La baixa confiança en les pròpies capacitats, la manca de coresponsabilitat en les tasques de cura i reproducció domèstiques i la falta de suport de l’entorn més immediat són alguns dels factors que frenen les dones a l’hora d’obrir un negoci propi. Malgrat que el nombre d’emprenedores ha crescut a Barcelona els últims anys, el percentatge d’autònomes se situa al 39% i és clarament inferior al nombre d’homes.

Aquestes són algunes de les dades i conclusions que aporta l’estudi “El retrat de les dones emprenedores de Barcelona”, que firmen les doctores Anna Pérez-Quintana i Anna Sabata-Aliberch i les investigadores Patrícia Illa i Judit Solà. El treball s’ha fet sota el paraigua de la Facultat d’Empresa i Comunicació i dels grups de recerca SoPCI (Societats, Polítiques i Comunitats inclusives) i Emprèn de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), i es va presentar dilluns passat coincidint amb el Dia Internacional de les Dones Emprenedores, en una jornada organitzada per Barcelona Activa, l’organisme que ha encarregat la recerca.

L’estudi ha fet una anàlisi de les dones propietàries de negocis a la ciutat de Barcelona amb l’objectiu de millorar el coneixement de la seva activitat empresarial i d’identificar les necessitats específiques que tenen en el procés de creació i consolidació del negoci. Aquesta informació ha permès identificar les principals debilitats del col·lectiu, plantejar reptes i proposar accions de millora. “Sense visibilitat, sense poder quantificar ni descriure el col·lectiu, es fa més difícil implementar polítiques específiques de promoció i suport”, explica Anna Pérez-Quintana, qui defineix les dones emprenedores com un “col·lectiu invisible”.

Equilibri entre emprenedoria vocacional i emprenedoria per necessitat
Aquesta invisibilitat ja es fa palesa, segons les investigadores, en la dificultat per trobar dades estadístiques, tant de fonts oficials com no oficials, sobre emprenedoria femenina. Malgrat tot, el treball recull xifres de diverses fonts primàries i secundàries que aporten visions parcials però complementàries del retrat del col·lectiu, i ha entrevistat en profunditat un total de 30 empresàries i expertes en formació, acompanyament i xarxes empresarials. Segons el treball, les dones es donen d’alta al règim d’autònoms cap als 36 anys i hi romanen durant un període mig de 7,8 anys. La mitjana d’edat de les autònomes barcelonines és de 46 anys, i la majoria tenen estudis secundaris o superiors. Mentre les empresàries mostren una major tendència pel règim d’autònoms, els empresaris creen més societats mercantils. També difereix el motiu que les aboca a emprendre: el 64% dels homes manifesten que ho fan per oportunitat, és a dir, “per créixer professionalment i augmentar el nivell d’ingressos” mentre les dones mostren un equilibri entre aquesta emprenedoria vocacional (36%) i l’emprenedoria per necessitat (31%), és a dir, “per aconseguir un modus vivendi sovint partint de situacions econòmiques poc favorables i de situacions d’atur”, expliquen les autores del treball.

L’estudi recorda que en el terreny de l’emprenedoria “es reprodueixen les mateixes desigualtats de gènere que en el conjunt de la societat, més encara quan els esterotips associats a la persona emprenedora són clarament masculins”. En aquest sentit, les dones emprenedores creen negocis sobretot al sector serveis, principalment adreçats al consumidor, com el comerç al detall, l’hostaleria i el sector de la cultura, el turisme i l’oci. Engeguen projectes de caràcter local i, a diferència dels homes, tenen una escassa presència en àmbits tecnològics i en la creació d’start-ups. Alhora, “la permanent necessitat d’assolir formació constant amaga inseguretat i por, i la major prudència provoca menors possibilitats futures de creixement del negoci”, apunta la recerca segons la qual “la tendència a subcontractar poc els serveis auxiliars comporta sovint sobrecàrregues de feina que sovint suposen el pas de l’autoocupació a l’anomenada autoexplotació”.

Reptes i recomanacions
A partir d’aquesta anàlisi, les investigadores apunten una sèrie de reptes, entre els quals la necessitat d’augmentar les dades disponibles sobre emprenedoria femenina, de treballar limitacions com la pressió social o la baixa confiança en les pròpies capacitats i de millorar el coneixement dels recursos existents per al suport a les dones emprenedores. Per això, entre les recomanacions amb què conclouen el treball, figuren la posada en marxa d’un observatori d’emprenedoria femenina, invertir en educació en aquest àmbit tant a les escoles com a les universitats, incidir en les competències emprenedores no sexualment tipificades (la innovació i la creativitat) i crear un Punt d’Atenció a la Dona Emprenedora que ordeni, aglutini i informi dels recursos i eines existents.

La jornada de dilluns també va incloure grups de discussió i de networking actiu seguits d’un debat. La directora de Barcelona Activa, Sara Berbel, es va remetre a les dades recollides a l’estudi per instar a superar el llindar del 30% de dones emprenedores a Catalunya, una xifra que ara ja és del 33%.

 

Text de L’apunt, blog informatiu de la UVic.

Fotografia: Elisenda Tarrats