Isona Passola va visitar dijous passat la Facultat d’Empresa i Comunicació com a professional convidada a l’aula de l’assignatura de Direcció i Producció del grau en Comunicació Audiovisual. Els assistents van escoltar de primera mà la seva experiència en producció: “una professió tant o més creativa que la del director o el guionista”.

Isona Passola es va presentar a l’inici de la sessió com una “productora-creadora”, un concepte francès que atribueix a la producció la intervenció en moltes més tasques i molt més artístiques en el procés de creació d’un projecte que les de finançament i distribució i per les quals es coneix normalment aquesta figura. “S’ha venut una imatge de la producció que no és del tot veritat. El productor-creador és qui té un projecte i busca tots els elements per tirar-lo endavant, no només els diners”, va afirmar Passola.

El binomi productor-director

La productora d’El Mar (2000), Pa Negre (2010) i Incerta Glòria (2017) va desgranar aquest concepte a través de diferents situacions per les quals va passar amb la trilogia del desaparegut Agustí Villaronga. En aquest sentit, Passola va destacar la forta connexió amb el director com un dels elements bàsics per portar a terme la peça. “Quan un troba un director amb qui connecta, pot fer créixer la idea d’un projecte” – va afirmar Passola– “Després cal trobar la resta de l’equip tècnic (el director de fotografia, el muntador, etc.) i artístic (els actors i actrius) i també, però no només, els recursos econòmics per realitzar-lo”. Per aquest motiu, segons Passola “és important conèixer tots els processos del cinema per tenir-los en compte en cada fase”.

Així, la cineasta va parlar de com va convèncer Villaronga per dirigir El Mar, adaptació de l’obra literària de Blai Bonet, i els entrebancs de finançament de la pel·lícula que va ser en part finançada per Paulo Branco quan no va aconseguir posar-se d’acord amb les condicions de rodatge d’Agustín Almodóvar. El repte de Pa Negre, en canvi, va ser trobar l’element que donés potència al guió original i que es va resoldre amb la barreja d’elements de l’obra Retrat d’un assassí d’ocells d’Emili Teixidor juntament amb la força visual del director mallorquí. En aquest punt, Passola va parlar de la construcció de guions preliminars “per anar fent escales financeres” i que, en aquest cas, van recaure en ella com a productora. En relació amb Incerta Glòria, Passola va destacar l’acord de producció amb Netflix que si bé augmentava enormement el pressupost per rodar escenes que no s’haguessin pogut fer d’una altra manera, reduïa la possibilitat de participar en festivals “el que de veritat projecta una pel·lícula al món”.

Una visió global del procés

Isona Passola també es va referir a la capacitat narrativa d’un productor d’una banda, per poder entendre i vendre la història per a obtenir recursos per la posterior distribució, i de l’altra, per entendre on cal intervenir “sempre amb respecte pel director” per fer que el projecte sigui atractiu que, en el cas d’una pel·lícula, es troba en un punt menys conegut pel gran públic: el muntatge. La productora va parlar de l’estructura aristotèlica de narració de trames i l’estructuració de les imatges en el procés de muntatge en base a aquesta idea. “El productor ha de fer que el muntatge sigui un lloc de reflexió de la pel·lícula perquè es generi suficient intensitat artística” – va dir Passola– “En el muntatge és on es reescriu el guió i es dota d’emoció la pel·lícula”.

I els diners, és clar

L’obtenció de recursos és clau per la realització dels projectes audiovisuals i, probablement, la tasca més coneguda de la producció. Implica saber on anar a buscar finançament, en quin moment i a canvi de què. Isona Passola es va referir a aquests conceptes a través de la diferència de concepció de la cultura entre Estats Units i Europa (aquí considerada un bé a protegir), la planificació de les fases de promoció i distribució d’una pel·lícula i els passos a seguir per a elaborar els packages o la presentació dels projectes. “Ser productor és vendre molt. Per això s’ha de tenir una molt bona capacitat narrativa i tenir clares quines son les necessitats del projecte en cada cas. Probablement sigui la part menys glamourosa, però és sens dubte una de les més importants”.

Isona Passola (Barcelona, 1953) és productora, guionista i directora de cinema. L’any 1992 va fundar la productora Massa d’Or Produccions i des de llavors s’ha dedicat bàsicament a la producció i a la direcció cinematogràfica. Va formar part del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) (2012-2019), va ser presidenta de l’Acadèmia de Cinema Català (2013-2021), va ser professora de la UVic-UCC i de la Universitat Ramon Llull. Al febrer de 2021 va ser nomenada presidenta de l’Ateneu Barcelonès, esdevenint així la primera dona presidenta en els 160 anys d’història de la institució.