poder entrar al món laboral sota la batuta de «periodista»?
He tingut sort. A vegades, cal ser en el lloc adequat en el moment adequat i, fins ara, he gaudit del punt de fortuna necessari que a vegades cal per trobar feina. He treballat a la ràdio, en premsa escrita i ara a la televisió. M’ho passo molt bé i, de fet, ho continuo veient com una extensió de la meva formació. Amb 23 anys crec que, més que treballar, la meva feina és continuar aprenent. Per sort, ara em paguen.

Ara que ja t’has incorporat al món laboral, creus que els estudiants graduats surten de la Facultat amb tots els coneixements necessaris apresos?
A la UVic es fa un esforç molt important per reforçar la part pràctica dels estudis, almenys en Periodisme, una característica fonamental. Però aquesta és una professió que s’ha de viure. El millor aprenentatge és treballar. El món dels mitjans cada vegada està més precaritzat i això és una mala notícia, però dona una oportunitat als estudiants que encara no estan graduats: la d’incorporar-se a mitjans locals i guanyar experiència. En general, els sous són irrisoris –fins i tot pels que ja tenen la carrera-, però el que més valora un cap de redacció és l’experiència d’un periodista, per sobre d’on ha estudiat o dels màsters que té.

Actualment, treballes al programa FAQS, de TV3, però també has format part d’altres grans mitjans de comunicació com RAC1. Com ha sigut la teva experiència?
Com deia abans, n’estic content. He tingut la sort de treballar al costat de grans professionals, com en Jordi Basté, a El Món a RAC1; en Ferran Casas o en Joan Serra, a NacióDigital; en Jordi Armenteras, a 8TV; o en Tian Riba, en Pere Mas, la Laura Rosel i, ara, la Cris Puig, al FAQS. Al costat d’ells és impossible no aprendre una barbaritat. Si, a més, el context social i polític és tan intens com el que hem tingut els darrers anys, et converteixes en un addicte a la teva feina.

Què és el que més t’agrada de la teva feina?
El potencial que té. El periodisme pot transformar la societat. És una eina molt poderosa si està al servei dels ciutadans, de les causes justes, i no de determinats interessos empresarials o polítics.

Creus que els teus estudis a la UVic i els coneixements adquirits durant els teus anys de carrera t’han ajudat a adaptar-te a aquest canvi?
Sens dubte. De la UVic me’n vaig emportar les eines bàsiques per moure’m en el sector. Si no saps controlar la pilota, és impossible donar una bona assistència a un davanter.

Si haguessis de tornar a la universitat, la UVic-UCC seria una de les teves opcions principals?
Segur.

Quin consell li donaries als futurs estudiants que es plantegen estudiar periodisme a la UVic-UCC?
És que m’he equivocat tantes vegades… Suposo que, precisament, la clau deu ser aquesta: persistir. Ser conscient que, malgrat cometre a errors, has de seguir-ho intentant. Sembla la recepta fàcil d’un llibre d’autoajuda, però crec que en periodisme és l’únic que funciona. Has de picar pedra, treballar moltes hores per quatre duros, conèixer tanta gent com sigui possible i, al final, sempre s’obren finestres, sempre acaben sortint bones oportunitats. Veig més el periodisme com un ofici que no pas com una feina.