Avui entrevistem a Iván Beas, estudiant del grau de periodisme a la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, que va ser premiat amb el diploma de menció especial pel seu projecte “Fast-cheking en directe” dels Premis IdeaRadio 2019. Aquest, li va ser entregat per Jaume Serra; Director de la SER a Catalunya i President del Jurat dels Premis. Enhorabona, Iván!
Com vas saber de l’existència d’aquest concurs?
Ho vaig saber quan es va estrenar per primer cop i uns redactors de La SER ho van presentar a la nostra classe, a 1r de Periodisme. Em va semblar molt interessant perquè existeixen pocs concursos d’aquest tipus i és una bona manera d’agafar experiència i conèixer el món, aquest cas, de la ràdio. També ho vaig veure anunciat a les xarxes socials, com Twitter.
Com et vas preparar per realitzar-lo?
Sincerament, no tenia pensat presentar-me. Ho vaig veure i m’ho vaig pensar, però no em vaig veure amb el cor de presentar una proposta i participar-hi. Però després m’ho vaig repensar i vaig fer una idea ràpida, la vaig muntar i la vaig preparar. Pensava que no m’agafarien, però vaig ser seleccionat pels 20 finalistes dels premis.
Per presentar la meva proposta a la final i davant un jurat, vaig preparar un programa pilot de tres minuts, a més d’una petita presentació per explicar els motius d’aquesta proposta i també el perquè.
En què et va ajudar la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya per poder presentar-t’hi i guanyar?
Si et dic la veritat, no ho vaig dir a ningú. No volia ni que ho sabessin els meus companys i amics. Era una idea que volia fer-ho per mi mateix. La UVic-UCC si m’ha ajudat, en part, pels coneixements de ràdio que tinc gràcies a les classes pràctiques i també perquè el tècnic de l’estudi Carles Capdevila, Arnau Costa, que em va ajudar a planificar la proposta i a gravar el programa pilot. Des d’aquí vull agrair-li la seva gran ajuda; ja que gràcies a les seves idees, la proposta va sortir rodona i el pilot va quedar molt bé.
En què creus que aquest concurs i aquesta experiència et pot ajudar de cara el futur?
Primer de tot, el currículum, perquè és una menció especial que ho puc posar en la meva experiència. Ara en serio, crec que em pot ajudar a pensar més idees radiofòniques i també em pot obrir oportunitats laborals. De fet, la SER em va proposar gravar un pilot, que no s’emetrà, de la meva proposta pels premis.
D’altra banda, també m’ha servit per conèixer a molta gent i veure com la ràdio cada vegada està en constant evolució i també per veure que necessiten joves per poder treure idees per anar innovant cada vegada més.
Què és el que més remarcaries d’aquesta experiència?
Tot. No hi ha cap dubte que tot el que he fet des que vaig presentar la proposta, passant per la presentació del projecte fins a l’entrega de premis ho recordaré durant molt de temps. Conèixer a molta gent, veure estrelles de la ràdio com Josep Cuní, parlar amb gent que fa més temps que està al món de la comunicació i donar opinions sobre com està periodisme em va semblar una experiència enriquidora.
I el que més has après?
Que hi ha molt futur al món del periodisme. Totes les idees presentades van ser molt bones i hi ha unes ganes d’innovar i fer l’exercici periodístic en els joves que em va sorprendre molt. També he après que el periodisme és una pluja d’idees. El jurat dels Premis van estar molt atents a cada proposta presentada per tothom i preguntant per qüestions relacionades amb això, que significa que els interessa el que presentem i ens agraeixen com ens dediquem per poder tenir un lloc dintre d’un món cada vegada més difícil.
Quin valor afegit té fer aquestes formacions, que el context acadèmic no ofereix?
Penso que té un valor molt gran… si surt bé, és clar. Igualment, és una experiència enriquidora e important si s’aconsegueix. Això ens demostra que, perquè les coses surtin bé o molt bé, requerim molt esforç i sacrifici per aconseguir el que et proposis. És una manera també d’entrar en el món, però és un petit pas.
Arran d’aquesta formació, et plateges encarar el teu futur periodístic a la ràdio o el ratifiques?
Sóc una persona amb una ment molt oberta pel que fa al que vull fer al periodisme. M’agrada molt la ràdio, la premsa i la televisió, o sigui,m’és igual encarar el futur periodístic cap a la ràdio. M’agradaria? Molt, però també estic obert a propostes de premsa. M’agrada molt escriure. He estat a Nació Digital, una experiència molt bona i profitosa, i a la televisió pública catalana, TV3, fent les pràctiques del grau on he viscut també una magnífica experiència.
Ara que has pogut tenir un contacte més proper amb un mitjà de comunicació de gran escala, quina creus que és la motivació principal que els estudiants de periodisme heu de tenir integrada?
Jo els diria als que comencen que pensin en petites passes. Molts quan comencen a estudiar pensen en gran, i està bé, però del que he après amb la poca experiència que tinc és que hem d’anar a passes curtes per després aconseguir els grans objectius, com arribar a un mitjà de comunicació a gran escala. Aquests concursos serveixen també per conèixer els grans de la professió i fer contactes per tal que, en un futur, puguin exercir la feina en aquest mitjà.
Recomanes que els estudiants dels graus relacionats amb el món de la comunicació realitzin diferents concursos d’aquest estil per posar en pràctica els seus coneixements? Per què?
Clar, és una gran manera de poder endinsar-se en el periodisme. Crec que és una bona manera de demostrar el que ensenyen en la universitat funciona, a més de l’experiència de cadascú.
Què li diries a una persona que es plateja estudiar periodisme?
El periodisme és una carrera que ens permet veure el que passa al voltant de les nostres vides i dir-ho. Has de tenir un esperit crític, un pensament i també ser tolerant les altres opinions. Si vols ser una persona que vol explicar el que passa, informar-se i conèixer món, el periodisme és una de les millors carreres. El periodisme és un treball d’esforç i de moltes ganes. Si et falta alguna d’aquestes qualitats, comences malament.


