El passat 13 d’octubre es va dur a terme una nova conferència emmarcada dins del cicle “Cartografies 2025-2026” de la UVic-UCC, que aquest any es dedica a les migracions. L’activitat va anar a càrrec del periodista de 3Cat Josep Maria Porta, que va explicar com es narren els conflictes fronterers des dels mitjans de comunicació amb la seva experiència a països com Israel, Líbia, Síria, o Tunísia.

Porta treballa actualment a Televisió de Catalunya com a reporter de la delegació Vallès-Maresme, però ha passat gran part de la seva carrera periodística fora del país. Va començar com a càmera corresponsal a Jerusalem durant dos anys, i a partir d’aquí, va anar d’enviat especial a la Guerra de Síria, a la Guerra de Líbia, i a altres punts clau del planeta on es produeixen importants processos migratoris. Aquest bagatge li permet saber i explicar molt bé quin ha de ser el paper dels mitjans de comunicació en aquestes situacions, així com els conflictes ètics que sorgeixen sovint i que generen un debat de l’opinió pública.

 

“La meva feina és un privilegi”

La sessió va començar amb un breu relat de la seva trajectòria en què el ponent va posar en valor el privilegi de treballar de periodista a la televisió pública de Catalunya. També va destacar l’evolució que ha patit la professió i com la tecnologia els facilita molts processos que abans solien ser més complexos.

A banda d’això, Porta va voler fer molt èmfasi en l’estil propi català d’explicar les notícies, diferenciant-lo del dels mitjans espanyols o europeus. Per il·lustrar-ho, va posar un exemple a l’alumnat d’un encàrrec que va rebre pel 25N, el Dia Internacional per l’Erradicació de la Violència vers les Dones. En comptes de cenyir-se a narrar el significat d’aquell dia i els diferents actes que es feien, va anar a buscar una història personal per basar la notícia en un cas real de violència. Afirma que aquesta manera de treballar és molt més efectiva perquè l’audiència connecta més amb la història i es genera una empatia que consciencia més profundament a la societat.

 

Tunísia, l’origen del conflicte

La sessió va continuar amb l’explicació d’alguns dels conflictes i realitats migratòries que el periodista ha viscut en primera persona al llarg de la seva carrera. Porta va començar per Tunísia, on va voler entendre l’origen del conflicte bèl·lic i dels moviments migratoris, més que no pas cobrir directament la guerra o l’arribada de migrants a les costes europees. Allà, va constatar com moltes persones, especialment joves, decideixen marxar per buscar una vida millor fora del país, però també n’hi ha que prenen la decisió de quedar-se. Durant l’estada van procurar donar veu també a dones migrants, sovint absents dels relats mediàtics.

En aquest cas també van buscar les petites històries individuals per entendre la situació global del país. Va relatar la història d’un pescador que havia convertit un petit terreny en el ‘Cementiri dels Desconeguts’, un espai simbòlic on hi enterrava els cadàvers que es trobava pescant al mar i que servia per dignificar aquelles persones que mai no van arribar a destí.

 

L’experiència més impactant

Després, el periodista va compartir la seva experiència a bord d’una missió de l’ONG Proactiva Open Arms, des d’on va poder retratar el drama humà de la crisi migratòria al Mediterrani.

“Tot i haver presenciat autèntiques desgràcies a la guerra, aquesta va ser la situació més impactant que he viscut” —va admetre Porta—.

L’objectiu del reportatge era mostrar el procés de rescat i denunciar la inacció dels governs davant d’una tragèdia que es repeteix cada dia al mar.

 

Els conflictes bèl·lics des de dins

També va parlar del seu pas per Síria, on va cobrir la guerra en condicions extremes. Allà els mitjans es trobaven sota la vigilància exhaustiva del govern. El periodista va explicar que en aquestes situacions s’ha de ser prou hàbil per poder aconseguir el que es vol sense que això comporti prendre riscos innecessaris. Ells actuaven de forma natural quan els estaven vigilant durant el dia, però en moments de més tranquil·litat era quan aprofitaven per buscar històries encobertes i testimonis. Porta va relatar la seva entrada a Alep, una ciutat assetjada, per explicar com la població resistia entre els bombardejos i la destrucció.

En altres destinacions, com Senegal, va evidenciar les conseqüències econòmiques i socials del colonialisme modern. Va relatar que es tracta d’un país que viu de la pesca i del cacauet, però els recursos han estat acaparats per potències estrangeres i la gent es veu obligada a marxar. Una vegada més va anar a buscar l’origen de la notícia per evidenciar les causes. Al Marroc, en canvi, va cobrir les conseqüències del terratrèmol de l’any 2023, centrant-se en els testimonis reals de les víctimes i les seves històries de pèrdua i resistència.

Porta va aprofitar per remarcar que, malgrat la duresa d’aquests contextos, les persones afectades sovint tenen la necessitat de parlar i de fer-se escoltar. Va reconèixer que cal temps i empatia, i que no pots arribar i posar-los-hi una càmera davant. El periodista va donar alguns consells als estudiants per guanyar-se la confiança dels testimonis perquè en treguin tot el que tenen ganes d’explicar.

 

Treballar a casa, amb restriccions

En la part final de la conferència, Porta va abordar també les dificultats del periodisme de proximitat, que tot i exercir-se en un entorn aparentment més segur, sovint es troba condicionat per filtres, restriccions i interessos institucionals.

La sessió es va acabar amb un espai de debat obert, on Porta va reflexionar sobre els límits de l’objectivitat i els dilemes ètics que afronten els periodistes quan treballen en contextos de guerra o de crisi. Va insistir en la importància de preservar la sensibilitat i el respecte davant del dolor aliè, i va recordar que la seva feina, més enllà d’informar, consisteix a donar veu a aquells que sovint no en tenen.