Xavier Ginesta. Vicedegà de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya
Els passats 6-8 d’abril vaig poder passejar-me entre els estands de la fira Guia’t, a Granollers, dins d’una de les naus del recinte de l’antiga fàbrica de Roca Umbert. Certament, un dels espais de creació més ben trobats de la Catalunya interior. La ciutat de Granollers fa temps que té clar que ha de ser un pol d’atracció per a joves que busquen oportunitats educatives en la formació professional, i ara també en els estudis universitaris. Per això, també la Universitat hi era present per presentar la seva nova sèu i oferta a Granollers.
Per sort dels vallesans, la capital és un espai ric en opcions formatives i a la vegada lidera un hub industrial important que li permet esdevenir referent del territori i lloc d’oportunitats pels futurs professionals. De fet, l’aposta que històricament el Vallès ha fet per la formació professional no tindria sentit si no fos per aquesta necessitat de la indústria –la d’una de les comarques més industrials del país i, potser, d’Europa– de disposar d’una fornada de nous professionals cada any que en satisfaci les seves necessitats.
Les ofertes educatives s’han diversificat de manera substancial aquests darrers anys. Però, si anem al cor de la indústria encara hi ha perfils francament buscats. Tot i que els experts de la E-Week, la Setmana Digital de Vic que enguany ha arribat a la 12 edició, alertaven que la majoria dels joves que comencen els seus estudis superiors acabaran treballant en professions que encara avui no existeixen, també és cert que hi ha perfils actuals que continuaran sent importants per a les empreses i el sempre necessitat sector industrial: informàtics, experts en màrqueting o bons gestors. La indústria, explicava no fa gaire el professor i exsecretari d’Estat Joan Trullén, “és la clau del creixement econòmic”.
Per això, una oferta educativa que vulgui adaptar-se a les necessitats de l’entorn no pot perdre de banda aquesta doble premissa: la necessitat d’apostar per noves formacions representatives d’aquesta societat líquida (3D, animació digital…), però també continuar millorant la formació clàssica en empresa (adaptada els nous temps) per muscular la competitivitat del territori. Només entenent aquesta dualitat abans esmentada, els centres tenen recorregut: aquells que només creuen en l’oferta oportunista o els que aposten per l’immobilisme –com és el cas d’algunes grans universitats públiques– tenen un risc massa alt de quedar desfasats.
Tot i la formació professional històricament consolidada a la zona, la ciutat de Granollers ha fet un pas decisiu per ser un hub formatiu per a tothom. L’arribada d’una universitat a la ciutat, amb sèu pròpia i formació superior, acaba de trenar el recorregut formatiu que els joves vallesans podran portar a terme. Des dels cicles formatius de grau mitjà en gestió comercial o màrqueting (que avui ja es cursen als centres de secundària), cap als cicles formatius de grau superior i, finalment, els graus en Màrqueting o Administració d’empreses. Això, sense moure’s d’un espai geogràfic fortament industrialitzat i que permet, per tant, una possible conciliació entre vida educativa i vida professional per a molta gent que abans li resultava impossible fer-les compatibles. Granollers, definitivament abocada a la societat del coneixement.
Article publicat a El 9 Nou, edició del Vallès Oriental, el 22 d’abril de 2016
