Xavier Ginesta. Professor del Departament de Comunicació
Aquest 11 d’octubre ha mort un europeista convençut: Jaume Arias. Un referent del periodisme català del segle XX i un personatge a qui admirar la seva vàlua intel·lectual pels joves estudiants d’aquesta professió.
De fet, els estudiants de la UVic van poder gaudir del seu mestratge no fa pas gaire, ara fa just un parell d’anys quan la Facultat li va retre un sentit homenatge, juntament amb l’Ajuntament de Centelles i l’APEC, associació de periodistes europeus d’on ell era president d’honor. El 19 d’octubre del 2011, Arias omplia la sala Segimon Serrallonga per impartir la conferència “La Guerra Freda vista per un enviat especial”, acte que també va comptar amb el bon amic seu, Albert Estrada-Vilarrasa, cònsol honorari d’Eslovènia i pintor vigatà de renom internacional.
Arias ha estat un referent com a corresponsal, com a fidel observador d’una realitat europea que el segle XX va estar en ple trasbals i canvi permanent. Però, Arias també se l’ha d’admirar com a intel·lectual, una figura que desgraciadament moltes vegades s’allunya del periodista però en aquest context es més necessari que mai buscar-li la corresponsabilitat.
Des de les seves columnes a La Vanguardia ha estat una veu il·lustre fins al final, tant pel que fa a la seva visió de la geopolítica internacional com per la seva sensible mirada territorial. Quan ha trepitjat el país ha intentat empapar-se de localisme, talment com ha fet les vegades que ha estat a Vic, o a Centelles recordant aquella anys que va escollir la vila comtal com a lloc d’estiueig. De fet, d’aquesta anècdota de la seva vida el grup de recerca TRACTE n’ha acabat liderant un projecte de transferència amb l’Ajuntament de Centelles per analitzar el fenomen de l’estiueig a la vila, des dels seus inicis a finals del segle XIX fins als anys setanta. Arias no podrà veure la presentació de l’obra resultant, ara a la impremta, i que es presentarà abans que acabi aquest 2013.
De totes maneres, Jaume Arias serà present sempre més a la UVic, en esperit i com a mestre per alguns dels qui vam tenir el goig de escoltar-lo en la seva vinguda a la comarca. Descansi en Pau.
