L’evolució de Twitter no deixa de sorprendre’ns. Poc ens imaginàvem fa sis anys, quan podíem piular digitalment per primera vegada, que la plataforma de “microblogging” es convertiria en una autèntica xarxa de comunicació social i mediàtica, en què s’hi barrejarien persones, institucions, marques comercials, polítics i mitjans de comunicació. Però l’eina que ha facilitat les mobilitzacions ciutadanes i la viralització de continguts, també sembla útil per interactuar amb l’entorn i obtenir-ne molta informació.
A començaments de juny, parlàvem de com Twitter i altres xarxes socials permeten rastrejar la disseminació de malalties a temps real, fins al punt gairebé de predir l’esclat d’epidèmies. Però què passaria si féssim servir l’eina per donar ordres a un sistema més complex o rebre’n dades per obtenir-ne resultats? Per exemple, per comunicar-nos amb les plantes.
Escoltar les plantes
Amb aquesta idea aparent va sorgir @MrMelvinGreen. Es tracta del perfil de Twitter d’una planta amb la qual podem interactuar si li fem preguntes senzilles, en anglès, seguides del “hashtag” #translatingmelvin. Com que via Twitter no obtenim la immediatesa prevista, ho provem a través del web TranslatingMelvin.com:
- @ObrellaunesUVIC: Hi! How are you? #translatingmelvin [Hola! Com va tot?]
- @MrMelvinGreen: Fresh as a daisy [fresc com una margarida]
- @ObrellaunesUVIC: So you are a daisy, aren’t you? [Així, ets una margarida?]
- @MrMelvinGreen: Enough about me. Let’s talk about my dress. [Prou de parlar de mi. Parlem del meu vestit.]
- @ObrellaunesUVIC: Are you cold? [Tens fred?]
- @MrMelvinGreen: No, I cannot feel temperature at all. [No. No noto la temperatura.]
La conversa no és gens profunda i no creiem que pugui arribar a ser-ho. Què pot esperar-se d’una planta connectada a un MacMini, un Arduino i diversos sensors de temperatura, llum i humitat? Això no vol dir que les plantes no es comuniquin. Precisament, científics de la Universitat d’Exeter han demostrat que poden fer-ho, que són capaces d’emetre un gas invisible quan són atacades per alertar la resta. Un any abans, al febrer de 2010, científics del CSIC van aconseguir monitoritzar les necessitats hidríques de les plantes mitjançant ultrasons. Només calia un sistema que traduís aquestes mancances en paraules i això és el que ha fet l’empresa de traducció Treeloc, no des d’un punt de vista científic sinó del màrqueting. Han portat a l’extrem, a l’anècdota, el servei que ofereixen.
London Eye, la roda de les emocions
Un procés similar tot i que a la inversa és el que s’han empescat a Londres perquè l’atracció The London Eye s’il·lumini cada nit amb un color, segons quina sigui la reacció majoritària de la gent durant els Jocs Olímpics. El projecte s’anomena Energy of the Nation i es basa en un algoritme desenvolupat per estudiants del MIT que analitza tot el que es diu a Twitter amb el “hashtag” #Energy2012: paraules negatives, paraules positives, emoticones i signes d’expressió. Com a resultat, la roda modificarà la velocitat de gir i el color: el groc representa un sentiment positiu, el verd un estat intermig, i el porpra, emocions negatives.
El piano que toca el que piules
També han estat creatius els integrants de Digital Kitchen en construir un piano interactiu anomenat Stanley, capaç de tocar el que se li demana a través de Twitter. Només cal adreçar un missatge a @StanleyPiano i, sempre que disposi de la cançó sol·licitada al seu catàleg Midi, la interpretarà. De nou, la creativitat al servei del màrquèting. Qui sap que podria sortir-ne de la interacció de Melvin i Stanley. Algú s’hi atreveix?
