El professor de la Facultat d’Empresa i Comunicació, Joan Carles Martori, va anar com a convidat al Congrés de American Association of Geographers a Boston, en què va fer la ponència: “Spatial potential accessibility of playgrounds in Barcelona City”.
En aquesta ponència, Martori parla sobre l’accessibilitat potencial espacial de parcs infantils a la ciutat de Barcelona. Hi ha hagut una extensa tradició d’estudis geogràfics per tal d’analitzar l’accés a parcs urbans o espais verds. Diversos estudis despleguen enfocaments per mesurar la potencial accessibilitat espacial i la congestió dels patis infantils en àrees urbanes. Identificar les desigualtats en termes d’accés espacial als patis infantils és una qüestió important que podria ser útil per als urbanistes. Com a resultat, es mostra que a la ciutat de Barcelona no existeixen disparitats espacials importants quant a l’accés als parcs infantils. És a dir, que no hi ha diferència espacial rellevant entre els diferents accessos als parcs infantils.
L’objectiu principal d’aquest treball és mesurar la potencial accessibilitat i la congestió dels parcs de joc a la ciutat de Barcelona. Un segon objectiu és analitzar els factors que poden explicar les diferències entre barris en l’accés espacial als patis d’esbarjo. Per descobrir el resultat, Martori va realitzar diverses anàlisis. En primer lloc, es van calcular dos indicadors a nivell de zona censal: la distància mínima a l’àrea de joc (accés espacial potencial) i el mètode millorat de zona de captació flotant de dues etapes. A continuació, es va fer servir una tècnica de cartografia basada en una tipologia de les seccions censals per llavors ser desenvolupada d’acord a les diverses combinacions possibles entre l’accessibilitat del pati i la congestió. Per tant, els resultats preliminars mostren que a la ciutat de Barcelona no ha importants disparitats espacials.
