Runes és el nom del pòdcast que reconstrueix la història de la ja desapareguda església de Sant Pere Màrtir de Manresa, una idea de Guillem Perramon que li ha valgut el primer premi universitari al millor Treball de Final de Grau de l’Associació Catalana de Ràdio (ACR), per la seva capacitat de traslladar elements típicament visuals al terreny sonor. Conversem amb en Guillem, recent graduat en Comunicació Audiovisual per la UVic sobre el procés d’elaboració del seu treball.

D’on sorgeix l’interès per les “runes”?

Doncs surt una mica de l’observació del meu entorn més proper, de la meva ciutat que és Manresa,  i dels meus interessos personals, ja que sempre m’ha interessat molt l’arquitectura i la història. Jo soc nascut just al centre de la ciutat i sempre he pensat que era una mica una pena, una llàstima, sobretot en el cas de Manresa on hi ha molts exemples, que hi hagi tanta quantitat d’arquitectura que era atractiva o si més no diferent, i que avui en dia no en podem gaudir. I que… ens perdem part d’aquestes ciutats, d’aquestes històries que al final, son edificis que van formar part de la vida dels nostres avis, dels nostres besavis i que avui en dia ja no podem veure.

Com és que vas escollir un format sonor per parlar d’un tema tan visual?

 D’una banda, perquè estem parlant d’edificis històrics que ja estan enderrocats i, per tant, els recursos visuals que tenim estan molt limitats. I d’altra banda perquè el so ens permet posar la història a la nostra disposició, podem fer el que vulguem: podem entrar dins l’església, podem reconstruir-la, podem tirar endavant, endarrere, recrear escenes diferents… ens dona espai per jugar amb els elements i per fer un guió que ens satisfaci.

També hi ha un element menys objectiu, però que a mi em sembla que li dona un punt i és que al final estem parlant d’edificis enderrocats, que és una cosa que ja s’escapa una mica de la nostra realitat. És a dir, en certa manera, formen part de la ficció -o d’un present que ja no existeix- i diguem que també cal comptar amb aquest element de la imaginació de l’oient: l’oient s’ha d’imaginar com serien aquestes estructures abans de veure-les físicament i això m’agradava i em cridava l’atenció.

A part d’això, el pòdcast és un format que està en creixement i que, a més, personalment m’agrada molt. L’experiència immersiva que et dona un pòdcast és molt especial, molt diferent de qualsevol altra.

Quins recursos has utilitzat per trobar informació sobre edificis que ja no existeixen?

Òbviament, la feina de documentació ja està feta. En el cas de Manresa, vaig poder entrevistar a Francesc Comas i a Joaquim Aloy, dos historiadors manresans que coneixen molt bé la ciutat antiga. Per la meva banda, m’he dedicat a buscar informació dels edificis sobre els que volia parlar a partir de diverses fonts: arxius, llibres, pàgines web i documents escrits. A partir d’aquí, he fet un guió per a reconstruir part de la història dels edificis de manera que sonés entretinguda i amena.

Què és el que has trobat més difícil a l’hora de crear el pòdcast?

 Jo diria que, possiblement, la part d’elaboració del guió. D’explicar la història i de fer que sigui…que tingui un sentit…perquè té moltes branques. En un primer moment, jo tenia una idea al cap, però a cada pas que donava m’allunyava una mica d’aquesta idea original i això va ser complicat. I en aquest procés, crec que el que més m’ha costat ha estat deixar anar algunes d’aquestes idees que m’agradaven però que no podia ficar dins la història per tal que el relat s’entengués bé. En això em va ajudar molt el meu tutor, en Toni Sellas, que m’ha sabut aconsellar molt bé.

I què ha estat lo més fàcil. Què és el que has gaudit més?

Jo crec que he gaudit molt, sobretot, les entrevistes amb historiadors i amb la gent que ha aportat al treball…Estic súper agraït per l’interès i la disponibilitat de totes les persones amb qui he tractat. A més, jo he pogut comptar amb entrevistats que tenen una oratòria i una capacitat de paraula enormes i que han aportat moltíssim al producte final.

Creus que els conceptes d’allò audiovisual que has après durant la carrera t’han ajudat a configurar aquesta idea sonora?

Completament. A banda de les assignatures de ràdio que han ajudat -i que son bàsiques-, tot el tema de guió, de storytelling, de saber com explicar aquestes històries…a mi m’ha servit molt i cada cop ho veig una mica més que les coses que he après aquí fent la carrera, m’han servit per poder fer un contingut del que ara mateix estic bastant content. I que em sento bastant orgullós d’haver fet.

Tens pensat fer més capítols?

Sí. Tot i que, de moment, només estan pensats. La idea era fer una temporada de sis capítols amb edificis de diferents parts de Catalunya: el Centre Egarenc de Terrassa, el Campanaret de Reus, el bar Torino de Barcelona -que potser és una mica més conegut- i tornant cap a Manresa, perquè aquí n’hi ha molts, l’antic edifici Jorba.