Jaime Fortuño (Monzón, 1985) va estudiar Administració i Direcció d’Empreses a la FEC entre els anys 2003 i 2008. Actualment és cofundador i manager de Relacions Internacionals de Sports Networking Spain, una empresa creada amb un altre company i amic de la mateixa promoció, i un altre soci. L’objectiu de l’empresa és oferir  serveis de entrenament externs d’altíssima qualitat relacionats amb el món del futbol, del futbol sala, del tenis i el bàsquet. Treballen amb un equip de professionals especialitzats i compten amb acords de col·laboració amb professionals independents i empreses dels àmbits del “coaching”, la fisioteràpia esportiva i la nutrició i la dietètica.

Jaime, vas deixar un càrrec de gestió en una altra empresa per emprendre. Quines raons et van conduir a aquesta decisió?

La veritat és que són diverses les raons que et mouen a prendre una decisió tan important, però sempre, com a totes les coses de la vida, n’hi ha una que té més pes que la resta i que fa que la balança es decanti cap a una banda o l’altra. Aquesta raó va ser, simplement i filosòficament dedicar-me al que més m’agrada: l’esport. Tenia l’oportunitat de fer-ho i així ho vaig fer.

Un any després de començar les activitats de l’empresa, quina és la vostra situació actualment?

Aquests primers nou mesos hem dedicat la majoria del temps a desenvolupar serveis de qualitat pensant sempre en allò que el client pot demandar. Avui dia l’empresa és present a diversos països com Estats Units, Mèxic, Brasil, Canadà i Nigèria, recolzada sempre en un catàleg de serveis de qualitat i amb uns proveïdors reconeguts internacionalment.

De quina manera us està afectant la crisi?

Aquesta és una pregunta que nosaltres mateixos ens hem fet diverses vegades. La crisi ens va afectar en el moment de prendre la decisió d’emprendre; tots els socis teníem feines fixes i per a tirar endavant l’empresa calia deixar-les. Però l’empresa va dirigida al mercat exterior completament i potser per això no estem patint tant la crisi. Crec que l’exportació ha de ser el punt de sortida de moltes empreses. Al món la situació no és igual per a tot arreu i hi ha zones amb bones perspectives, i busquem països que creixen. De totes maneres, la crisi ens envolta i sempre la tens present.

Una de les qüestions importants del projecte és la projecció internacional; creus que aquesta estratègia us ajuda per mantenir l’activitat?

Totalment. Els serveis que oferim van adreçats només a l’exterior. La primera raó és que a la resta del món valoren molt més la qualitat dels coneixements del món esportiu de Catalunya i d’Espanya; més que aquí. Sense les vendes internacionals no hi hauria empresa. L’empresa va nàixer per a exportar, per transmetre el coneixement i la metodologia de treball propis de l’esport català i espanyol.

Després d’estudiar a Vic, vas continuar la teva trajectòria formativa?

Sí, jo volia dedicar-me al món de l’esport i per això vaig optar per fer un MBA en Gestió Esportiva a Barcelona. Va ser una oportunitat única, ja que les possibilitats de continuïtat d’un Màster tan específic no semblaven massa duradores.

Abans de muntar l’empresa, quines experiències professionals has tingut?

Abans de fer el pas d’emprendre vaig treballar al departament d’exportació d’una empresa. Va ser molt interessant i una experiència molt gratificant on vaig aprendre moltíssim. L’objectiu de l’empresa era el mateix que tenim avui dia amb el meu soci, Josep Novellas: exportar els nostres serveis a països on pot ser necessari. Durant la meva experiència vaig haver de viatjar molt i això, sens dubte, em va obrir la ment i em va fer perdre la por que de vegades podem tenir per les coses desconegudes.

Quins són els millors records del teu pas per la Universitat de Vic?

Si ara penso en els millors records que tinc de la UVIC, sempre em venen al cap els companys de classe amb els que encara avui tinc molta relació. Les històries interessants d’en Xavi, les xerrades filosòfiques amb l’Aleix, els acollidors sopars que fèiem al bar de Montse, on ens aplegàvem tots els companys. També recordo alguns professors, especialment per la seva manera de fer les classes i la seva bona voluntat alhora d’ensenyar. La UVIC té una cosa boníssima que és la ciutat. Vic és un espai universitari perfecte, on tot ajuda a formar-te, fer grans amistats i tenir grates experiències.

Què destacaries de la formació que hi vas rebre?

Destacaria la proximitat amb els professors. A la nostra promoció hem tingut grups de 30 alumnes, cosa que permet als professors utilitzar d’altres mètodes, demanar opinions dels estudiants, establir debats, essencials des del meu punt de vista per a aprendre a valorar, tenir un punt de vista propi i saber-ho explicar. No fa gaire llegia que la qualitat de les Escoles de Negocis no s’hauria de mesurar només per el nivell acadèmic, sinó pels llocs de treball aconseguits després i pel nombre d’emprenedors. Si faig un cop d’ull a la meva promoció, déu n’hi do; amb en Josep compartim aquesta experiència, la Gemma ha començat ara les activitats d’una empresa que comercialitza productes carnis, l’Aleix treballa per a una multinacional a Ginebra i en Juli també està a l’estranger. És per això que sempre penso que la UVIC ha estat per mi, i que és una gran universitat.

 

Rafa Madariaga