Jaume Ordeig (Torelló, 1972) és Diplomat en Ciències Empresarials per la UVic des de 1993. Va realitzar l’últim curs a HES Rotterdam en el marc del programa d’intercanvi internacional d’estudiants DEGI (Diploma Europeu en Gestió Internacional). És llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses per la UB (1997), estudis que va compaginar amb una feina a l’empresa Càrnia Mafriges de Sant Vicenç de Torelló. Acabada la Llicenciatura s’incorpora a una empresa de béns d’equip per a la indústria, integrant-se al departament d’exportació i dedicant-se a la prospecció i obertura de nous mercats. L’any 2000 s’incorpora com a director comercial a Technotraf, empresa dedicada aleshores al sector del moble. Ha participat activament en un interessant procés de reconversió que ha permès a l’empresa convertir-se en líder i referència mundial en el packaging de fusta per al sector de la perfumeria i la cosmètica.
Jaume, quina és la situació actual de l’empresa?
L’any passat l’empresa va viure importants dificultats financeres que la van obligar a realitzar una re-estructuració. Al març d’aquest any l’empresa fou comprada pel grup QUADPACK, i ALBA&ANDREA. La primera, empresa multinacional de distribució de productes de Packaging per a la perfumeria i cosmètica amb vocació de ser un dels principals referents del sector a nivell europeu. La segona, holding de la família Carandell, amb una llarga experiència industrial i molt vinculada a la nostra comarca. L’empresa pren ara el nom de TECHNOTRAF WOOD PACKAGING i té previst un important creixement pels propers anys.
Quins són els vostres principals mercats?
L’empresa exporta el 90% dels seus productes a molts països diferents però principalment a Europa, destacant França, on es troben les principals marques de luxe. Els Estats Units i l’Orient Mitjà son també mercats principals per a nosaltres.
Què destacaries del que has après en la teva trajectòria professional?
A la primera empresa, MAFRIGES, hi vaig arribar dels estudis amb molts plantejaments teòrics que no eren aplicables. Allà hi vaig aprendre el que és la realitat de l’empresa: el treball del dia a dia, el rigor i l’esforç necessari o la relació amb companys de treball. Vaig realitzar tasques en l’àrea administrativa i financera de l’empresa. A la segona, AUTOPULIT S.A. hi vaig trobar la meva vocació: la comercialització de productes. Allà hi vaig aprendre el que abans se’n deia un “ofici” (potser per als més joves aquesta paraula resulta anacrònica): Entrar als mercats des de zero, agafant les “pàgines grogues”, preparant i realitzant els viatges. Durant dos o tres anys vaig estar voltant per mig món sense parar amb una maleta plena de catàlegs, fet que em va permetre conèixer un munt de països i cultures diferents. D’altra banda, la venda de béns d’equips és molt difícil i a la vegada molt interessant ja que requereix molta paciència, perseverança i la venda es realitza a base de confiança.
A TECHNOTRAF hi vaig aterrar amb el bagatge dels valors de les meves dues feines anteriors i vaig afegir-hi el valor de la passió. Amb la caiguda de la bombolla immobiliària tots els productes que fabricava l’empresa dirigits als mercats relacionats amb el sector de la construcció varen desaparèixer i la necessitat de trobar nous mercats va ser indispensable. Ha calgut molt esforç, perseverança, paciència i sobretot passió per convèncer al mercat que la fusta era un material de valor, i adequat per al Packaging de perfumeria i cosmètica. Finalment ens n’hem sortit!
Quina valoració fas dels estudis?
Tinc un bon record dels meus estudis a la UVic i crec que el meu tercer any Erasmus va ser del tot decisiu. Des del meu punt de vista, donada la situació en què vivim, crec que hauria de ser quasi obligatori estudiar a l’estranger com a mínim un curs.
Els idiomes per a mi han estat fonamentals, l’anglès evidentment i sobretot el francès, que havia estudiat a bàsica! Només vull recordar als estudiants que França és el primer mercat d’exportació de Catalunya dins la UE i parlar el francès obre moltes portes. Curiosament, ara, després d’una quinzena d’anys de vida laboral puc aplicar plantejaments teòrics que havia après aleshores, sobretot relacionats amb camp del màrqueting .
Has trobat a faltar alguna cosa?
Vaig trobar a faltar més contacte amb la realitat del mercat laboral. Al principi em vaig trobar una mica perdut. El fet de no poder aplicar el que havia après, em va produir una espècie de síndrome “lost in transalation”. Desconec quina és la realitat d’avui en dia però crec que caldria orientar als estudiants cap als tipus de feina que poden optar, cap als tipus de perfil que es requereixen i conèixer quin és el perfil de cadascú.
Què ens pots explicar del fenomen del sector de La Perfumeria de Torelló?
Es tracta d’un pool d’empreses que subministren components que formen part de l’embalatge de perfums o productes de cosmètica, el que s’anomena “Packaging”. El nucli d’aquest clúster el formen els fabricants de components d’alumini, entre els quals destaquen: TESEM, AXILONE METAL, COVIT, COSTER i d’altres empreses que treballen el plàstic com SEAQUIST i SEAPLAST (de l’antic grup VEMSA) ara del grup APTAR. En els darrers anys hem estat els del sector de la fusta qui ens hem fet un lloc en aquest mercat, trobant per fi un mercat de valor per a la torneria de la fusta. Es pot dir que ja es pot parlar d’un clúster en majúscules. Al món se’ns coneix com el “Cosmètic Valley” de la perfumeria. Dintre el sector, vagis a on vagis, Paris, Nova York, Dubai,… encara que sembli mentida, si dius que ets de Torelló, tothom sap d’on vens.
Com veus el futur d’aquest clúster?
La veritat que molt esperançador. Les empreses més importants del sector han realitzat inversions recentment o estan amb plans d’inversió molt ambiciosos. D’altra banda, sense que s’estiguin realitzant estratègies conjuntes entre les empreses, el clúster funciona de forma natural i s’estan produint sinèrgies de tot tipus: s’estan creant llocs de treball, creix la formació de tècnics molts qualificats, es creen empreses auxiliars que proveeixen a les fàbriques principals i sobretot una de molt clara, la bona imatge de les empreses arreu.
Quins consell donaries als estudiants actuals?
Un de sol: Sortir a estudiar o a treballar a fora però per tornar per crear riquesa al nostre país, un país amb moltes possibilitats i admirat a tot el món.
Mantens contacte amb companys i companyes de la carrera?
Amb alguns, però molt esporàdicament.
Creus que seria interessant crear una xarxa d’antics estudiants?
Abans no ho creia important, però ara crec que sí.
Què hauria d’oferir una xarxa com aquesta?
Pel que sento i experimento, el món canvia ràpidament, ens diuen, i penso que en certs moments ens cal o caldrà reinventar-nos. No hem de perdre de vista que la carrera professional serà llarga… Una xarxa hauria de ser un espai on es compartissin experiències, contactes, i un espai que servís per posar-se al dia dels nous coneixements. En definitiva, un punt de referència.
Moltes gràcies Jaume. Ens has permès acostar-nos a una realitat propera no massa coneguda i molt interessant. Esperem que les teves aportacions siguin de profit.
Rafa Madariaga
