Xavier Vicente. Professor del Departament d’Economia i Empresa
Tots hem pensat alguna vegada com sobreviurem quan ens haguem de jubilar. Més enllà de les circumstàncies personals de cadascú, tothom compta que percebrà de l’estat alguna mena de prestació, una pensió de jubilació. De quin import? Serà suficient per portar un nivell de vida digne?
A Espanya regeix fins ara un sistema de “repartiment”, de manera que les aportacions que realitza la població que treballa serveix per finançar (o ho hauria de fer) les prestacions que perceben els jubilats. Malauradament el sistema té una escletxa molt sagnant doncs el nombre de perceptors de prestacions creix per l’augment de l’esperança de vida mentre que el volum d’aportacions no creix al ritme desitjat degut fonamentalment a l’ increment de l’atur.
Durant anys això no va ser així i es va aconseguir tenir excedents (l’anomenada “guardiola de les pensions”, fons de reserva de la Seguretat Social). Però en poc temps s’ha utilitzat (o sembla que s’utilitzarà) tres vegades aquesta guardiola davant saldos de tresoreria negatius:
– Abonament de la paga extra als jubilats al juliol de 2012.
– Cobertura de la revalorització de prestacions al novembre 2012.
– Pagament de la pensió de jubilació del juliol 2013 i de la paga extra dels nou milions de pensionistes.
A finals de març de 2013 queden a aquesta “guardiola” 63.469 milions d’euros. Per tant si no es reverteix la situació, com ens ho farem els que ens falten dues dècades o més per jubilar-nos ?
A més les darreres notícies no són positives: el passat 7 de juny de 2013 es va fer públic l’Informe del Comité de Expertos sobre el factor de sostenibilidad del sistema público de pensiones, que proposa mesures encaminades a endarrerir el moment de la jubilació i a reduir en general l’import de la prestació a rebre en el futur per part dels jubilats.
Com ens ho farem doncs ? La resposta que habitualment es dóna a aquesta pregunta és que cadascú de nosaltres s’haurà d’espavilar, buscant formes d’estalvi alternatives. És a dir, productes financers/d’assegurances que ens permetin acumular un capital en el moment de la jubilació (plans de jubilació, plans de pensions,…), basats en la capitalització dels productes, en el rendiment que es pugui obtenir, ja sigui purament financer però també tenint en compte la possible rendibilitat addicional per tractaments fiscals favorables. L’estat però no ajuda gaire doncs ha anat disminuint els incentius fiscals respecte a aquests tipus de productes (de manera però no retroactiva). Per posar alguns exemples:
– El tractament fiscal favorable que tenien les percepcions en assegurances de vida va començar a desaparèixer a 31 de desembre de 1994.
– El tractament fiscal favorable que tenien els rendiments generats en operacions de capital diferit va desaparèixer a partir d’1 de gener de 2007.
– En el cas de percepcions en forma de capital per operacions de plans de pensions, la reducció del 40 % de la part subjecte a tributació va desaparèixer l’1 de gener de 2007.
Així doncs l’atractiu fiscal d’aquest tipus de productes ha minvat en els darrers temps.
Llegeixo que aquesta primera quinzena de juliol de 2013 es constitueix un altre comitè d’experts, en aquest cas dirigit a avaluar una reforma del sistema fiscal espanyol (no només els impostos, també el sistema de finançament).
Em plantejo una qüestió: no seria el moment de tornar enrere i proporcionar un millor tractament fiscal als productes financers i d’assegurances que estan dirigits a la jubilació?
En continuarem parlant…
