Abans que existís internet, la difusió de l’actualitat pertanyia als mitjans de comunicació que ara anomenem tradicionals (premsa, ràdio i televisió). L’agenda de notícies a abordar –i, per consegüent, la llista de temes en boca de l’opinió pública– quedava a les mans dels directius d’aquestes empreses i dels editors de cada secció. D’acord amb la deontologia professional, aquestes figures vetllen perquè la tria d’informació a destacar en el mitjà sigui no tant la que la població vol sentir, sinó més aviat la que hauria de sentir per interès general. Aquest paper es dilueix quan internet, els cercadors i les plataformes socials, posen al nostre abast una quantitat de dades que no para de créixer. Podem arribar a pensar que es democratitza l’accés a la informació –cert!– i que, ara, cadascú esdevé una mena d’editor que tria quina informació li interessa. Això… ja no és tan cert.

En a darrera conferència TED, l’activista polític i director de MoveOn.org, Eli Pariser, va exposar un fet que alguns ja coneixien i molts altres ja intuíem: cercadors, com Google, i plataformes socials, com Facebook, es regeixen per una sèria d’algoritmes per oferir a cada individu una experiència personalitzada. Pariser s’hi refereix com a “filter bubble” (bombolla filtre) en la qual, diu, “la nostra forma de ser i el que fem determina que hi ha dintre [de la bombolla], però en canvi no decidim què hi entra ni podem veure què hi ha fora”.

Per posar un exemple, quan accedim a Facebook o al nostre correu de Gmail, internet ens reconeix i comença a emmagatzemar dades (clics, navegació, informació cercada o compartida). D’aquesta manera, la propera vegada que hi accedim filtrarà la informació d’acord amb els “nostres” interessos. Aquesta personalització, limita els continguts d’una cerca, per exemple, i exclou una informació que podria resultar-nos rellevant.

En aquesta línia de personalitzar la nostra experiència a la xarxa, Twitter també planteja canvis, concretament en les recomanacions d’usuaris a qui podríem seguir. Fins ara, la xarxa de “microblogging” es basava en la xarxa de contactes, però ja ha anunciat que ben aviat podria fer-ho a partir dels webs que visitem.