Francesc Latorre, periodista de TV3, responsable de les retransmissions de Fórmula 1 durant 11 anys fins al 2016 i actual cap de secció del Futbol Club Barcelona de la televisió catalana, ha compartit el seu testimoni durant la seva etapa a la competició automobilística amb els estudiants de periodisme esportiu. A més a més també ha presentat el seu nou llibre, Cop de Teatre, on deixa escrites les seves experiències i l’agraïment a l’audiència que va fer possible les retransmissions i a la seva família per la paciència i la comprensió.
La xerrada ha començat amb la presentació del seu nou llibre, Cop de Teatre, on els capítols són l’ordre dels països del mundial. Francesc Latorre ha volgut deixar clar que aquest no és un llibre dirigit a l’anàlisi de les curses de Fórmula 1; sinó a les experiències personals viscudes durant les 11 temporades que ha sigut responsable d’aquest esport a TV3. Latorre ha volgut destacar que el llibre també és una mostra d’agraïment cap a l’audiència de la cadena catalana, per el suport i la fidelitat durant tants anys, i cap a la seva família.
El llibre és un deute amb l’audiència perquè hem sigut pioners en les retransmissions. Però també és un reconeixement a la meva família per la paciència i el suport en aquest anys de trajectòria a la Fórmula 1. E´s un llibre d’aventures i experiències.
Seguidament a la introducció, els estudiants han adquirit el rol de periodistes simulant una roda de premsa real. Francesc Latorre ha respòs a les diferents qüestions i preguntes que l’alumnat li ha presentat; des dels seus inicis fins al seu càrrec actual dins el món del futbol. Latorre ha reconegut que quan li van oferir aquesta feina, els seus coneixements de Fórmula 1 eren mínims i, fins i tot, ha volgut compartir alguna anècdota divertida amb els assistents.
Recordo que al meu primer Gran Premi de Mónaco em van dir que l’actor Roger Moore vindria. Em van demanar que li fes una petita entrevista, vaig buscar qui era i l’endemà a la cursa, li vaig fer. Li vaig demanar si li agradava aquest esport i qui volia que guanyés. Les seves respostes només van ser “sí” i “jo sóc neutral”. Després, vaig adonar-me’n que vaig entrevistar a Max Mosley, president en aquell moment de la Federació Internacional d’Automobilisme. Volia fondre’m.
Els estudiants de periodisme esportiu també han volgut saber les diferències principals entre les retransmissions de futbol i la Fórmula 1. Francesc Latorre ha explicat que ambdós esports no tenen res a veure perquè amb el futbol, per poc coneixement que l’oient tingui d’aquest esport, sap què estàs explicant. En canvi, en la Fórmula 1, l’accés d’informació és un handicap que pot jugar a la contra.
Per poc que expliquis què és un fora de joc o un penal, tothom sap a què et refereixes. Tothom ha jugat o vist un partit de futbol. Però amb la Fórmula 1 has de saber-ho tot pel fet que cada cotxe és molt diferent de l’altre i potser, la mida de l’aleró, fa que siguis més ràpid que el teu contrincant. Has de tenir suficient coneixement per explicar-li a l’espectador.
Latorre destaca la necessitat de fer les retransmissions de Fórmula 1 d’una forma molt dinàmica i pedagògica. Defensa que la forma d’explicar una cursa ha de ser atractiva perquè són poques les vegades que passen coses en una cursa de Fórmula 1. A més a més ha aconsellat als estudiants que no facin gaire ús dels tecnicismes ni de les paraules en anglès perquè, tot i que la gran majoria d’espectadors que consumeixen aquest esport són experts i saben els seus significats, hi ha espectadors que no els coneixen. L’ús excessiu de tecnicismes i paraules difícils d’entendre podria jugar en contra de l’audiència per incrementar el consum de la Fórmula 1.
Una retransmissió de Fórmula 1 ha de ser atractiva perquè hi passen coses poques vegades. S’ha de fer amb pedagogia.
Finalment, Francesc Latorre ha parlat de la seva experiència i opinió personal en els diferents circuits que ha visitat. Ha assegurat que el seu Gran Premi predilecte és Mónaco per tota la infraestructura que té i per la complicitat esportiva. Per contra, ha assegurat que per ell el pitjor Gran Premi era el que es disputava a l’Índia perquè, mentre la gent es moria de gana a les portes del circuit, dins el recinte es cremaven molts diners de gasolina i es fabricaven alerons milionaris per als cotxes.
