Ha mort el professor Josep Maria Gay de Liébana, docent a la UB, i qui va ser conferenciant del nostre MBA i padrí de la promoció de l’MBA de la UVic el curs 2015-16. El professor col·laborador Joan Massons, qui ha compartit llargues estones amb ell, en fa aquest obituari per al bloc de la Facultat.
Joan Massons. Professor col·laborador de la UVic-UCC i professor de l’MBA.
Ha mort el Professor Josep Maria Gay de Liébana. Durant llarg temps, ell amb la seva magnifica vitalitat ha lluitat contra el càncer, omplint-nos als seus amics d’esperança fins al moment trist de la mort.
Ens ha deixat un bon amic de la nostra Universitat. La seva disponibilitat a qualsevol demanda de la UVic-UCC ha estat amablement i generosament atesa. Escric això no solament com a Professor col·laborador extern de la nostra Universitat, sinó també en qualitat d’amic entranyable d’en Josep Maria. Jo vaig ser professor d’ell a ESADE i a partir d’aquí va arrencar una amistat sense fissures.
En Josep Maria va ser professor de Comptabilitat i Anàlisi Financera empresarial a la Universitat de Barcelona. Destaca per la seva claredat en les explicacions i un extraordinari sentit de l’humor que són el delit dels seus alumnes que aprenen divertint-se.
Ha desenvolupat una accentuada tasca participant en conferències i taules rodones on joiosament l’he acompanyat i soc testimoni de com ha barrejat el rigor conceptual amb fines ironies que han enamorat al públic.
Sovint m’han preguntat: “Fora de classe també gasta tan de bon humor?” A fe que sí! És la meva resposta… dinar o sopar amb ell és una autèntica diversió.
Hi ha aspectes del perfil d’en Gay que el gran públic desconeix. En primer lloc, la seva gran capacitat de treball. Era un home inesgotable. Doctorat en Economia i doctorat en Dret. Autor de nombrosos llibres i articles. Un cap privilegiat que fusiona la Comptabilitat amb la Fiscalitat i l’Anàlisi Financera empresarial amb contundents derivacions cap a la Macroeconomia. Tenen fama els seus treballs sobre les finances del futbol, nacional i internacional, allò que el va portar a la tele de la mà inicial de Jordi Évole i on ha brillat després amb llum pròpia.
A les seves intervencions a classe o en conferències, feia aparèixer el contingut conceptual del seu discurs amb una visió pragmàtica molt potent. El seu despatx d’assessorament empresarial el connectava amb la realitat empresarial d’una forma intensa.
Sovint veiem el cas de persones d’èxit que resulten distants, prepotents o vanitoses. En Josep Maria es trobava dalt del cim del prestigi personal, però era senzill, afable i atent a la vessant positiva del seu interlocutor.
En segon lloc, el gran públic tampoc no en sap de la seva generositat personal. Fa anys li vaig prologar un dels seus enciclopèdics llibres i poc desprès vaig tenir l’orgull de ser informat que tots, absolutament tots, els ingressos procedents de la venda del llibre anaven a promoure ajut directe al “tercer món”.
Sentim dolor d’aquesta pèrdua massa prematura, d’aquesta vida prematurament escurçada, perquè en Josep Maria ha fet molt de bé i encara n’hauria fet molt més si per llargs anys l’haguéssim tingut entre nosaltres. Els teus amics de la UVic-UCC no t’obliden.
