Xavier Ginesta. Professor de la Facultat d’Empresa i Comunicació
Qui ens havia de dir que viuríem una situació tan surrealista com aquesta. Quan la Covid-19 es va començar a estendre per la Xina ho vam percebre de manera llunyana, potser pensant que passaria com en d’altres ocasions on les seves epidèmies mai van acabar d’arribar al cor del vell continent. Però, aquesta vegada ha estat diferent: la pandèmia de la Covid-19 ens trasbalsat la nostra societat, ens ha fet entrar en un entorn d’incertesa totalment descontrolat i incontrolable. Potser, aquesta és la primera gran lliçó que en traurem de tot plegat, quan amaini el temporal. El món de demà serà molt més incert i canviant.
De fet, la crisi del coronavirus ha estat precedida a casa nostra per una altra que també ens costarà d’oblidar: la llevantada del Glòria. Algú s’imaginava les pluges torrencials i el fort vent que vam viure? A la ment, potser, hi teníem l’ensurt de l’esclafit del 2005, però el què la meteorologia ens amagava era quelcom molt més seriós. Aquell drama, exemplificat per cellers i fàbriques que ho havien perdut tot, també se’ns farà difícil d’oblidar i formarà part de les nostres pors quotidianes.
La por. Perquè la incertesa davant del què passarà en un futur, totalment imprevisible, genera molta por. Ens fa por pensar que els núvols de tempesta no tornin a acostar-nos a l’infern, o que sortir al carrer en un dia assolellat d’inicis de primavera no ens contagií per no haver pres les mesures de seguretat pertinents. Perquè, al final, tanta seguretat també ens pot acabar de fer tornar bojos, paranoics, ens pot acabar fent desconfiar de tot i de tothom si no som capaços de relativitzar-la i, estrictament, fer cas del què realment és sabut i transmès pels canals oficials. Malgrat les campanyes informatives de la Generalitat i els ajuntaments, que han tornat a posar-se al peu del canó, ens autoconvencem que les coses tornaran a recuperar la normalitat a través de múltiples grups de WhatsApp i Telegram per on s’escampen notícies i consells, comentaris i també desinformació.
Més que mai, doncs, hem de ser conscients que cal vetllar per la nostra dieta informativa. Davant de la incertesa, de la incapacitat de la ciència de donar respostes a totes les nostres preguntes, sempre hi ha qui recórrer a l’especulació. Especular és fàcil i un exercici que a tots, a causa de la naturalesa humana, ens agrada fer. Fake news i infoxicació. En escenaris com aquest, tenir una bona dieta informativa implica saber destriar, molt racionalment, el gra de la palla, les fonts creïbles i les que no: saber evadir-se de la quantitat d’inputs que arriben per les xarxes socials i que ens intenten donar respostes senzilles a preguntes complexes. Quan remetrà el virus? Quan tombarem la corba de contagis? Quan pot viure sobre les diferents superfícies? Quan acabaran els confinaments? Quan tornarem a reemprendre les classes o quan, finalment, podrem planificar les nostres vacances d’agost.
L’esperança, i malgrat la incertesa alarmant, només està a la ciència. Ara més que mai ens estem adonant que els recursos que destinem a la investigació mèdica, a les biociències, mai seran suficients. Per exemple, quan es va veure que la crisi del coronavirus seria global, la Comissió Europea, “fent ús del seu pressupost de recerca d’emergència, va convidar investigadors de tot Europa a presentar projectes de recerca que ens permetessin lluitar contra la Covid-19 amb un pressupost de 47,5 milions d’euros. Vam rebre 96 projectes i en només quinze dies vam identificar els 17 més prometedors”. Com també, gràcies als nostres mitjans de comunicació, hem posat en valor la feina d’un dels investigadors més brillants del país, l’epidemiòleg Oriol Mitjà, que és també membre de la Càtedra de Malalties Infeccioses i Immunitat de la UVic-UCC.
La ciència ens permetrà fer front a la pandèmia, igualment com ens ajudarà a fer polítiques més responsables de prevenció del canvi climàtic i enfocades a societats més sostenibles.
Això no obstant, el confinament també ha estat un tractor per a un canvi d’hàbits. La instauració del teletreball ha estat a marxes forçades a la majoria d’empreses, malgrat que feia temps que dèiem que ens havia d’ajudar a conciliar la vida laboral amb la família; la cultura i l’educació s’han digitalitzat definitivament i, com no, alguns negocis estan experimentant interessants oportunitats de transformació: per exemple, el de l’edició, que potser ha trobat l’incentiu final per a posicionar l’ebook, malgrat les pèrdues que tindrà per l’endarreriment de la diada de Sant Jordi. Tot plegat, l’entronització dels entorns VUCA: volàtils, incerts, complexos i ambiguos. Per allò dolent, i també per l’esperança que ens generen.
Aquest article va ser publicat a El 9 Nou el 23 de març de 2020.
