Les fotografies de Jaume de Laiguana no són unes fotografies publicitàries més, dins del món de la imatge. El fotògraf ha sabut crear un segell personalíssim indiscutible, d’una bellesa estètica particular i acurada, en què s’evidencien les seves dues altres facetes, com a director d’art i realitzador. Una selecció de la seva obra pot veure’s fins a finals de maig al Palau Robert de Barcelona.
Ell mateix ha triat 158 fotografies de gran format dels darrers 15 anys que, sovint, recorden més a precises escenografies teatrals i cinematogràfiques, que a cap altra cosa. De Laiguana congela instants, però la seva imatge té moviment: fixeu-vos en els vectors de moviment que s’infereixen dels gestos i les mirades, o de la màquinaria present en moltes de les fotografies, com aquesta de sota, corresponent a la sèrie per als Jocs Olímpics de Pequín, inspirada en la Revolució Industrial.
El cinema també està present en la mostra, ja sigui en forma de retrat –subjecte que miren a càmera amb una intenció o un gest, interpel·lant l’espectador– o bé d’una manera al·legòrica com l’esplèndida sèrie inspirada en pel·lícules de suspens.
L’exposició no és només fotogràfica, el visitant també hi trobarà vídeos que expliquen com s’han concebut, com s’ha il·luminat l’escena, en definitiva, revelen el procés creatiu del fotògraf.
