A un mes escàs de les properes eleccions als Estats Units, la Facultat d’Empresa i Comunicació ha reunit dos reconeguts periodistes per comprendre el momentum de la societat nord-americana i els efectes que tindrà el resultat de les eleccions entre Donald Trump i Kamala Harris, tant al país nord-americà com a la resta del món. La veterana periodista d’Internacional Anna Bosch (RTVE) i l’actual corresponsal de Catalunya Ràdio a Washington, Francesc Garriga, han explicat avui als assistents el perfil dels dos candidats, algunes de les peculiaritats de la campanya 2024 i el sentiment dels partits demòcrata i republicà davant de l’èxit o el fracàs de les eleccions del pròxim 5 de novembre.
Les eleccions més existencials
Quan els Estats Units estan en campanya se sent a dir que cadascuna de les eleccions presidencials són “les eleccions més importants dels darrers temps” però les de 2024 potser sí que seran una mica més rellevants. Segons han explicat els ponents, el sentiment és el d’una batalla total, on no només està en joc el candidat proposat sinó la mateixa essència de societat democràtica. “Tots dos partits tenen molta por de perdre” han assenyalat. Les enquestes no ofereixen diferències significatives en la intenció de vot per la qual cosa la batalla s’ha tornat encara més aferrissada.
“És com un partit de tennis on la pilota queda enganxada a la reixa i no se sap realment a quina banda caurà” ha dit Anna Bosch.
L’escenari electoral, avui
En aquesta sessió, els experts han fet referència al sistema electoral dels Estats Units on el nombre de vots directes no decideix el guanyador, sinó que ho fan els estats. Així, mentre ja hi ha estats on l’electorat està consolidat, n’hi ha d’altres anomenats “frontissa” (o swing states) que poden decidir el resultat. En els propers comicis de 2024 es tracta de Nevada, Wisconsin, Michigan, Arizona, Georgia, Carolina del Nord i, en especial, Pennsilvània, aquest últim perquè compta amb més densitat de població. Francesc Garriga ha apuntat així que cal saber a quines dades fer atenció.
“Per les eleccions hi ha sobreabundància d’informació. És important saber en què ens hem de fixar. Qui guanyi a Pennsilvània, probablement serà el president”, ha afirmat el corresponsal de Catalunya Ràdio.
El perfil de votant de cada partit ha estat estudiat al detall des de fa dècades, però la singularitat dels candidats de 2024 ha fet trontollar alguns dels paràmetres que definien l’electorat dels dos partits. Els ponents han explicat que el que pot marcar la diferència en aquestes eleccions és el sexe: els homes es decanten per Trump i les dones per Harris, qui en cas de guanyar esdevindria la primera presidenta en la història dels Estats Units. No obstant això, els periodistes convidats han assenyalat que els votants més fidels són els homes majors de 60 anys, mentre que el vot jove, tant de dones com d’homes, és molt més difícil de mobilitzar.
Les estratègies de demòcrates i republicans
Al llarg de la sessió s’ha fet referència, doncs, a les estratègies de cada partit per “esgarrapar votants”. Els demòcrates s’han centrat en les xarxes socials, com ja van fer en la campanya per Obama l’any 2008 per arribar al públic majoritari de les xarxes, que és la gent jove i que té més probabilitats de connectar amb la seva candidata.
“És increïble el volum de creació que hi ha a les xarxes per Kamala Harris, tot i que no se sap si això es traduirà en vots” ha assenyalat Bosch.
Per la seva banda, Donald Trump aconsegueix acaparar l’atenció una vegada i una altra amb la seva actitud provocadora i histriònica. “Parlem constantment de Trump perquè ell és l’element distorsionador de tot”, ha dit Francesc Garriga. “Trump ha estat capaç de creuar moltes línies vermelles a nivell de comportament institucional, de protocol, de llenguatge,… de convertir arguments d’autoritat en arguments de descrèdit” -ha afegit Anna Bosch– “Va intuir que hi havia hagut institucions que havien quedat desprestigiades i ha sabut treure’n profit”.
Harris i Trump, amb més profunditat
Així, ha estat imprescindible esbossar un petit perfil dels dos candidats. Kamala Harris, vicepresidenta de l’administració sortint, ha estat una candidata “sorpresa”. Desprèn vitalitat, és positiva, alegre, sempre apareix somrient i quan es va anunciar va suposar una mica d’aire fresc. No obstant, Harris té importants reptes a superar en aquesta campanya: ha hagut d’assumir les seves polítiques de manera cega, és dona i d’ascendència afroamericana i índia, d’un partit considerat de les elits. Es troba, a més, més lluny del focus d’atenció, completament acaparat per Trump, que segons els ponents és hàbil, intuïtiu, no té vergonya de res i coneix molt bé els mecanismes de captació d’atenció perquè durant molt temps va ser líder d’audiència en un reality show televisiu. “La presència mediàtica és el primer que cal en una campanya electoral. I ell això ho sap fer molt bé. I gratis”, ha explicat Anna Bosch. D’altra banda, el candidat del partit republicà, procedent de família multimilionària, ha sabut camuflar un discurs populista per connectar amb la classe blanca treballadora, decebuda de la política i, fins i tot, amb altres votants tradicionalment demòcrates com els afroamericans o els llatins.
“Durant la presidència d’Obama es va contenir un sentiment racista present als Estats Units que segueix existint” -ha aclarit la periodista de RTVE.
Els plans pel país de tots dos partits ha estat també comentat durant la sessió. Mentre que el partit demòcrata ha manifestat la seva intenció d’augmentar els impostos a les classes acomodades i intentar posar les bases d’un sistema social “de mínims”, Trump repeteix que vol rebaixar la recaptació a les classes benestants mentre apel·la a l’esperit de “grandesa” dels Estats Units i a la seva llibertat d’elecció. En aquest sentit, l’antiga corresponsal a Washington per TVE ha explicat que “als Estats Units, la concepció d’allò públic no s’entén igual que a Europa. L’argument és la llibertat: que ningú decideixi per mi”.
El robatori de les eleccions i les conseqüències en clau interna
Els periodistes han fet esment també a una qüestió nacional important que afectarà la possible presidència de Trump. I és la narrativa al voltant de la legitimitat de les eleccions. Francesc Garriga ha parlat de les referències que s’estan fent ara sobre les enquestes de baixa qualitat que donen la victòria al multimilionari i que si es dona el cas contrari pot portar a pensar a l’opinió pública que les eleccions han estat manipulades. En certa manera, aquest va ser l’impuls darrera l’assalt al capitoli del 6 de gener de 2021, que es podria repetir amb conseqüències “nefastes” davant de la victòria de Harris.
Els efectes sobre la política exterior
El resultat de les eleccions del 5 de novembre afectarà els ciutadans nord-americans, però també dibuixarà noves línies de poder i de relacions amb la resta del món. Francesc Garriga ha posat l’exemple d’Ucraïna, Rússia, Palestina i Israel i de les conseqüències que pot tenir l’elecció de Harris o Trump per dues zones actualment en guerra on el partenariat nord-americà serà clau per un bàndol o un altre.
La vida del corresponsal
En la sessió no hi ha pogut faltar l’explicació del que suposa esdevenir corresponsal i, a més, ser-ho a la capital dels Estats Units. Tots dos periodistes han coincidit en explicar que els serveis de premsa dels partits no ofereixen cap tracte especial a la premsa estrangera per la seva nul·la influència en els votants. Bosch ho ha definit com l’expressió màxima del pragmatisme com una de les característiques que defineixen la societat nord-americana:
“Als Estats Units vals en funció del que aportes”.
Més enllà d’això, els periodistes han comentat també les exigències i condicionants de cada canal (la televisió és més costosa) i el marge d’autonomia al que poden aspirar els periodistes sobre el terreny.
