“Els àrbitres espanyols són especialment dolents”. D’aquesta manera, el director de Mediapro, Jaume Roures, s’ha referit al col·lectiu arbitral, en la conferència que ha impartit a l’Aula Magna de la UVic, en motiu dels 15 anys d’aquesta institució. L’acte, ple a vessar, ha permès gaudir d’un Roure distès, que no ha evitat el cos a cos amb un alumnat inquiet per saber què pensa un dels homes més poderosos del futbol espanyol: entre altres coses, si fóra bo que els àrbitres fessin rodes de premsa en acabar els partits o què ha suposat l’entrada de Mediapro en el negoci del futbol. “Hem aconseguit portar el futbol [espanyol] a totes les finestres possibles –cinema, internet o mòbils–, a preus assequibles i a tot el món. Actualment, la lliga espanyola se segueix a 178 països”, ha resumit.

Ara bé, tot i la multitud de suports en què es pot seguir el futbol, aquest esport encara és massivament “un producte de consum col·lectiu per televisió” (possiblement l’últim), ha argumentat Roures per justificar l’alt preu que les cadenes de televisió paguen pels drets de les principals lligues europees. De fet, l’últim gran contracte televisiu firmat per la Bundeslliga alemanya aquest abril, amb Sky Deutschland, ha doblat els ingressos de la lliga germànica i ha assolit els 2.500 milions d’euros en quatre anys.

La magnitud de la importància del futbol pels mitjans de comunicació també ha quedat reflectida, durant aquesta temporada i fins que el Govern de Mariano Rajoy (PP) no hi ha intervingut, amb la disputa entre l’Associació Espanyola de Radiodifusió Comercial i la Lliga de Futbol Professional (LFP), que demanava a les ràdios pagar un cànon pels drets de la lliga.

Roures ha estat clar en defensa dels clubs: “Les ràdios paguen per emetre la NBA, la Superbowl, la Champions League o els Mundials. Aquí, les ràdios estan traient beneficis de la retransmissió dels partits de la lliga”. El consell de Ministres del passat 20 d’abril va acabar amb la ja catalogada “guerra de les ràdios” amb una solució salomònica: mentre les ràdios podran entrar als estadis per no violar “el dret a la informació”, els clubs tenen dret a percebre alguna quantitat econòmica per deixar entrar aquest mitjà a les seves instal·lacions i cobrar-los entrada i despeses.