Joan Porcel: “Sempre Dijous és el projecte més ambiciós al qual m’he enfrontat com a realitzador”

Avui parlem amb Joan Porcel, alumni de Comunicació Audiovisual que acaba de finalitzar el grau. Porcel ha guanyat el premi a millor documental nacional pel seu llargmetratge “Sempre dijous”. En aquesta entrevista ens explica com va sorgir aquesta obra i quins més projectes té en marxa

“Sempre dijous” és el relat de la Júlia Colom, una noia que viatja entre Mallorca i Barcelona perseguint el seu somni de ser cantant i seguir creixent en el món de la música. No obstant això, el que semblava un projecte promocional per a xarxes socials, es va convertir en un llargmetratge en forma de documental. Ara, es relata tot un any de la vida de la Júlia. Per què vàreu canviar d’idea?

Com bé comentes, la idea original de “Sempre Dijous” eren unes càpsules pensades per a xarxes. Però pràcticament abans de començar a donar forma a aquesta idea vàrem veure que la història de la Júlia Colom tenia un gran potencial. A partir d’aquí vam desenvolupar un dossier enfocat cap al llargmetratge documental que es centrava en retratar el seu últim any de formació abans del debut musical i la relació de la Júlia amb les últimes persones que saben cantar les tonades mallorquines.

Què us va motivar a fer aquest canvi i presentar el projecte al Festival In-Edit?

Quan desenvolupem qualsevol projecte tenim en compte quina serà la vida de cada d’ells. I des del primer moment vam pensar que “Sempre Dijous” podia encaixar perfectament en la programació de l’In-Edit. Per a nosaltres va ser un gran premi ser seleccionats i poder estrenar-la allà un any després d’haver-ho realitzat. La gran sorpresa va ser que la pel·lícula va guanyar el premi a millor documental nacional.

“Sempre dijous” és un projecte molt ambiciós que compta amb la participació i col·laboració d’un gran equip tècnic i artístic. Amb quins recursos vàreu comptar? Quina és la dificultat, amb la que us vàreu trobar, que més destaques a l’hora de plantejar i realitzar l’obra?

Com bé comentes, “Sempre Dijous” és el projecte més ambiciós al qual m’he enfrontat com a realitzador. Puc assegurar que l’equip tècnic i artístic amb qui he comptat per aquesta pel·lícula és el motiu per la qual, la cinta té aquesta sensibilitat. La majoria de persones que han treballat durant la producció ho han fet per la confiança cap el projecte. Alhora hem tingut la sort de comptar amb el suport de la productora mallorquina Power House Hub, la plataforma de VOD Filmin i la televisió pública balear IB3.

Què ha sigut el més gratificant, com a director, de realitzar aquest projecte?

Crec que aconseguir que la gent d’arreu del país entengués molts dels aspectes d’aquest projecte que té un caràcter tan local ha sigut una de les majors satisfaccions que m’ha donat aquest projecte. El fet d’explicar que existeix tota una generació de mallorquins que vivim entre Barcelona y Mallorca, amb la idea de créixer professionalment però sense renunciar a les nostres arrels, encara no s’havia explicat d’una manera tan propera i personal.

“Sempre dijous” compta amb la participació d’IB3 Televisió, la televisió pública de les Illes Balears, i de FILMIN; una plataforma online que ofereix una gran oferta de pel·lícules i sèries comercials; així com també cinema d’autor i independent. Com van sorgir ambdues col·laboracions? Què va suposar per a vosaltres poder comptar amb l’ajut d’IB3 Televisió i de FILMIN?

IB3 televisió i Filmin són ja vells coneguts. Ja fa dos anys, al 2018, ens van recolzar amb la pel·lícula Samantha Hudson: una historia de fe, sexo y electró-queer, què va ser la meva opera prima. En aquest nou projecte s’hi van sumar des d’un principi.

“Sempre dijous” ha sigut el documental guanyador del Festival In-Edit. Com vàreu encaixar la noticia d’aquest premi? Us ho esperàveu?

No ens ho esperàvem. Aquest any havien pel·lícules nacionals molt potents, tant a nivell tècnic com artístic. Quan em van trucar per comunicar-m’ho no m’ho vaig creure. L’endemà quan es va fer públic i vaig començar a rebre trucades ho vaig començar a assimilar tot. És important reconèixer d’alguna manera la feina que fem.

On i quan es podrà gaudir de “Sempre dijous”?

Un cop acabada la gira de festivals i mostres, Sempre Dijous estarà disponible a Filmin i tindrà un passi en obert al canal IB3 Global, que té abast a les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià.

Tens més projectes en marxa? Pots explicar-ne quelcom?

Ara mateix estic treballant per a vàries productores com a realitzador en l’àmbit del documental i els formats de no ficció. M’agradaria aprofitar els pròxims mesos per començar a preparar la pròxima pel·lícula, tot i que encara no tinc clar sobre qui tractarà.

Com a alumni de Comunicació Audiovisual, i després de realitzar el teu segon llargmetratge, què és el que vas aprendre durant el grau que més t’hagi ajudat en construir la teva trajectòria professional?

El grau de comunicació audiovisual t’obliga a tenir una formació teòrica molt important alhora d’entendre tota la indústria cultural. També potencia que hagis de passar per diferents rols i mitjans de comunicació. En el meu cas em va servir per saber que era el que m’agradava i què no. Durant l’últim any del grau vaig poder fer unes pràctiques amb el director Abbas Kiarostami que em van marcar molt, després vaig decidir especialitzar-me en documental creatiu.

Què és el que més et va agradar del grau, de la Facultat i de la Universitat de Vic?

Per una banda remarcaria el gran component pràctic i el treball tan enfocat cap a la professió. També que la gran majoria de professors encara estan en actiu o han treballat durant molts anys al sector, tenen molt clar el que et trobaràs quan surtis de la facultar.

Quin consell donaries als actuals estudiants de Comunicació Audiovisual?

Què tot i que –en l’actual context- la cosa pinta complicada, si realment s’hi volen dedicar, posin totes les seves forces i treballin molt dur. El sector cultural necessita grans professionals i ens trobem en el moment de la història que més continguts en línia s’estan consumint, i algú els ha de fer.

I als que es plantegin estudiar el grau?

Que es revisin el pla d’estudis, parlin amb antics alumnes i pensin a què es volen dedicar. A partir d’aquí, si ho tenen clar: Vic és una bona ciutat per viure i la UVic-UCC és una bona universitat per formar-se. Jo hi guardo grans records.