Isma Latasa
Isma Latasa (Igualada, 1982) és llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques per la UVic des de 2007, tot i que el que li interessa de veritat i on desenvolupa la seva carrera professional és en el disseny gràfic. Va fer les pràctiques a l’estudi de Barcelona DominioPúblico.org, on va treballar durant dos anys. Després va estar un parell de mesos a l’agència de publicitat Hausmann&co, abans d’entrar a Bisgràfic, estudi de disseny de Vic, on va treballar durant 4 anys. A l’estiu del 2012 va començar a treballar en el seu projecte personal, juntament amb la seva parella, Alucinamandarinas. L’estudi, a part de projectes més o menys habituals de comunicació per a clients, té un alter ego amb ganes de crear amb les mans i experimentar. Toquen diverses disciplines: serigrafia, enquadernació, estampació tèxtil. Mentre el seu projecte es fa gran, l’ha combinant treballant per La Vola, durant mig any, i Lou comunicació, des de principis d’aquest 2013.
Isma, com és que vas venir a Vic per estudiar?
Des que era a l’institut que tenia clar que volia dedicar-me a la publicitat, però quan vaig acabar selectivitat, la carrera de Publicitat era de les que tenia la nota de tall més alta, i la meva no ho era. Vaig estar un any fent ADE a Girona i a l’any següent varen començar a fer Publicitat a la UVic. Vaig canviar-me sense ni pensar-ho.
Quina sensació et va causar la ciutat i la Universitat quan la vas conèixer?
La ciutat i la comarca ja les coneixia, els meus pares tenen uns amics a Tona i hi havíem vingut algunes vegades. La Universitat em va agradar. Petita. Prop de tot arreu. Ideal per moure’t a peu o en bici. Les aules eren petites, en comparació a la UdG, i els equipaments molt nous. Causava impressió!
Quins records tens dels estudis?
Em va agradar estudiar a la UVic. Sempre hi ha assignatures que creus que no et serviran, o que no t’atreuen, però de tot se n’acaba fent ús. L’ambient entre els estudiants i l’època d’estudiar, a qualsevol universitat, són genials (tot i que en el mateix moment no es magnifiqui d’aquesta manera, jo el primer). Tenia classes de tarda. Treballava en un restaurant. Vaig fer un any de becari al SAV (una abraçada a tot l’equip!). La vida d’estudiant és realment única i irrepetible.
Com valores la formació que vas rebre?
Sóc llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques, és el que diu el meu títol, però la meva professió, el meu ofici, és dissenyador gràfic. A tercer de carrera vaig veure que els meus interessos estaven encaminats cap al món de la comunicació, sí, però més orientats cap al sector del disseny gràfic. Dic això perquè, a l’hora de treballar, sempre he trobat a faltar molta més pràctica que teòrica. La formació a la UVic va estar bé, era jo que volia anar de cara a una part més específica i pràctica. En el meu cas, estudiar PiRP em va servir per tenir una pinzellada de tot el que podia contemplar aquest món, diversos coneixements sobre diferents nivells que intervenen en publicitat. Segurament, conèixer tots aquests nivells em va mostrar què era el disseny gràfic, ja que quan vaig acabar batxillerat no existia com a formació.
Amb això no vull dir que la meva formació caigués en un pou sense fons. També reconec que estudiar Publicitat m’ha servit per a tenir una visió més global dels projectes en els que he treballat i en els que treballo. Molts coneixements teòrics que he aprés durant els estudis els puc utilitzar i m’ajuden en el meu dia a dia. Els coneixements pràctics… els he hagut d’aconseguir posant-hi hores.
La formació, si hi ha un interès en aprendre al darrere, sempre és positiva.
Suposo que mantens relacions amb molta gent dels estudis?
Sí, i tant! Són anys molt intensos, en els que comparteixes moltes coses amb la gent que t’envolta. Hi ha molta gent dels estudis amb la que encara em relaciono, amb alguns més i amb d’altres menys, clar. Ara mateix estic treballant a Lou comunicació, amb en Santi Hausman, que havia sigut professor meu, i l’Anna, que també estudiava Publicitat. Tinc grans amics de la universitat, alguns amb els que em veig molt sovint. Segueixo vivint per la comarca i movent-me per Vic, així que coincideixo sovint amb companys i professors de la UVic. I per als que no em trobo tant sovint sempre hi ha les xarxes socials!
Tot i les dificultats, mantens una actitud quasi militant respecte al disseny gràfic i la producció artesanal. Com veus la situació actual?
És una època difícil. Quan entres a la carnisseria de tota la vida i et diuen allò tant típic de “vosaltres sí que ho heu tingut fàcil” és per engegar a la mestressa a passeig. Tot i així, quan s’hi posen esforços i ganes de treballar apareixen oportunitats. Aquesta situació en la que vivim fa que apareguin noves idees i iniciatives, i això és la millor part, la que s’ha de veure i valorar. Sorgeixen empreses i emprenedors amb estructures molt petites, amb ganes d’esforçar-se i sobreviure. Jo formo part de dues estructures petites i emergents. Treballo a Lou i miro de fer créixer el projecte que vam engegar amb l’Alba, la meva parella. En els dos casos ser petits ens fa àgils. Les coses són per ja. S’ha de ser ràpid, però sempre amb la feina ben feta.
La producció artesanal i els projectes petits són grans oportunitats de fer realitat treballs més personalitzats, fets a mida per a cada idea. Es té un tracte quasi personal, més que no professional, amb qui s’està treballant. És molt agradable aquesta manera de funcionar.
Quins són ara els teus projectes immediats?
El meu projecte és Alucinamandarinas! Vam començar cap al juny de 2012 amb l’Alba, i és on hem abocat totes les nostres hores lliures i caps de setmana. Des d’exposicions a col·laboracions, molt de disseny, projectes per clients, projectes propis i, si es pot, amb intervencions amb tècniques artesanals, per mirar de fer-ho tot una mica més personal, més únic.
La veritat és que cada vegada que obtens una recompensa pel treball fet, desapareixen les hores i els esforços invertits per realitzar-la i apareixen ganes de continuar treballant. Un projecte d’autopromoció que vam fer, ens l’han seleccionat per aparèixer al Selected D, un recull dels millors projectes de disseny. Això anima a emprendre nous projectes!!
Has continuat la formació després de la carrera?
Sí. Des de diversos workshops a algun curs o postgrau i mil conferències. A mesura que tens clar a què et vols dedicar veus quines mancances tens i s’han de completar.
Tens pensat continuar la formació?
Sí. Segur. I tant. L’últim que he fet va ser un curs de Lettering, fins el passat maig, i ara m’agradaria aprofundir-hi.
T’has plantejat sortir a l’estranger?
La veritat és que volem fer funcionar Alucinamandarinas i, de moment, aquí comença a rutllar. Si aquí no funcionés i ho pogués fer en algun altre lloc, és una opció que no descartaria.
Fas feines de Free-lance; no creus que una xarxa de contactes professionals amb companys dels estudis seria una bona eina?
Sens dubte, totes les facilitats que hi pugui haver són benvingudes. Una xarxa de contactes professionals amb companys dels estudis la tinc a través de Linkedin. Potser podria haver-hi algun lloc físic (com unes trobades, conferències) o online (un forum o una web amb articles periòdics de diferents sectors), on alumnes, antics alumnes i professors es poguessin trobar i intercanviar opinions, experiències i inquietuds. Els actuals alumnes podrien demanar consell als antics alumnes. Els antics alumnes explicarien experiències directament a alumnes (suposo que interessats pel que es podran trobar el dia de demà). Els professors veurien el resultat de part del seu esforç (dipositat en als antics alumnes) i com ha afectat allò que estan ensenyant, o poder explicar cassos reals, quasi immediats, per debatre’ls a les classes.
Els contactes amb els que et trobes quan acabes d’estudiar són molt bons, des de conèixer cassos de gran èxit i renom (possiblement més limitats), a aquells més quotidians, però igualment útils i pràctics.
Moltes gràcies Isma. Esperem que les teves aportacions puguin esperonar aquest intercanvi d’experiències que pot ser tan positiu per la formació i per les persones.
Rafa Madariaga
